José Giovanni, de nom Joseph Damiani, (París, 22 de juny de 1923 – Lausana, 24 d'abril de 2004) va ser un escriptor, guionista, dialoguista i director de cinema francès.
Antic col·laboracionista i condemnat a mort, va pouar sovint la seva inspiració en les seves experiències personals o de personatges reals - com Abel Danos (anomenat «El Mamut») i Raymond Naudy (anomenat « El Toulousain »)A Classe tous risques (1960) el personatge de Lino Ventura es diu Abel Davos. Abel Danos (anomenat «El Mamut» per la seva forta corpulència - que Joseph Damiani coneixerà més tard a la Presó de la Santé - va ser un assassí a sou, membre del crim organitzat francès i de 1941 a 1944 un dels botxins de la « Gestapo francesa del carrer Lauriston », dirigida per Henri Lafont i Pierre Bonny i altrament dita « la Carlingue», que es lliurava a actes de col·laboració activa tot enriquint-se. Serà afusellat per a col·laboracionista el 1952. El còmplice de Ventura a la pel·lícula es diu Raymond Naldi. Raymond Naudy, el seu verdader nom, vell FFI, era el company de Danos en el « Gang des Traccions Avant ». per compondre les seves intrigues policíaques sense revelar mai la seva relació amb el seu passat vinculat a la col·laboració. Única excepció tardana: Mon ami le traître el 1988.Argument: El 1944, Georges (Thierry Frémont), brètol que ha servit a la policia alemanya, comença a témer l'arribada de les FFI. El seu germà milicià geperut, es suïcida amb cianur. A l'Alliberament, per salvar-se, Georges ofereix els seus serveis a un oficial del Deuxième Bureau (André Dussolier) que l'obliga a denunciar els botxins, els milicians, els col·laboracionistes que ha conegut, a participar ell mateix en la depuració. Sense tenir en compte la paraula donada, serà executat. Al final de la pel·lícula Michel Braudeau escriu a Le Monde el 29 d'octubre de 1988, amb el títol «Mon ami le traitre» de José Giovanni en un combat dubtós»: «Un es pot entristir de veure tots els resistents, gaullistes o no, ofegats en la mentida, la vilania, mentre la compassió de l'autor es presenta essencialment sobre un petit malparit que explica així la indulgència que va tenir per als capricis del seu germà geperut: "El meu germà, el que l'excitava, era de veure patir els altres.
Per a mi, l'alegria d'un d'incapacitat, això no té preu." Es pot comprendre tot, certament, però s'escullen les seves simpaties. ... Dussolier tenia algun motiu per inquietar-se: és innegable, José Giovanni, escenògraf de la seva pròpia novel·la, no és ni Patrick Modiano ni Louis Malle. Però no es podia pensar que més enllà del desordre de la narració, de l'estil telefilm grandiloqüent i filós, portaria a un resultat tan molest. També mira guerxo». Lino Ventura, molestat per la mirada indulgent sobre els col·laboracionistes i el punt de vista sever sobre els Resistents i l'Alliberament, es va negar a rodar el paper de l'oficial del Deuxième Bureau, el que va motivar la seva ruptura definitiva amb Giovanni. Bernard Giraudeau també havia refusat el paper. (Cf. José Giovanni, Mes grandes gueules - Mémoires, Editions Fayard, 2002 i Jean-Luc Douin, Les jours obscurs de Gérard Lebovici, Editions Stock, 2004). Tant en les seves pel·lícules com en les seves novel·les, es converteix en el poeta de la màfia i la seva mitologia: amistats virils i codi de l'honor, fidelitat i traïció, vendetta i venjança, confrontació de l'individu amb la naturalesa.
Tota l'obra de José Giovanni és una reconstrucció fictícia del seu passat, «el passat que no es pot oblidar» com diu ell mateix, « perquè torna sempre, en un moment o un altre».Interview de José Giovanni a L'Humanité del 8 de desembre de 1966
Biografia Joventut D'origen cors, Joseph Damiani va tenir una infantesa daurada i preservada de la necessitat. Els seus pares, Barthélemy Damiani i Emilie Santolini, tenien dos grans hotels a París, l'Élysée Star i el Normandy, un dels quals amagava una timba clandestina (Barthélemy es va exposar a diverses condemnes, una de les quals amb un any de presó per a «estafa i possessió de casa de jocs» el 19 de desembre de 1932 pel Tribunal d'Apel·lació de París). Mentre el seu pare era un ric propietari, Damiani va intentar un recorregut d'estudis seriosos (Col·legi Stanislas de París i liceu Janson-de-Sailly). Les condemnes de Barthélemy deixen la família arruïnada, però aconseguiran recuperar-se, s'instal·len el 1939 a Marsella i després tenen un hotel a Chamonix. Allà Joseph descobreix una passió per la muntanya.Apassionat per l'escalada, realitzarà més tard difícils carreres de muntanya amb el seu cunyat René Desmaison. El 1942 Joseph s'inscriu a la Facultat lliure de dret d'Aix-en-Provence però suspèn els exàmens de juny de 1942 i maig de 1943.
L'Ocupació i la Col·laboració L'abril de 1943 Joseph Damiani s'uneix a Chamonix al taller de Jeunesse i Montagne (creat per l'Exèrcit de l'Aire en el marc dels Chantiers de Jeunesse sota el control de Pierre Laval del govern de Vichy) que deixarà el setembre de 1943. El febrer de 1944 puja a París, on pel seu oncle matern, Ange Paul Santolini anomenat «Santos »,Gerent d'un bar-restaurant, «El Pershing», freqüentat pels agents dels Serveis alemanys i amic de Simon Sabiani. i el seu germà gran, el milicià Paul Damiani,Paul Damiani, anomenat «Pierrot», anomenat « Barthy », nascut el 12 de novembre de 1921, amo d'hotel al bar-restaurant « El Pershing» portat pel seu oncle « Santos », és membre de la milícia de la Gestapo. s'acosta a la màfia. Freqüenta Pigalle, en particular els gàngsters col·laboracionistes.
A Marsella el seu pare el presenta al seu amic Simon Sabiani, secretari general de la LVF (Legió dels voluntaris francesos contra el bolchevisme), que el fa adherir-se al PPF, el partit feixista antisemita de Jacques Doriot. El març de 1944 els guardaespatlles del director alemany de l'OPA (Ofici de col·locació alemanya) de la Canebière a Marsella i membre del Schutzkorps (SK)SK, secció dels serveis d'informació alemanya que tenia per a activitat principal el reclutament de treballadors francesos i la recerca dels rebels al Servei del treball obligatori . amb el número de matrícula 123. Té un ausweiss (passi alemany) del 25 d'abril al 26 de juny de 1944 així com una autorització alemanya de tinença d'armes. Participa a la Provença en nombroses detencions, sovint acompanyades de xantatges,El 7 d'abril de 1944 exigeix 2000 francs a Baptistin Davin, perruquer a Marsella. francesos i estrangers que són enviats a treballar a Alemanya.
A París, Joseph Damiani hauria participat, amb uniforme alemany, en operacions de xantatge contra traficants organitzades pel seu oncle «Santos ».Joseph acusa el seu oncle de ser l'organitzador de les seves malifetes però això mai no ha estat provat. Detingut l'agost de 1944, Santolini anomenat «Santos» és inculpat per a atemptat contra la seguretat de l'Estat. Està acusat de d'haver estat membre del PPF, d'haver mantingut relacions regulars amb els serveis d'informació alemanys, d'haver-se lliurat al mercat negre, d'haver estat un «indicador en matèria econòmica» així com de robatoris « als falsos policies». Després de diversos anys de preventiva, el Tribunal de justicia del Sena arxivarà l'assumpte el 7 de març de 1949 a falta de prou proves.
En la nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1944, Joseph Damiani participa en companyia de Bernard Madeleine,Bernard Madeleine ha inspirat el personatge de «Bernard» que s'evadeix de presó amb « Gu Minda » al començament de la novel·la de Giovanni, Le Deuxième souffle. El verdader «Gu», Gustave Méla, anomenat « Gu el Terrible», cap marsellès autor del famós atac del tren d'or el 1938, s'havia evadit en efecte de la presó de Castres el 29 de març de 1944 en companyia de Bernard Madeleine, el futur « Senyor Madeleine, cap de caps ». sota els colors de «La Resistència», a l' « expedició » d'un falsa maqui portat per Edouard Dirand, anomenat «Eddy», anomenat « Tinent Georges», amb un comerciant de La Guerche-de-Bretagne que ells buiden.Investigació de la policia judicial de Rennes que ha recollit les confessions de Joseph Damiani.
L'agost de 1944 va a Lió amb un còmplice, un cert Orloff,Nicolai Alexandre Raineroff diu «Orloff», anomenat « von Rainer Orloff», anomenat « Comte Orloff», anomenat « Nicky ». Admès el 1941 com a ciutadà del Tercer Reich com a Volkdeutscher, és membre del PPF i de la Geheime Feldpolizei (GFP) a Avinyó i Marsella. En aquesta regió ha participat en un gran nombre de denúncies i de detencions de jueus, ha seguit la majoria del temps fent xantatges. La seva tasca a la GFP era de detenir jueus, gaullistes, comunistes, resistents i maquis (alguns dels quals van ser afusellats). A la seva novel·la Le Deuxième Souffle, Giovanni posa en escena un truà anomenat Orloff, que s'assembla en gran part al seu vell complice. agent de la Gestapo, que serà afusellat després de l'alliberament -per Intel·ligència amb l'enemic - el 8 de maig de 1945. Presentant-se com de la policia alemanya, hi exigeix rescat a dos negociants jueus.
El triple assassinat Després de l'Alliberament, Joseph Damiani, el seu germà Paul Damianidetingut el 31 d'agost de 1944 per «activitat amb els principals membres de la Gestapo, en col·laboració estreta amb el seu oncle Santolini, anomenat Santos.» Paul Damiani està acusat d'haver denunciat el desembre 1943 Lucienne Delmas que treballava pel servei d'Intel·ligència. Detingut pel servei de Seguretat alemany (SD), va patir horroroses tortures durant set mesos. Paul Damiani és enviat el 3 de setembre al camp de Drancy però és posat en llibertat provisional el desembre 1944. Antic membre de la Milícia gestapista, Georges Accad, antic membre de la Gestapo de l'avinguda FochAl número 84 de l'avinguda Foch a París es trobava el barri general de la Gestapo. i Jacques Ménassole, antic milicià i guardaespatlles de Jean Hérold-Paquis de Ràdio-París — que s' ha posat l'uniforme d'un sotstinent de l'Exèrcit francès per a l'ocasió — es presenten el 18 de maig de 1945 a Haïm Cohen, anomenat «Collu», representant de vins, carrer Gramont a París, com si fos de la seguretat militar. El porten per confrontar-lo a testimonis que l'acusen de mercat negre. En una vil·la a Suresnes, «le Bon Repos», llogada pels germans Damiani, és torturat i obliga de lliurar la clau de la seva caixa fortaA casa de Cohen troben 80.000 francs a la caixa i s'apoderen d'objectes per un valor de 250. 000. i d'un xec al portador de 105.000 francs abans de ser abatut d'un tret del 6,35 a la templa. El seu cos és llançat al Sena al Pont de Deslletes. Joseph Damiani ingressa el xec al banc Barclay's sota la identitat del «comte J. de Montreuil».
Alguns dies més tard, el 31 de maig seguint, seguint les indicacions de Jacqueline Beausergeant, l'amant de Georges AccadAbans de ser l'amant d'Accad, havia estat l'amant de l'agent de la Gestapo Léoni i d'un dels germans Peugeot. La banda, fent-se passar de nou com de la seguretat militar, va als germans Jules i Roger Peugeot, fabricants d'aparells elèctrics a Maisons-Alfort, i els porten a la vil·la de Suresnes «per una confrontació».
Els dos germans són tancats al celler. Sota l'amenaça de les armes són obligats de redactar una carta en la qual reconeixen haver fet negoci amb els alemanys i haver tingut relacions amb la Gestapo. Els raptors els demanen un milió de francs per destruir la carta. Refusen i són torturats. Roger Peugeot acaba reconeixent haver amagat 125 lluïsos d'or. Havent trobat els diners, porten Jules Peugeot sobre la carretera de Mantes i l'abaten a trets de revòlver prop del Pont de Sans-Souci. De tornada a la vil·la troben el seu còmplice que s'havia quedat per vigilar Roger Peugeot greument ferit i el presoner mort. Enterren els dos germans en el Bosc de Fausses-Reposes prop de Le Chesnay.La Nouvel·le Republique du Centre-Oest, 13 juny 1945.