El Zorro (en castellà "guineu mascle") és un personatge de ficció creat el 1919 per l'escriptor pulp estatunidenc Johnston McCulley, que apareix en obres ambientades al Pueblo de Los Angeles a l'Alta Califòrnia. Normalment es representa com un vigilante emmascarat que defensa els plebeus i els pobles indígenes de Califòrnia contra els funcionaris corruptes i tirànics i altres dolents. El seu vestit negre característic inclou una capa, un barret conegut com a , i una màscara que li cobria la meitat superior de la cara.
A les històries, el Zorro té una gran recompensa pel seu cap, però és massa hàbil i astut perquè les autoritats maldestres l'agafin, i també es delecta humiliant-los públicament. Per això, la gent del poble va començar a anomenar-lo "El Zorro" per la seva astúcia i encant de guineu. En Zorro és un acròbata i un expert en diverses armes, però la que empra amb més freqüència és el seu estoc, que utilitza sovint per tallar la seva "Z" inicial als seus enemics derrotats, i altres objectes per "signar el seu treball". També és un genet consumat, la seva montura de confiança és un cavall negre anomenat Tornado.
El Zorro té la identitat secreta de Don Diego de la Vega (originalment Don Diego Vega), un jove que és l'únic fill de Don Alejandro de la Vega, el terratinent més ric de Califòrnia, mentre que la mare de Diego és morta. En la majoria de les versions, Diego va aprendre l'esgrima mentre estava a la universitat a Espanya i va crear el seu alter ego emmascarat després de ser convocat inesperadament a casa pel seu pare perquè Califòrnia havia caigut en mans d'un dictador opressor. Normalment es mostra a Diego vivint amb el seu pare en una gran , que conté una sèrie de passatges i túnels secrets, que condueixen a una cova secreta que serveix de quarter general per a les operacions de Zorro i com a amagatall de Tornado. Per tal de desviar les sospites sobre la seva identitat, Diego amaga les seves habilitats de lluita alhora que es fa veure que és un covard.
El Zorro va fer el seu debut a la novel·la de 1919 The Curse of Capistrano, originalment pensada com una història independent. Tanmateix, l'èxit de l'adaptació cinematogràfica de 1920 The Mark of Zorro protagonitzada per Douglas Fairbanks i Noah Beery, que va introduir el popular vestit de Zorro, va convèncer McCulley d'escriure més històries de Zorro durant unes quatre dècades: el personatge va aparèixer en un total de cinc històries serialitzades i 57 contes, l'últim aparegut pòstumament l'any 1959, l'any després de la seva mort. The Curse of Capistrano finalment va vendre més de 50 milions de còpies, convertint-se en un dels llibres més venuts de tots els temps. Si bé la resta d'històries de Zorro de McCulley no van gaudir de la mateixa popularitat, ja que la majoria d'elles no es van reeditar fins al , el personatge també apareix en més de 40 pel·lícules i en deu sèries de televisió, la més famosa és la producció de Disney, Zorro, de 1957–1959 protagonitzada per Guy Williams. Altres mitjans que inclouen Zorro inclouen històries d'altres autors, drames d'àudio/ràdio, còmics i tires, produccions escèniques i videojocs.
Sent un dels primers exemples d'un venjador emmascarat de ficció amb una doble identitat, el Zorro va inspirar la creació de diversos personatges similars a revistes pulp i altres mitjans, i és un precursor dels superherois dels còmics americans, amb Batman i The Lone Ranger mostrant paral·lelismes especialment propers al personatge.
Història editorial esquerra|miniatura|Debut del Zorro a la novel·la The Curse of Capistrano (1919). El Zorro va debutar a la novel·la de Johnston McCulley The Curse of Capistrano, serialitzada en cinc parts entre el 9 d'agost i el 6 de setembre de 1919, a la revista pulp All-Story Weekly. La història va ser pensada originalment com una narració autònom, i en el desenllaç, la veritable identitat de Zorro es revela a tothom.
Douglas Fairbanks i Mary Pickford, de lluna de mel, van seleccionar la història com a imatge inaugural del seu nou estudi, United Artists, començant la tradició cinematogràfica del personatge. La adaptada com la pel·lícula The Mark of Zorro (1920), que Fairbanks va produir, coescriure i protagonitzar com Diego/Zorro. La pel·lícula va ser un èxit comercial, i la reedició de 1924 de la història de McCulley per l'editorial Grosset & Dunlap va utilitzar el mateix títol, aprofitant la popularitat de la pel·lícula. Des de llavors, la novel·la s'ha reeditat amb els dos títols.
En resposta a la demanda del públic alimentada per la pel·lícula, McCulley va escriure més de seixanta noves històries del Zorro, començant el 1922 amb The Further Adventures of Zorro, que també es va publicar a Argosy All-Story Weekly. Fairbanks va adquirir els drets de la pel·lícula per a la seqüela aquell any. Tanmateix, la seqüela de Fairbanks, Don Q, Son of Zorro (1925), es va basar més en la novel·la de 1919 Don Q's Love Story del duo mare-fill Kate Prichard i Hesketh Hesketh-Prichard, que en The Further Adventures, de manera que McCulley no va rebre cap crèdit a la pel·lícula.
Al principi, la producció de noves històries de Zorro va procedir a intervals irregulars: la tercera novel·la, Zorro Rides Again (que no s'ha de confondre amb la sèrie teatral de 1937) es va publicar el 1931, nou anys després de la segona. Després, entre 1932 i 1941, McCulley va escriure quatre contes i dues novel·les serialitzades. Les històries de Zorro es van publicar amb molta més freqüència entre 1944 i 1951, període en què McCulley va publicar 52 contes amb el personatge per a la revista West . "Zorro Rides the Trail!", que va aparèixer a la revista Max Brand's Western Magazine l'any 1954, és l'última història que es va publicar durant la vida de l'autor i la penúltima història en general. L'última, "The Mask of Zorro" (que no s'ha de confondre amb la pel·lícula de 1998), es va publicar pòstumament a Short Stories for Men el 1959. Aquestes històries ignoren la revelació pública de Zorro de la seva identitat.
The Curse of Capistrano finalment va vendre més de 50 milions de còpies, convertint-se en un dels llibres més venuts de tots els temps. En la seva major part, les altres històries de Zorro de McCulley van romandre ignorades i descatalogades fins al segle XXI. Bold Venture Press va recopilar totes les històries del Zorro de McCulley Zorro: The Complete Pulp Adventures, en sis volums.
Al llarg dels anys es van fer més de 40 pel·lícules progatonizada pel Zorro, inclosa The Mark of Zorro, el clàssic de 1940 protagonitzat per Tyrone Power i Basil Rathbone. El personatge també va aparèixer en deu sèries de televisió, la més famosa va ser la sèrie Zorro produïda per Disney de 1957–59, protagonitzada per Guy Williams. El Zorro apareix en diverses històries escrites per altres autors, còmics i tires, produccions escèniques, videojocs i altres mitjans. McCulley va morir l'any 1958, igual que el Zorro estava al punt més alt de la seva popularitat gràcies a la sèrie de Disney.
Biografia del personatge de ficció miniatura|Douglas Fairbanks a la primera pel·lícula de Zorro, The Mark of Zorro (1920), que va ser fonamental en l'èxit inicial del personatge. A The Curse of Capistrano, el senyor Zorro es va convertir en un proscrit al poble de Los Angeles a Califòrnia "per venjar els indefensos, per castigar polítics cruels, per ajudar els oprimits" i és batejat com la "maledicció de Capistrano". La novel·la presenta àmpliament tant Don Diego Vega com el Zorro, però el fet que són la mateixa persona no es revela al lector fins al final del llibre. A la història, tant Diego com el Zorro es relacionen amb Lolita Pulido, una dona noble empobrida. Mentre que la Lolita no està impressionada amb Diego, que fa veure que és un covard sense passions, se sent atreta per l'elegant Zorro. El dolent principal és el capità Ramon, que també té els ulls posats en Lolita. Altres personatges inclouen el sergent Pedro Gonzales, enemic del Zorro però amic de Diego; Bernardo, el criat sord i mut de Diego; el seu aliat, Fra Felipe; el seu pare Don Alejandro Vega, el terratinent més ric de Califòrnia i vidu; Don Carlos Pulido i la seva dona, Doña Catalina, pares de Lolita; i un grup de nobles () que, en un principi, cacen el Zorro però després són conquistats per la seva causa.
En històries posteriors, McCulley presenta personatges com pirates i nadius americans, alguns dels quals coneixen la identitat de Zorro.
A les històries posteriors de McCulley, el cognom de Diego es va convertir en de la Vega. De fet, l'escriptor era molt inconsistent. La primera sèrie de la revista va acabar amb la mort del malvat i Diego exposat públicament com el Zorro. Però a la seqüela, el malvat era viu i el Zorro tenia la doble identitat encara secreta.
Diverses produccions de Zorro han ampliat les gestes del personatge. Moltes de les continuacions presenten un personatge més jove que pren el mantell de Zorro.
Les històries de McCulley estan ambientades durant l'època de la Califòrnia espanyola (1769–1821) i, encara que els anys exactes són sovint vagues, la presència del Pueblo de Los Angeles fa que les històries no puguin passar abans de 1781, any en què es va fundar. Algunes adaptacions mediàtiques de la història del Zorro l'han situat durant l'era posterior de la Califòrnia mexicana (1821–1848).
Inspiracions La figura històrica que s'associa més sovint amb el personatge del Zorro és Joaquín Murrieta, la vida del qual es va ficcionar en una novel·la de 1854 de John Rollin Ridge. A la pel·lícula de 1998 La máscara del Zorro, el germà (fictici) de Murrieta, Alejandro, succeeix a Diego com el Zorro. Com a heroi amb una identitat secreta que es burla dels seus enemics signant els seus actes, el Zorro troba un predecessor literari directe a Sir Percival Blakeney, heroi de la sèrie de pulps La Pimpinella Escarlata d'Emma Orczy.
El personatge recorda altres figures, com Robin Hood, Roman de Renart, Salomon Pico,Magill, Frank N. "Magill's Survey of Cinema: Silent Films". Englewood Cliffs, Nova Jersey: Salem Press, 1982. i Tompkins, Walker. Decade of the Desperado. Santa Barbara Magazine Vol. 8 No. 4, Santa Barbara. 1982. Manuel Rodríguez Erdoíza, i Tiburcio Vásquez. Una altra possible inspiració històrica és William Lamport, un soldat irlandès que va viure a Mèxic al . La seva vida va ser objecte d'un llibre fictici de Vicente Riva Palacio; The Irish Zorro (2004) és una biografia recent. Un altre és Estanislao, un home yokut que va liderar una revolta contra la Mission San José el 1827.
Les publicacions a penny dreadful de la dècada de 1860, 1880 i 1900 del personatge de Spring-heeled Jack com a venjador emmascarat pot haver inspirat alguns aspectes de la persona heroica del Zorro. Spring Heeled Jack va ser retratat com un noble que va crear un alter ego extravagant i emmascarat per lluitar contra la injustícia, va demostrar amb freqüència habilitats atlètiques i combatives excepcionals, va mantenir un cau amagat i era conegut per tallar la lletra "S" a les parets amb el seu estoc com a targeta de visita.
Com Sir Percy a La Pimpinella Escarlata, Don Diego evita les sospitas fent el paper d'un dandi decadent que porta puntes, escriu poesia i defuig la violència. El vestit de pel·lícula de Fairbanks totalment negre, que amb variacions ha continuat sent el vestit estàndard del personatge, probablement va ser adaptat del personatge de la pel·lícula en sèrie d'Arrow The Masked Rider (1919). Aquest personatge va ser el primer genet emmascarat mexicà vestit de negre sobre un cavall negre que va aparèixer a la pantalla. El vestit de Fairbanks a The Mark of Zorro, estrenat l'any següent, s'assemblava al del Rider amb només petites diferències en la màscara i el barret.The Masked Rider The Serial Squadron