Gianni Rodari (Omegna, 23 d'octubre de 1920 - Roma, 14 d'abril de 1980) va ser un mestre, escriptor, pedagog i periodista italià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil.
Biografia Gianni Rodari va néixer el 23 d'octubre de 1920 a Omegna, una petita ciutat de la província de Verbano-Cusio-Ossola, situada el Piemont, al nord d'Itàlia. El seu pare, Giuseppe, era forner i va morir quan Gianni tenia 9 anys. Gianni tenia dos germans més grans: Cesare i Mario. El més gran, Mario, era fill només del pare, que, en quedar vidu es va casar amb Maddalena Aricocchi, mare de Gianni i Cesare. A la mort del pare, la mare decideix anar a viure amb els fills al seu poble d'origen, Gavirate.
L'any 1931, la seva mare el va fer ingressar al seminari San Pietro Martir de Seveso (Milà), però aviat va adonar-se que la carrera eclesiàstica no era apropiada per al seu fill i el 1934 el va matricular perquè estudiés magisteri a Gavirate. Rodari va obtenir el títol de mestre als disset anys, un any abans que els seus companys, però va haver de fer l'examen com a estudiant lliure.
El 1936 va publicar vuit contes en el setmanari catòlic L'azione giovanile i va començar a col·laborar a Luce, una altra publicació de l'església. El 1938 va treballar a Sesto Calende (Varese) com a professor privat per a una família de jueus alemanys que havien fugit del règim nazi. Ho va explicar en el llibre La gramàtica de la fantasia: L'hivern 1937-1938, per recomanació d'una mestra, dona d'un guàrdia urbà, em van contractar per ensenyar italià a uns nens d'una família de jueus alemanys que creien -ho van creure durant uns quants mesos- que a Itàlia havien trobat un refugi contra la persecució racial […] mentre va durar va ser una bona època. Vaig aprendre una mica d'alemany i em vaig llençar als llibres en aquella llengua amb la passió, el trastorn i la voluptuositat que aporten, a qui estudia, cent vegades més que cent anys d'escola. Tenia un gran interès per la música (va cursar tres anys de violí) i per a la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin, Trotski, Dostoievski, que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). L'any 1939 es va matricular a la facultat de llengües a la Universitat de Milà però interrompé els seus estudis en esclatar la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, va quedar exempt de prestar serveis militars a causa de problemes de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps per poder trobar feina. El 1941 guanya unes oposicions per a mestre i comença a fer suplències a Uboldo, un poble de la província de Varese. Però commogut per la pèrdua, a la guerra, dels seus dos millors amics i l'empresonament del seu germà Cesare en un camp de concentració alemany, Rodari es va posar en contacte amb la Resistència i va apropar-se al Partit Comunista Italià, al qual va afiliar-se el 1944. Després de l'alliberament va iniciar la seva carrera com a periodista i va dirigir la revista comunista L'Ordine Nuovo on firmava els seus articles utilitzant el pseudònim Francesco Aricocchi (Aricocchi era el cognom de la seva mare).
Del 1947 al 1950 va escriure, per a una pàgina dominical dedicada genèricament «a la família», els seus primers contes humorístics. I després d'aquesta comanda en van venir més. L'any 1948 començà a escriure els seus primers textos per a nens a les pàgines dels diaris L'Unità, Vie Nuove i Noi Donn. El director del diari L'Unità el va animar i li va confiar el nou setmanari per a nois II Pioniere, destinat a la formació cultural dels fills dels proletaris militants del Partit Comunista italià. Rodari el va codirigir des de l'inici, el setembre de 1950, fins a finals de 1953, que se n'encarrega Dina Rinaldi, que n'era la codirectora. Les seves primeres obres infantils, Il Libro delle Filastrocche (1950) i Les aventures d'en Cebeta (Il romanzo di Cipollino, 1951), deriven del treball fet en el setmanari. A més a més, també va escriure tirallongues lligades a la literatura infantil popular italiana: filastrocche (cançons infantils), cobles, contes fantàstics i narracions humorístiques.
L'any 1952 va visitar l'URSS per primera vegada i a l'any següent va casar-se amb Maria Teresa Ferretti, amb la qual va tenir, quatre anys més tard, una filla anomenada Paola. L'any 1957, Rodari va superar l'examen de periodista professional i l'any següent va deixar de treballar a L'Unità i va començar a treballar al Paese Sera, que era també un diari d'esquerres, però no un òrgan de partit.
De 1966 a 1969 va participar activament en projectes de col·laboració amb els infants. Va recórrer escoles italianes per explicar històries i per a respondre les preguntes que tenien els infants. L'any 1970 li va ser atorgat el Premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seva obra literària, què és el premi internacional més important dins l'àmbit de la literatura infantil. Aquesta distinció li va permetre obtenir una reputació internacional. Va defensar sempre la creativitat de la mainada i amb el llibre La gramàtica de la fantasia (1973), dirigit als ensenyants, es va convertir en el "pedagog de la imaginació". Les seves obres han estat traduïdes a un gran nombre de llengües.
L'any 1979, després d'un viatge a la Unió Soviètica, la seva salut va començar a empitjorar i va haver d'abandonar part del seu treball. El 10 d'abril de 1980 va ingressar en una clínica de Roma per ser operat de la cama esquerra i quatre dies més tard va morir, a l'edat de 59 anys. Les seves restes descansen en el Cimitero Comunale Monumentale Campo Verano a la ciutat de Roma.
Obra Els llibres de Gianni Rodari estan plens de creativitat i humor, trenquen els esquemes preestablerts i ajuden a pensar sense prejudicis tot formulant noves preguntes. Tot i tenir el seu sentit crític, Gianni Rodari fa un bon ús de l'humor i la fantasia entusiasta que l'envolta per tal de crear els seus llibres. Si bé només en l'última fase de la seva vida presenta l'elaboració teòrica de la seva creació literària, era un treball de molts anys. A la Gramàtica de la fantasia, el mateix Rodari descriu que, quan feia de mestre, havia anat escrivint en un quadern de notes, que va anomenar Quaderno di Fantastica, com naixien les històries que inventava per a la mainada, quins truc descobria o creia haver descobert per donar vida a les paraules i les imatges. Aquest quadern es troba actualment a l'arxiu Rodari. Comparava el seu treball d'escriptor per a infants amb el d'un un fabricant de joguines, i volia que cada llibre seu absorbís tota la personalitat de l'infant de la mateixa manera que l'absorbeix una bona joguina, un bell joc. Creia que la creativitat de la mainada era una eina essencial per a canviar el món.
Durant la dècada de 1960 va anar recorrent escoles italianes i a través del contacte directe i la interacció amb la mainada va observar-ne les reaccions en llegir els seus contes i les va anotar per trobar més tècniques que el permetessin crear bones històries. D'aquestes anotacions i tècniques, i de la seva experiència prèvia, va sorgir una de les seves obres principals: La gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries (1973).
Els seus escrits, plens de frescor i humor, fan ús d'un llenguatge personal en què els jocs de paraules i els binomis fantàstics s'expressen en tot el seu potencial. Els binomis fantàstics són una tècnica a l'hora de realitzar un conte incorporada en el seu llibre La gramàtica de la fantasia, però que ja havia esmentat, com "duel de paraules" en el seu quadern de notes dels anys quaranta. Convida la mainada a entrar amb llibertat al món de la imaginació, que actuarà com a eina per conèixer la pròpia realitat. El 1953, va publicar un article en el setmanari Il Pioniere que va titular "Us ensenyo a inventar una història", en què, en forma de diàleg, exemplifica als seus lectors el procés creatiu d'una narració fent servir un binomi fantàstic constituït per una formiga i un elefant.
L'any 1970, en rebre el Premi Andersen pel conjunt de la seva obra, va afirmar:
Llista d'obres Amb el pseudònim de Francesco Aricocchi (Aricocchi era el cognom de la seva mare): Llegendes de la nostra terra. El petó. La senyoreta Bibiana.
Com a Gianni Rodari: 1951 - Manuale del Pioniere 1951 - Il libro delle filastrocche 1951 - Les aventures d'en Cebeta (Il romanzo di Cipollino, reeditada el 1959 com Le avventure di Cipollino) 1952 - Le carte parlanti 1952 - Il treno delle filastrocche 1952 - Cipollino e le bolle di sapone 1952 - Il libro dei mesi 1954 - Le avventure di Scarabocchio 1954 - Il viaggio della freccia azzurr 1955 - Compagni fratelli cervi 1959 - Gelsomino al país dels mentiders (Gelsomino nel paese dei bugiardi) 1960 - Tirallongues del cel i la terra (Filastrocche in cielo e in terra) 1962 - Contes per telèfon (Favole al telefono). 1962 - Gip dins del televisor (Gip nel televisore) 1962 - Favola in orbita 1962 - Il pianeta degli alberi di Natale 1963 - Il castello di carte 1964 - Il cantastorie. Storie a piedi e in automobile 1964 - La fletxa blava (La freccia azzurra) 1964 - Il libro degli errori 1966 - El pastís caigut del cel (La torta in cielo) 1969 - Venti storie più una 1970 - Le filastrocche del cavallo parlante 1971 - Molts contes per jugar (Tante storie per giocare) 1972 - Els negocis del senyor Gat (Gli affari del signor gatto) 1972 - Il palazzo di gelato e altre otto favole al telefono 1973 - La gramàtica de la fantasia (Grammatica della fantasia) 1973 - Els viatges d'en Joan Esquenadret (I viaggi di Giovannino Perdigiorno). 1973 - Contes escrits a màquina (Novelle fatte a macchina). 1974 - La filastrocca di Pinocchio 1974 - Marionette in libertà 1978 - La gondola fantasma 1978 - Les dues vegades del baró Lamberto (C'era due volte il barone Lamberto) 1978 - Il teatro i ragazzi la città 1979 - Parole per giocare 1979 - Bambolik 1980 - El joc dels quatre cantons (Il gioco dei quattro cantoni) 1980 - I nani di Mantova 1980 - Piccoli vagabondi 1981 - Esercizi di fantasia 1981 - Filastrocche lunghe e corte 1984 - Giochi nell'URSS: appunti di viaggio 1984 - El llibre dels perquè (Il libro dei perché). Recopilació de Marcello Argilli (n. 1926) d'escrits de Gianni Rodari en la seva secció setmanal del mateix títol en el diari L'Unità. La secció amb aquest títol s'havia publicat des del 18 d'agost de 1955 fins al 25 d'octubre de 1956. Més endavant Rodari va reprendre el seu treball amb el títol: La posta dei perché (El correu dels perquè), que duraria des del 25 de maig de 1957 fins al 5 de juny de 1958. 1987 - Chi sono io?: primi giochi di fantasia 1988 - Io e gli altri: nuovi giochi di fantasia 1989 - Il giudice a dondolo 1994 - Contes i Fantasticontes (Fiabe e fantafiabe) 1998 - Il teatro delle filastrocche: laboratorio delle parole e della fantasia 2001 - Il ragioniere pesce del Cusio 2001 - Un giocattolo per Natale
La gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries L'any 1973 Gianni Rodari publicà el llibre Grammatica della fantasia amb el subtítol "Introducció a l'art d'inventar històries" (Introduzione all'arte di inventare storie). En ell, mostra un compromís pedagògic, no només envers la mainada, sinó també dedicat a mestres i pares. El llibre consta de 45 capítols, i a cadascun inclou una tècnica per inventar una història. Aquesta obra és el resultat d'anys i anys treballant en aquest àmbit.
Rodari deia que, en aquest llibre, "es parla d'algunes maneres d'inventar històries per a nens i d'ajudar-los a inventar històries per si mateixos". També afirmava que "espero que aquestes pàgines puguin ser útils a qui creu en la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en l'educació, a qui té confiança en la creativitat infantil, a qui coneix el valor d'alliberament que pot tenir la paraula".
A la contraportada de la primera edició es podia llegir:
Reconeixements 1960 - Premi Prato 1965 - Premio Catello 1965 - Premio Rubino