El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu). Es troba entre el violat i el cian a l'espectre de la llum visible. Es considera un color fred i oposat al taronja. En català se sol usar el terme «blau» per referir-se a qualsevol color del blau al cian. Moltes llengües usen la mateixa paraula per referir-se al blau i al verd, que consideren tonalitats del mateix color. Tonalitats del blau són el blau cel, el blau marí, l'atzur, l'anyil, el cobalt, el cian, el blau elèctric, el blau de Prússia, l'indi o el ceruli. El color turquesa seria un cas clar de la manca de fronteres nítides. El rus, en canvi, considera colors separats el blau fosc i el clar. El blau clar té la longitud d'ona més xicoteta dels tres colors primaris (uns 470 nanòmetres). Un cel clar un dia assolellat està acolorit de blau per la dispersió de Rayleigh de la llum del Sol. Les grans masses d'aigua (H₂O) pareixen blaves perquè la llum roja, al voltant dels 750 nm, hi és absorbida com un harmònic de la vibració O-H. Curiosament, l'aigua pesant (D₂O) és incolora, ja que la banda d'absorció és a una longitud d'ona més llarga (~950 nm).
Un exemple del color blau en l'espai de colors RGB té unes intensitats de [0, 0, 255] en una escala de 0 a 255. El blau és el complementari del groc; els pigments blaus absorbeixen la llum groga.
Les enquestes als EUA i Europa mostren que el blau és el color més associat amb l'harmonia, la fidelitat, la confiança, la distància, l'infinit, la imaginació, el fred i, de vegades, amb la tristesa. En les enquestes d'opinió pública dels EUA i d'Europa és el color més popular, triat per gairebé la meitat d'homes i dones com el seu color preferit. Les mateixes enquestes també van mostrar que el blau era el color. més associat amb la masculinitat, just per davant del negre, i també era el color més associat amb la intel·ligència, el coneixement, la calma i la concentració.
Ús, simbolisme i expressions col·loquials miniatura|El sulfat de coure pentahidratat és blau miniatura|El cel, els llacs i el mar, sovint són blaus En català un blau és una equimosi, ço és, una marca blava o violàcia sota la pell deguda a una petita hemorràgia interna produïda per un cop.
Al País Valencià un blaver (o blavero) és un partidari del secessionisme lingüístic entre les variants dialectals del Principat de Catalunya i les variants valencianes, de la llengua catalana. En els països de parla anglesa, l'expressió blues s'usa per a descriure tristesa o melangia. El blau és el color dels uniformes de policia a molts països. La policia de la República Popular de la Xina va canviar els seus uniformes de verd a blau a la fi de 1990 per a posar èmfasi en el seu paper civil. El blau és el color de l'uniforme de moltes forces aèries. La frase "de sang blava" equival a "de família aristocràtica", ja que una pell blanquinosa i sense pèls permet de distingir les venes blaves. Una flor blava és un dels emblemes del romanticisme. Els usuaris de Microsoft Windows solen emprar el terme "pantalla blava" per a descriure un ordinador que s'ha quedat blocat. A Austràlia vol dir una brega o discussió. A Alemanya anar blau vol dir anar begut. A França «les bleus» és la selecció francesa de futbol, o bé els formatges blaus. Al Japó és sinònim un jove.a A Rússia significa ser homosexual (argot). És el color dels barrufets. Als diagrames mèdics, el blau s'empra per a representar les venes que transporten sang sense oxigen de tornada al cor. La sang sense oxigen realment és violeta rogenca. L'azzurro (blau cel) és el color nacional d'Itàlia. El "Gegant Blau" (Big Blue) és un malnom d'IBM. En la cultura anglosaxona, un llibre blau és qualsevol obra de referència, com un diccionari. S'associa als nois i el rosa a les noies. El peix blau engloba espècies com la tonyina o la sardina. És el color de la puresa i, per tant, el de Maria, mare de Jesús i ha inspirat la bandera de la Unió Europea. En política de clau espanyola o francesa si més no, normalment representa l'opció conservadora. En els mapes electorals, el blau representa els següents partits polítics, normalment en oposició al roig: Estat espanyol: Partit Popular Estats Units: Partit Demòcrata Regne Unit: Partit Conservador S'associa a la calma, l'estabilitat i la fidelitat. Els cascos blaus són les tropes militars que depenen de l'ONU.
Història del color blau Des de l'antiguitat fins a l'alta edat mitjana
Ja al mil·lenni VII aC, el lapislàtzuli es va extreure a les mines de Sar-i Sang,David Bomford i Ashok Roy, A Closer Look- Colour (2009), National Gallery Company, Londres, () a Shortugai, i en altres mines a Badakhshan al nord-est de l'Afganistan.
S'han trobat artefactes de lapislàtzuli, datats al 7570 aC, a Bhirrana, que és el lloc més antic de la civilització de la vall de l'Indus. El Lapislàtzuli era molt apreciada per la Civilització de la vall de l'Indus (7570–1900 aC). S'han trobat comptes de lapislàtzuli en els enterraments del Neolític a Mehrgarh, el Caucas i tan lluny com Mauritània. Es va utilitzar a la màscara funerària de Tutankamon (1341–1323 aC).Alessandro Bongioanni & Maria Croce
Un terme per a blau era relativament rar en moltes formes d'art i decoració antics, i fins i tot en la literatura antiga. Els poetes grecs antics van descriure el mar com a verd, marró o "el color del vi". El color no s'esmentava a l'Antic Testament. Els vermells, negres, marrons i ocres es troben a les pintures rupestres del Paleolític superior, però no els blaus. El blau tampoc es va utilitzar per tenyir teixits fins molt després de vermell, ocre, rosa i morat. Això probablement es deu a la dificultat perenne de fer colorants i pigments blaus. D'altra banda, la raresa del pigment blau el va fer encara més valuós.Vegeu
Els primers colorants blaus coneguts es van fer a partir de plantes: herba del pastell a Europa, indi a Àsia i Àfrica, mentre que els pigments blaus es feien a partir de minerals, normalment lapislàtzuli o azurita. Els esmalts blaus suposaven un altre repte, ja que els primers colorants i pigments blaus no eren tèrmicament robusts. En ca. 2500 aC, es va introduir l'esmalt blau blau egipci per a la ceràmica, així com per a molts altres objectes.Chase, W.T. 1971, "Egyptian blue as a pigment and ceramic material." In: R. Brill (ed.) Science and Archaeology. Cambridge, Mass: MIT Press. J. Baines, "Color Terminology and Color Classification in Ancient Egyptian Color Terminology and Polychromy", in The American Anthropologist, volume 87, 1985, p. 282–97. Els grecs van importar colorant indi de l'Índia, anomenant-lo indikon, i van pintar amb blau egipci. El blau no era un dels quatre colors primaris de la pintura grega descrits per Plini el Vell (vermell, groc, negre i blanc). Per als romans, el blau era el color del dol, així com el color dels bàrbars, dels celtes i dels germànics. No és estrany, doncs, que vestir-se de blau es consideri un acte denigrant, fet pel qual els grans senyors no el fan servir en la seva vestimenta, només els pagesos i les persones de baixa condició social. La indiferència cap al color blau s'estén a altres àmbits de la vida quotidiana, en què ni tan sols apareix, com succeeix amb l'antroponímia, la toponímia, la litúrgia, el món dels símbols i els emblemes.
Els celtes i els alemanys es tenyien la cara de blau per espantar els seus enemics i es tenyien els cabells de blau quan es feien grans.Juli Cèsar, Guerra de les Gàl·lies (llibre), V., 14, 2. Citat per Miche Pastourou, p. 178. Els romans van fer un ús extensiu de l'indi i el pigment blau egipci, com ho demostren, en part, els frescos de Pompeia. Els romans tenien moltes paraules per a varietats de blau, incloent , , , , , , i , però dues paraules, totes dues d'origen estranger, es va convertir en les més perdurable; , de la paraula germànica blau, que en les llengües llatines es va convertir en blu, bleu o blau; i , de la paraula àrab , que es va convertir en atzur, azul o azzurro.
El blau va ser molt utilitzat en la decoració de les esglésies de l'Imperi Romà d'Orient.L. Brehier, Les mosaiques a fond d'azur, a Etudes Byzantines, volum III, París, 1945. p. 46ff. En canvi, al món islàmic, el blau era secundari del verd, que es creu el color preferit del Profeta Mahoma. En determinades èpoques a l'Espanya morisca i altres parts del món islàmic, el blau era el color que portaven cristians i jueus, perquè només els musulmans podien vestir de blanc i verd.
Segles XI-XIV En l'art i la vida d'Europa durant la primera edat mitjana, el blau va tenir un paper menor. A partir del segle comença a haver-hi un augment de l'ús del tons blaus en els vestits i també en la vida quotidiana.
Això es va incrementar entre 1130 i 1140 a París, quan l'Abat Suger va reconstruir la Basílica de Saint Denis. Suger considerava que la llum era la manifestació visible de l'Esperit Sant.Lours, Mathieu, "Le Vitrail", Edicions Jean-Paul Gisserot, París (2021) Va instal·lar vitralls de colors amb cobalt, que, combinat amb la llum del vidre vermell, omplia l'església d'una llum violeta blavosa. L'església es va convertir en la meravella del món cristià, i el color va passar a ser conegut com el . En els anys següents, es van instal·lar vitralls blaus encara més elegants a altres esglésies, com ara la catedral de Chartres i la Sainte-Chapelle de París. En canvi, però, continua fora dels colors litúrgics, que encara giren al voltant de l'esquema ternari de les societats antigues: el blanc, el vermell i el negre.
Durant el segle es comença a associar el blau amb el vestit de la Verge Maria. Aquest fet promociona el color blau, de manera que a principis del , alguns personatges il·lustres, com el rei Lluís IX de França "El Sant" o Enric III d'Anglaterra, comencen a utilitzar el blau en els seus vestits i també en els seus escuts d'armes. El blau havia sortit de l'obscuritat per convertir-se en el color reial. miniatura|Vestit blau Verge Maria absis Sta. Maria de Taüll (s.)
miniatura|Túnica blava del rei Lluís IX de França
Aquest increment del color blau en tots els aspectes de la vida quotidiana queda reflectit també en la literatura de l'època, tot i que de manera tardana, ja que no és fins a mitjans del segle en què apareixen els primers cavallers vestits de blau a les novel·les artúriques. Aquesta tardança respon al fet que el codi dels colors dels cavallers s'elabora amb anterioritat a aquesta promoció del color blau (un cavaller vermell es relaciona amb un cavaller dolent, un cavaller negre amb un personatge important i un cavaller blanc amb un personatge positiu). Així doncs, fins a mitjan , però sobretot al llarg del , no apareix el blau a les novel·les de cavalleries. A partir d'aleshores el blau s'associa a personatges valents, lleials i fidels. Fins i tot a les novel·les de cavalleries, el rei Artús vesteix de blau i, a més, porta un escut del mateix color. De fet, el cromatisme adquireix un paper simbòlic i al·legòric en la literatura medieval, ja que determina situacions, estats d'ànim o conceptes.
Aquesta promoció del color blau en la literatura, el qual simbolitza alegria, amor, lleialtat, pau i consol es fa en detriment del color vermell, que perd la seva primacia. S'estableix, doncs, un nou ordre dels colors, en què el blau passa a ocupar un nou espai i deixa enrere el seu paper de color sense interès. Un exemple explícit del nou protagonisme que adquireix el blau el trobem en uns versos del poeta i músic Guillaume de Machaut (1300-1377):
Qui de coulerus saroit a droit jugier
Et dire la droite signefiance,
On deveroit le fin asur prisier
Dessus toutes.
(Qui dels colors entén
i sap el significat,
hauria d'apreciar el bell blau
per sobre de tots.)