fou un pintor gòtic català. El seu estil és una evolució del gòtic internacional cap a les innovacions incorporades des de la pintura flamenca. La seva formació es va realitzar entre València, Tarragona i Barcelona, si bé no es descarta que pogués haver visitat Sardenya o Nàpols, que formaven part de la corona d'Aragó i Catalunya. Va desenvolupar la seva màxima activitat a Barcelona a partir de 1448, on va crear un taller que pràcticament va monopolitzar la realització de retaules a Catalunya durant la segona meitat del , un cop morts Bernat Martorell i Lluís Dalmau. El seu taller va incorporar els seus deixebles i també membres de la família Vergós amb qui va mantenir una estreta relació personal. Una part important de la seva obra s'ha perdut en revoltes que han destruït les esglésies que les contenien i la majoria del que es conserva són panells de retaules que han estat desmuntats.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya té la col·lecció més important d'obres de l'artista, amb unes 25 pintures.
Biografia Originari d'una família de paraires de Valls, a la mort del seu pare el 1419 es va traslladar a Tarragona a casa del seu oncle Pere Huguet. Aquest va col·laborar com a pintor i daurador al taller tarragoní de Mateu Ortoneda al voltant de 1424.
L'etapa jove del pintor està poc documentada i ha estat objecte de diverses especulacions sobre la seva formació i llocs de residència. És probable que les primeres passes artístiques d'Huguet fossin de la mà del seu oncle dins del taller d'Ortoneda. Tot i no constar documentalment una estada dels Huguet a Saragossa, hi ha constància del trasllat del taller d'Ortoneda el 1431 quan el català Dalmau de Mur va ser nomenat bisbe de la ciutat i diversos pintors catalans van acudir a treballar-hi per encàrrec seu. D'altra banda, a l'Aragó es varen produir algunes obres de gran bellesa que, en algun moment, li han estat atribuïdes a Huguet per la semblança amb les seves obres documentades. Aquests dos fets i una documentació de 1456 per liquidar una societat que havia tingut amb Pere Ramírez, pintor de tapissos, i altres veïns de Saragossa,Ferré, pàg. 28-29 han fet pensar que Jaume Huguet podria haver estat en aquesta ciutat. En contra d'aquesta hipòtesi, el nord-americà Chandler R. Post atribueix les obres al pintor aragonès Martín de Soria, una opinió matisada per altres estudiosos que apunten cap a un pintor anònim aragonès, però sense relacionar-les amb Soria. Joan Sureda ha situat en aquesta època a Huguet a la zona del nord d'Itàlia i Sardenya, on hauria rebut la seva formació, basant-se en una referència documental i en certes afinitats estilístiques., pàg. 21-29, citat a Ferré, pàg. 27
En tot cas, a partir de 1434 es varen traslladar a Barcelona, on el seu oncle va ser contractat per a fer treballs a la catedral i l'església del Pi, entre 1434 i 1448. Varen viure a una casa veïna del pintor Bernat Martorell al carrer de Regomir.
Un recent descobriment a l'arxiu de Protocols del Patriarca de València de dos documents datats el 30 de juliol de 1445, situa Jaume Huguet, ja identificat com a pintor, actuant com a testimoni en dos assumptes entre el pintor Jaume Mateu i Jaume Espina, fuster d'Oriola (Baix Segura).Ferré, pàg.27 Al primer document, Jaume Mateu ven al fuster d'Oriola una casa situada a la parròquia de Sant Martí, de València, al carrer de Sant Vicent, un indret on se situaven la majoria dels tallers de pintura. L'altre document recull el contracte del fuster per a realitzar un retaule que havia de pintar Jaume Mateu per a Pere Ferràndez, cavaller d'Elx, una obra en la qual va col·laborar Huguet.
En aquest període apareixen a València les modernes tendències de l'època, la realista influència dels primitius flamencs, especialment de l'escola pictòrica de Jan van Eyck, autor de moda gràcies a la mà de Lluís Dalmau, que venen a produir una evolució dels artistes educats en el gòtic internacional. Es pot suposar que Jaume Huguet va assimilar aquestes noves formes arribades de Flandes abans que Lluís Dalmau marxés a Barcelona l'any 1445, any de l'arribada de Jaume Huguet a València.
A més de Dalmau, a València s'hi havia instal·lat Lluís Alimbrot, un pintor de Bruges anomenat realment Lodewijk Allyncbrood però conegut pel seu nom traduït,Davant la dificultat de pronunciació del seu nom real era conegut amb aquest malnom que podria ser una mena de transliteració. En algunes documentacions també apareix com Luís Alincbrot. qui també va influir en Huguet. Coincideix el període valencià amb una especial mobilitat entre els mestres en actiu: Lluís Dalmau s'instal·là a Barcelona, Gonçal Peris Sarrià ingressà a l'hospital i Jacomart va ser cridat pel rei Alfons el Magnànim a Nàpols, de forma que només es varen mantenir els tallers del nouvingut Joan Reixach i del vell Jaume Mateu. Aquesta coincidència va situar Jaume Huguet davant una immillorable oportunitat per a treballar i establir-se com a pintor.Ferré, pàg. 28-29
Posteriorment, va estar a Tarragona, on havia de pintar un retaule de sant Jaume per a la vila d'Arbeca i que finalment no va realitzar. El 1448 tanca el taller de Tarragona per a instal·lar-se definitivament com a pintor a Barcelona el 1448, un fet documentat en un nomenament com a procurador a favor del seu germà Antoni signat el 31 d'agost de 1448. El 1454 es va casar amb Joana Baruta en una cerimònia oficiada pel seu germà Antoni, a la catedral de Barcelona, i a partir de llavors va començar el període més important de la seva obra, amb un dibuix clar i molt expressiu amb fons daurats i relleus d'estuc.
Període de maduresa La primera obra d'aquest període és el retaule de la Mare de Déu de Vallmoll de 1445, del qual es conserven quatre taules. L'obra conté elements flamenquitzants que mostren la impressió que Huguet havia rebut amb el retaule de La Mare de Déu dels Consellers que Dalmau havia pintat aquell mateix any i que incorporava els coneixements nord-europeus de Jan Van Eyck.Gudiol, 1955, pàg. 276-277 Quan el 1448 va fixar la seva residència a Barcelona va trobar una forta competència per part de Bernat Martorell, un pintor amb un excel·lent i exquisit ofici, si bé representava el passat de l'elegant gòtic internacional. També va coincidir amb Lluís Dalmau, més jove que Martorell i destacat per aportar la innovació de l'estil flamenc.Yarza, pàg. 1 Dos anys més tard, el 1450, va realitzar el Retaule de l'Epifania on representa l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Crucifixió en una taula de reduïdes dimensions concebuda per a un oratori privat.
Des de 1454 fins a la seva mort el 1492, el taller d'Huguet va tenir una forta implantació, exercint pràcticament el monopoli de la producció de retaules. Fins i tot després de la seva mort, els continuadors del seu taller, els Vergós i Pere Alemany varen perllongar aquest domini del mercat fins ben entrat el .Molina, pàg. 187-206 El 14 de novembre de 1454, el gremi de ramaders li va contractar per 550 lliures el retaule de Sant Antoni Abat per a l'església del mateix nom de Barcelona, destruït a la Setmana Tràgica el 1909. El 26 de febrer de 1455 contracta el retaule del monestir de Ripoll i el 18 d'agost del mateix any, li encarreguen el retaule del convent dels franciscans de Berga.Dalmases, pàg. 257-261 A continuació va iniciar el retaule de Sant Vicenç de Sarrià, una obra que el seu taller no va acabar mai. Entre 1460 i 1465, li encarreguen el retaule dels sants Abdó i Senén a Terrassa, on encara conservarà els darrers aires del gòtic internacional amb un moment avançat del flamenquisme més penetrant.Alcoy, pàg.188-190 El zenit de la carrera d'Huguet coincideix amb la realització del retaule de Sant Miquel, on malgrat incloure paisatges exteriors en algunes històries, els combina amb fons daurats i relleus ornamentals en guix recoberts d'or. No es coneix amb certesa la seva data de contractació ni de realització, si bé es coneix que va ser consagrat el 3 de maig de 1456 a l'església del Pi de Barcelona.
L'any 1452, Lluís Dalmau, pintor de fama després de la seva Mare de Déu dels Consellers, havia signat el contracte més car de la pintura medieval catalana per fer el retaule de Sant Agustí, encarregat pel gremi dels blanquers. L'ebenista Macià Bonafè, responsable del cos de fusta i de les dues talles que hi incorporava, ja havia fet el treball el 1456, però el projecte es va retardar fins que, en morir Dalmau el 1460, l'encàrrec va passar a Huguet, qui va signar el contracte el 4 de desembre de 1463. La fama del seu dibuix li va proporcionar l'encàrrec d'un cartó per a tapissos per a la Generalitat de Catalunya el maig de 1453, una peça que va ser teixida a Arràs. El 1462 va tenir dos grans contractes per a la catedral de Barcelona, el retaule de Sant Bernardí i l'àngel custodiAinaud, pàg. 32 i el retaule de Sant Esteve encarregat el 13 d'abril per la confraria dels Freners de la que era membre Huguet. Socialment reconegut, el 3 d'agost de 1464 fou nomenat «prohom en cap» d'aquesta confraria que aplegava oficis relatius als fabricants de frens i altres estris per als cavalls així com els elements per a adornar-los. Els pintors varen estar vinculats a aquest gremi fins que, durant el i nascut al nord d'Europa, es va desenvolupar el gremi de Sant Lluc. Va ser l'administrador d'aquest gremi el 1472 i fou reelegit diversos cops.
Comença una nova etapa amb la realització del Retaule del Conestable o de l'Epifania entre començament de 1464 i el 14 de novembre de 1465 per al Palau Reial, encarregat pel rei Pere el Conestable, i pel qual va cobrar 390 lliures.Bassegoda, pàg. 225 És una obra on l'autor condensa una gran riquesa expressiva i un reforçament de la seva etapa de maduresa. Probablement aquesta obra marqui l'estil essencial que seguiria el seu taller. L'autor estableix un estil personal que no nega les seves arrels, que respecta una part de l'art italià alhora que incorpora els seus contemporanis del nord d'Europa. A la dècada de 1470, va realitzar un retaule per a l'església de sant Sadurní de la Roca; el 30 de desembre de 1475 va acordar una pintura per a la capella de Santa Maria i Santa Margarida a la plaça Padró de Barcelona. El 12 de juny de 1479 li encarreguen el Retaule de Pertegàs per a l'església de sant Martí de Pertegàs de Sant Celoni.
Dins de la dècada de 1480 el taller d'Huguet aconsegueix diverses comandes: el desembre de 1483 el retaule de Sant Eloi encarregat pel gremi dels serrallers; el 4 de juliol de 1483 li varen contractar el retaule major de l'església del monestir dels Jerònims de la Vall d'Hebron, una obra que va ser feta pel seu taller després de la seva mort; un retaule per a l'ermita de la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana; el 14 d'abril de 1486, el canonge de la seu de Barcelona Joan Andreu Sors li encarregà el retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla, una obra que tampoc realitzarà i que serà acabada per Rafael Vergós i Pere Alemany, del seu taller.
Va morir entre el 14 de febrer de 1492, quan va fer testament, i el maig d'aquell any, quan la seva dona figura com a vídua.
Perfil artístic Context històric