miniatura|Inici de l'Estudi op. 25 núm. 7 LEstudi op. 25 núm. 7, en do sostingut menor, és un dels dotze Estudis op. 25 per a piano compostos per Frédéric Chopin; la peça és de l'any 1834 i els estudis de l'opus 25 varen ser escrits entre 1832 i 1836. Van ser publicats tots el 1837.
Aquest estudi es diferencia de forma molt marcada de la gran majoria d'estudis de Chopin, perquè s'allunya del virtuosisme i se centra, en canvi, en l'expressivitat de les frases i en la perfecció del so, especialment en la mà esquerra que porta la melodia durant la major part de la peça. La dreta acompanya amb emotius acords que, en ser més aguts i en ser tocats amb la mateixa intensitat que la melodia, no s'hi subordinen, sinó que són un perfecte complement.
Aquest estudi també és conegut amb el títol de «Violoncel» o «Cel·lo». Això es deu a la greu melodia de la mà esquerra, ja que recorda la música d'un violoncel perquè les notes són en una tessitura similar.
Estructura miniatura|Fragment de l'estudi. Tot l'estudi s'interpreta en un tempo Lento (exactament a 66 pulsacions per minut), d'acord amb la primera edició alemanya.Palmer, W: Chopin Études for the Piano, p. 96, Alfred Publishing Co., Inc., 1992 Exceptuant els compassos números 26, 27 i 52, que presenten passatges ràpids per a la mà esquerra, l'estudi és bastant clar i elemental pel que fa al ritme, però no harmònicament. El tema principal es repeteix en quatre ocasions al llarg de la peça i entre aquestes hi ha variacions d'altres melodies i cadències.
Referències
25 07 25 07 Categoria:Composicions musicals del 1836 Categoria:Composicions per a piano de la dècada del 1830