Larquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana. El 2013 tenia 315.200 batejats d'un total 323.200 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Paolo Giulietti.
Territori L'arxidiòcesi comprèn la província de Lucca, a excepció de part del municipi d'Altopascio (que només inclou el poble de Badia Pozzeveri) i Montecarlo que pertanyen al bisbat de Pescia i Barga, Forte dei Marmi, Pietrasanta, Seravezza i part de Stazzema, que pertanyen a l'arquebisbat de Pisa. Formen part de l'arxidiòcesi de Lucca també la part occidental de la ciutat de Pescia a la província de Pistoia (parròquies de Collodi, Veneri, Aramo, Fibbialla di Medicina, Medicina, Pontito, San Quirico di Valleriana i Stiappa).
La seu arxiepiscopal és a la ciutat de Lucca, on es troba la catedral de San Martino.
El territori està dividit en 362 parròquies, reagrupades en 11 zones pastorals:
Àrea Sinodal de Lucca Zona urbana de Lucca - 10 parròquies Zona suburbana I - 23 parròquies Zona de Moriano - 25 parròquies Zona de Valfreddana - 23 parròquies Àrea Sinodal de Capannori Zona suburbana II - 24 parròquies Zona suburbana III - 18 parròquies Zona de Segromigno, Villa Basilica, Valleriana - 24 parròquies Àrea Sinodal de Castelnuovo - Bagni de Lucca Zona della Garfagnana - 108 parròquies Zona de Valdiserchio - 60 parròquies Àrea Sinodal de Camaiore, Massarosa, Viareggio Zona de Camaiore - Massarosa - 33 parròquies Zona de Viareggio - 14 parròquies
Història La diòcesi de Lucca va ser erigida al . Segons la tradició, el primer bisbe va ser Sant Paulí, enviat a Lucca per l'apòstol sant Pere i martiritzat en l'època de l'emperador Neró.
Un catàleg episcopal de Lucca, descobert entre els manuscrits de l'arxiu capitular, mostra el nom de 15 bisbes. D'ells, sis bisbes es troben en altres fonts, el que fa versemblant l'autenticitat històrica dels altres nou. Tots són posteriors a la meitat del : de fet, el catàleg no esmenta el bisbe Leto, que va signar el sínode de Roma del 649 i fins al bisbe Eleuterio, present a un altre sínode romà de 680.
Històricament el primer esment d'un bisbe de Lucca és el de Maximus a Tuscia de Luca, qui va signar les actes del Concili de Sardica (al voltant del 343). Les investigacions arqueològiques testifiquen l'antiguitat de l'Església de Lucca, gràcies a les excavacions dutes a terme sota la basílica de Santa Reparata, que va treure a la llum les restes d'un baptisteri que data del i una basílica de tres naus que daten del .
Des del principi la seu episcopal va estar immediatament subjecta a la Santa Seu.
En 683 va ser consagrada una església dedicada a sant Fredià, construïda sobre una altra més antiga dedicada als sants màrtirs Llorenç, Vicenç i Esteve. En el mateix any l'església va ser confiada als monjos dirigits per l'Abat Babbino. Va ser reconstruïda al i consagrada pel papa Eugeni III.
Amb l'ocupació longobarda Lucca va esdevenir la seu d'un important ducat i més enllà del territori de la diòcesi va ser ampliat en gran manera. Cap al sud, de fet, a través del mitjà Valdarno, la jurisdicció dels bisbes de Lucca va arribar a Valdera i la Val d'Elsa i es va acostar a la Maremma fins a Roselle, l'actual Grosseto i, a la costa, als centres de Gualdo, Populonia i Monteverde; també nombroses propietats abacials situades a la zona de Siena pertanyien a la jurisdicció de Lucca. La diòcesi de Lucca limitava a l'est amb les diòcesis de Pistoia i Florència; al sud tocava el Valdarno Inferior, la Val d'Elsa i Val d'Era amb els territoris de Montopoli, Santa Croce, i Fucecchio, i el castell de San Miniato a Tedesco; al nord amb l'antiga Luni i la Diòcesi de Mòdena; i a l'oest amb la diòcesi de Pisa. La descripció més antiga de la diòcesi es remunta al 1260 i està continguda al Libellus extimi Lucane Dyocesis, document que enumera totes les esglésies, monestirs i llocs de culte amb les rendes, preparat en relació amb el cobrament dels delmes papals.
La catedral, dedicada a Sant Martí de Tours, va ser consagrada en 1070 pel bisbe Anselmo, futur papa Alexandre.
El 1120 el papa Calixt II va concedir als bisbes de Lucca l'ús del pal·li, la pileolo o solideu vermell (llavors signe cardinal) i la creu processional metropolitana. Un altre privilegi singular va ser la crema d'estopa al Glòria durant la missa pontifical. En 1387 l'emperador Carles IV va concedir als bisbes de Lucca el dret de conferir graus in utroque iure, filosofia i medicina, de nomenar notaris i cavallers i legitimar els bastards.
Els bisbes de Lucca van gaudir dels títols de Príncep del Sacre Imperi Romà, comte Palatí, comte de Diecimo, Piazza i Sala di Garfagnana. En 1726 la jurisdicció temporal sobre les terres de l'anomenada del Comtat episcopal,El territori del comtat comprenia Diecimo, Sesto, Aquilea, Santo Stefano, San Quirico, San Cassiano, San Lorenzo i San Michele di Moriano. que els bisbes tenien d'antics privilegis imperials ja en l'edat mitjana, va ser venuda a la República de Lucca.
Amb el naixement del Gran Ducat de Toscana, al que romandrà aliè a Lucca, l'enorme diòcesi va ser desmembrada gradualment motius eminentment polítics. De fet, després de segles d'ajustos, el territori diocesà va acabar ajustant-se amb el de la República de Lucca. El papa Benet XIII, el 17 de març de 1726, va erigir la diòcesi de Pescia: l'antic pieve, amb més de 60 esglésies a la Valdinievole i Valleriana, havia estat elevat a la dignitat de prebostat dioecesis nullius pel papa Lleó X el 25 de setembre de 1519. Gregori XV, el 9 de desembre de 1622, a petició de Maria Magdalena d'Àustria, Gran Duquessa de Toscana, va separar 118 esglésies de la jurisdicció del bisbe de Lucca per crear la diòcesi de San Miniato.
L'11 de setembre de 1726, la diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi, no metropolitana, amb la butlla Inscrutabili divinae del papa Benet XIII.
El 26 de maig de 1754 el papa Benet XIV va concedir a la República de Lucca el privilegi, durant la vacant de la seu, a presentar una llista de tres noms de la qual els papes decidirien llavors els futurs nous arquebisbes. El primer arquebisbe nomenat amb aquest nou procediment va ser Giovanni Domenico Mansi, erudit i autor del Sacrorum Conciliorum Nova Amplissima Collectio.
Pius VI, el 18 de juliol de 1789, satisfent la petició de Pietro Leopoldo, gran duc de Toscana, concedí a Pisa els vicariats de Barga i Pietrasanta i la parròquia de Riprafatta, mentre que, a Lucca passaren set parròquies anteriorment pertanyents a Pisa: Massaciuccoli, Bozzano, Balbano, Chiatri, Quiesa, Castiglioncello i Torre del Lago.
El papa Lleó XII, el 3 de juliol de 1822, va establir la diòcesi d'Apuania (avui Massa Carrara-Pontremoli), separant de Lucca 41 parròquies i 7 de tractament pertanyent al vicariat de la Garfagnana i ea priorat de Castiglione. Pius IX, el 17 de desembre de 1853, uní a la seu apuana les parròquies del Vicariat de Gallicano amb Cardoso, Bolognana, Verni, Perpoli sorra, Perpoli, Fiattone, Lupinaia, Treppignana i Riana.
Per raons pastorals, el 1955 la parròquia de Palagnana passà de l'arxidiòcesi de Pisa a Lucca.
El 5 de setembre de 1992, l'arxidiòcesi rebé la rectoria de Garfagnana (incloent-hi 106 parròquies), que havia pertangut a la diòcesi de Massa Carrara-Pontremoli.Cfr. decret Pastoralis collocatio de la Congregació per als Bisbes i elenc de les parròquies a AAS 85 (1993), p. 205-212.
Episcopologi San Paolino † () San Valerio †Segons Lanzoni (op. cit., p. 594-595), aquest bisbe, el nom del qual apareix en una inscripció de 1201, podria ser el mateix Valeriano del manuscrit de l'arxiu capitular, successor de San Frediano. Massimo † (citat el 343 aproximadament)Un Maximus a Tuscia de Luca era present al concili de Sardica (cfr. Lanzoni, p. 590). San Teodoro † (abans de Segle VII)Un sanctus Theodorus episcopus lucanae civitatis és recordat per primera vegada com a cotitular de l'església de Lucca de Sant Donat al 887 (cfr. Lanzoni, p. 590). Lorenzo † (citat el 556 aproximadament)Segons Duchesne, és el bisbe de la Tuscia Annonaria al qui el papa Pelagi I va escriure una carta (cfr. Lanzoni, p. 590). Ossequenzio †Predecessor immediat de San Frediano. San Frediano † (? - abans de 593 mort)D'ell parla el papa Gregori I en una carta del 593, de la qual s'evidencia que era mort de feia poc temps. Valeriano †Successor immediat d San Frediano. Paterno † (entre els segles i ) Pisano † (entre els segles i ) Vindicio † (entre els segles i ) Probino † (entre els segles i ) Aureliano † (entre els segles i ) Nunnoso † (entre els segles i ) Dicenzio † (entre els segles i ) Avenzio † (entre els segles i ) Abbondazio † (entre els segles i ) Leto † (citat el 649) Eleuterio † (citat el 680) Felice † (abans de 685 - fins a 686) Balsari † (citat el 700) Talesperiano † (abans de 713/714 - fins a desembre de 729) Walprando † (abans de 737 - finals del 754) Peredeo † (abans de setembre de 755 - fins a febrer de 779) Giovanni I † (abans de setembre de 781 - fins a novembre de 800) Jacopo I † (abans de juliol de 801 - juliol - novembre de 818 mort) Pietro I † (abans de juny de 819 - fins a gener de 834) Berengario I † (abans de novembre de 837 - fins a juny de 843) Ambrogio † (abans de desembre de 843 - fins a febrer de 852) Geremia † (abans de desembre de 852 - fins a novembre de 867) Gherardo I † (abans de juny de 869 - fins a novembre de 895) Pietro II † (inicis d'octubre de 896 - fins a octubre de 932) Corrado † (abans de maig de 935 - fins a abril de 964) Aghino † (citat el 967) Adalongo † (inicis d'agost de 968 - fins a juny de 978) Guido I † (abans de febrer de 979 - fins a octubre de 981) Teudigrimo † (abans de maig de 983 - fins a maig de 987) Isalfredo † (inicis d'abril de 988 - fins a desembre de 989) Gherardo II † (abans de gener de 991 - fins a juny de 1003) Rodilando † (citat el 1005) Grimizzo † (abans de març de 1014 - 22 d'octubre de 1022 mort) Giovanni II † (abans de setembre de 1023 - 28 de maig de 1056 mort) Anselmo I † (abans de 23 de març de 1057 - 21 d'abril de 1073 mort) (el 1061 va ser elegit papa amb el nom d'Alexandre II) Sant'''Anselmo II † (d'abril o de maig de 1073 - 18 de març de 1086 mort) Gottifredo † (abans de 4 de juliol de 1091 - 28 de febrer de ? mort) Rangerio † (abans de 18 d'agost de 1097 - 25 de gener de 1112 mort) Rodolfo † (abans de 18 de maig de 1112 - 1 de desembre de 1118 mort) Benedetto I † (1 de desembre de 1118 - 15 de gener de 1128 mort) Uberto † (abans de 3 de març de 1128 - 7 d'agost de 1135 deposat) Guido II † (citat el 1138) Ottone † (abans de setembre de 1139 - fins a juliol de 1146 mort) Gregorio † (9 de febrer de 1147 - 26 de febrer de 1164 mort) Pievano † (abans de 1159 - fins a1166) (antibisbe) Lando † (abans de 19 de desembre de 1167 - 28 de gener de 1176) (antibisbe) Guglielmo I † (abans de 1170 - 23 de març de 1194 mort) Guido III † (18 de maig de 1194 - 9 de maig de 1202 mort) Roberto † (31 d'agost de 1202 - 21 de setembre de 1225 mort) Ricciardo † (setembre de 1225 - circa 1225 mort) (bisbe electe)Entre el Roberto i Opizzone, Eubel i Gams situen Gualtero (citat el 1209) i un R. elegit el 7 d'octubre de 1225, i ignoren Ricciardo. Opizzone † (inicis d'abril de 1228 - 1231 deposat) Sede vacante (1231-1236)Durant la seu vacant, la diòcesi fou donada en administració al bisbe de Florència i a l'arquebisbe de Pisa (cfr. Eubel). Guercio Tebalducci † (12 de desembre de 1236 - 22 de novembre de 1256 mort) Enrico I † (22 de novembre de 1256 - 21 d'octubre de 1269 mort)