miniatura|Posició de la llengua, per la consonant retroflexa. Una consonant retroflexa, consonant cacuminalDIEC2 Diccionari de la llengua catalana o apicopalatalEls sons del català (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Els sons d'aquesta mena són comuns a les llengües de l'Índia, com les de la subfamília indoària o de la família dravídica.
Més a prop de nosaltres, el sard (a Sardenya) té una consonant oclusiva retroflexa sonora [ɖ], que apareix geminada com a resultat històric de la geminada LL llatina o altres grups consonàntics.
Exemples en llengua sarda: casteddu = castell adde = vall bidda = vila - en realitat, en aquest cas el so cacuminal és també geminat (consonant doble) (pronunciat [biɖɖa]) cuddu, cudda = aquest, aquesta (pronunciat [kuɖɖu]) cuaddu = cavall (pronunciat [kuaɖɖu])
Aquesta mena de sons també apareixen a Còrsega (varietat de Sartè i taravesa), a Sicília i en el parlar de Salento alguns fonemes que comporten una doble consonant tenen articulació retroflexa.
Exemples en cors: Iddu, Idda, Iddi (varietat sartenesa), Eddu, Edda, Eddi (varietat taravesa) = ell, ella, ells Cavaddu = cavall
Exemples en sicilià: Iddu, Idda, Iddi = ell, ella, ells Cavaddu = cavall
En català En català no hi ha sons d'aquesta mena.
Enllaços externs [API http://alis.isoc.org/langues/api.fr.htm API o alfabet fonètic internacional]
Vegeu també Punt d'articulació Mode d'articulació
Referències
Retroflexa