Ievgueni Aleksàndrovitx Mravinski (en rus, Евге́ний Алекса́ндрович Мрави́нский; Sant Petersburg, 4 de juny de 1903 – Leningrad, 19 de gener de 1988) fou un director d'orquestra soviètic i rus. Va dirigir l'actual Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg, aleshores Orquestra Filharmònica de Leningrad, entre 1938 i 1988, un període de cinquanta anys conegut habitualment com l'«era Mravinski».
Sota la seva direcció, l'orquestra adquirí una reputació internacional com una de les principals formacions simfòniques del segle XX. Mravinski mantingué una relació especialment estreta amb Dmitri Xostakóvitx i dirigí les estrenes de les seves simfonies núm. 5, 6, 8, 9, 10 i 12; el compositor li dedicà la Simfonia núm. 8. També fou un intèrpret especialment reconegut de Piotr Ilitx Txaikovski, Johannes Brahms, Ludwig van Beethoven, Anton Bruckner i Richard Wagner.
Biografia Mravinski nasqué a Sant Petersburg el 1903. Inicialment estudià ciències naturals a la Universitat de Petrograd, però abandonà aquesta formació per dedicar-se a la música. Durant els primers anys de la seva carrera treballà al Teatre Mariïnski, on adquirí experiència en el repertori operístic i de ballet abans de concentrar-se progressivament en la direcció simfònica.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg, on es formà en composició i direcció. Entre els seus mestres hi hagué Aleksandr Gauk, una de les figures importants de l'escola soviètica de direcció d'orquestra.
El seu primer concert amb l'Orquestra Filharmònica de Leningrad tingué lloc el 21 de desembre de 1932. Cinc anys després, el 21 de novembre de 1937, dirigí l'estrena de la Simfonia núm. 5 de Xostakóvitx, una interpretació que obtingué un gran èxit i marcà un punt d'inflexió en la carrera tant del compositor com del director.
El 1938 guanyà el Concurs de Directors de tota la Unió Soviètica i fou nomenat director principal de l'Orquestra Filharmònica de Leningrad. Mantingué el càrrec fins a la seva mort, cinquanta anys després.
Orquestra Filharmònica de Leningrad Durant les cinc dècades de Mravinski al capdavant de l'orquestra, la formació experimentà una profunda transformació artística. El director desenvolupà un estil de treball basat en assajos extremadament detallats, disciplina rigorosa i una exigència tècnica molt elevada. La Filharmònica de Sant Petersburg considera aquest període una etapa decisiva en què el conjunt es convertí en una de les orquestres més prestigioses del món.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'orquestra fou evacuada a Novosibirsk, on continuà oferint concerts i retransmissions radiofòniques. Mravinski mantingué una intensa activitat durant aquest període i dirigí el 1943 l'estrena de la Simfonia núm. 8 de Xostakóvitx, que el compositor li dedicà.
A partir de 1946 l'orquestra començà a realitzar gires internacionals regulars. Sota la seva direcció actuà a Finlàndia, Txecoslovàquia, Alemanya, Àustria, Suïssa, Polònia, el Regne Unit, França, Itàlia, el Japó, Dinamarca, Suècia, Hongria, Espanya, els Estats Units i el Canadà. En molts països, el conjunt arribà a ser conegut simplement com «l'orquestra de Mravinski».
Al llarg dels cinquanta anys de col·laboració, Mravinski i l'orquestra actuaren junts més de mil vegades.
Relació amb Dmitri Xostakóvitx La relació entre Mravinski i Dmitri Xostakóvitx constitueix una de les col·laboracions més importants entre un compositor i un director d'orquestra del segle XX. Mravinski dirigí l'estrena de la Simfonia núm. 5 el 1937, interpretació que contribuí decisivament a rehabilitar públicament el compositor després de les crítiques oficials que havia rebut l'any anterior.
Posteriorment estrenà la Simfonia núm. 6 el 1939, la Simfonia núm. 8 el 1943, la Simfonia núm. 9 el 1945, la Simfonia núm. 10 el 1953 i la Simfonia núm. 12 el 1961.
La Simfonia núm. 8 fou dedicada a Mravinski. La seva associació amb Xostakóvitx contribuí a establir una tradició interpretativa particular d'aquestes obres, considerada durant dècades especialment pròxima a les intencions del compositor.
La relació personal entre tots dos es refredà posteriorment, sobretot després que Mravinski declinés estrenar la Simfonia núm. 13, Babi Yar, el 1962. Tot i això, continuà dirigint i enregistrant música de Xostakóvitx al llarg de la resta de la seva carrera.
Altres estrenes Mravinski desenvolupà també una intensa activitat de promoció de la música contemporània soviètica. Entre les estrenes més destacades que dirigí figura la Simfonia núm. 6 de Serguei Prokófiev, presentada el 1947.
Va dirigir també música nova de compositors com Vadim Salmanov, amb qui mantingué una estreta relació artística. Mravinski estrenà diverses de les simfonies de Salmanov i contribuí activament a la difusió de la seva obra.
El seu repertori del segle XX inclogué també obres de Béla Bartók, Ígor Stravinski, Arthur Honegger i Paul Hindemith, compositors que contribuí a introduir o consolidar davant el públic soviètic.
Repertori El nucli del repertori de Mravinski estava format per Beethoven, Wagner, Brahms i Txaikovski. La seva interpretació de les tres darreres simfonies de Txaikovski adquirí una reputació especialment elevada i fou àmpliament difosa mitjançant enregistraments.
També contribuí a consolidar a la Unió Soviètica la recepció de les simfonies d'Anton Bruckner. El seu repertori comprenia igualment música de Wolfgang Amadeus Mozart, Franz Schubert, Jean Sibelius, Richard Strauss, Claude Debussy, Maurice Ravel, Aleksandr Skriabin i Stravinski.
Mravinski tendia a treballar amb un repertori relativament limitat en comparació amb altres grans directors, però aprofundia durant anys en les mateixes obres. Les seves interpretacions evolucionaven constantment i sovint diferien considerablement entre enregistraments d'èpoques diferents.
Estil de direcció L'estil de Mravinski es caracteritzava per una disciplina extrema, una gran precisió de conjunt i un control molt detallat de la dinàmica, el fraseig i les proporcions formals. Els seus assajos eren coneguts per la seva intensitat i per l'alt nivell d'exigència imposat als músics.
Aquesta manera de treballar produí una sonoritat orquestral molt característica: cordes homogènies i incisives, metalls de gran potència, fortes diferències dinàmiques i una extraordinària claredat de textures. Les interpretacions podien combinar una gran austeritat amb crescendos i clímaxs de considerable intensitat dramàtica.
Dirigia habitualment amb una tècnica gestual continguda i precisa. Evitava l'espectacularitat i considerava que la tasca fonamental del director era penetrar en l'estructura i l'esperit de l'obra abans que imposar-hi una personalitat externa.
Enregistraments Mravinski deixà una extensa discografia, principalment amb l'Orquestra Filharmònica de Leningrad. Molts dels enregistraments foren publicats pel segell soviètic Melodiya, que conserva nombroses interpretacions realitzades entre les dècades del 1940 i 1980.
Entre els enregistraments més coneguts hi ha les simfonies núm. 4, 5 i 6 de Txaikovski. La versió enregistrada durant la gira de 1960 per Deutsche Grammophon es convertí en una de les referències discogràfiques més conegudes de la seva carrera.
També es conserven nombrosos enregistraments de Xostakóvitx, especialment de les simfonies que estrenà. Warner Classics ha publicat posteriorment diverses col·leccions d'aquest material, destacant-ne el valor documental per conèixer la tradició interpretativa creada pel mateix director.
A partir de la maduresa, Mravinski reduí considerablement les sessions d'estudi. Considerava que el concert públic representava l'autèntic acte interpretatiu, per la qual cosa molts dels enregistraments més importants dels darrers anys de la seva carrera procedeixen de concerts en directe.
Entre les gravacions conservades hi ha també obres de Beethoven, Brahms, Wagner, Bruckner, Mozart, Schubert, Debussy, Ravel, Sibelius, Skriabin i Stravinski.
Darrers anys i mort Durant els anys vuitanta la salut de Mravinski es deteriorà progressivament, fet que reduí la seva activitat. Tot i això, continuà dirigint l'Orquestra Filharmònica de Leningrad.
El seu últim concert tingué lloc el 6 de març de 1987 a la Gran Sala de la Filharmònica de Leningrad. El programa inclogué la Simfonia núm. 8, Inacabada, de Franz Schubert i la Simfonia núm. 4 de Johannes Brahms.
Morí a Leningrad el 19 de gener de 1988, als 84 anys. Després de la seva mort, Iuri Temirkànov fou escollit pels músics per succeir-lo al capdavant de l'orquestra.
Premis i distincions Mravinski fou una de les figures musicals més distingides oficialment de la Unió Soviètica. Entre els seus reconeixements hi hagué el títol d'Artista del Poble de l'URSS, el Premi Lenin, diversos premis Stalin i condecoracions estatals soviètiques.
La seva influència continuà després de la seva mort a través dels músics que treballaren amb ell i dels directors que formà o impulsà. Entre aquests hi hagué Iuri Temirkànov, Mariss Jansons i Vladimir Verbitski, que mantingueren una relació professional directa amb Mravinski durant les primeres etapes de les seves carreres.
Llegat Els cinquanta anys de col·laboració entre Mravinski i l'Orquestra Filharmònica de Leningrad constitueixen un cas excepcional de continuïtat entre un director i una gran orquestra. Aquesta estabilitat li permeté desenvolupar un estil interpretatiu i una sonoritat pròpia que influïren profundament en la tradició orquestral soviètica i russa.
La seva importància és especialment notable en la recepció de Xostakóvitx. Les interpretacions i enregistraments de les simfonies que estrenà constitueixen una font essencial per a l'estudi de la tradició interpretativa contemporània al compositor.
Referències
Bibliografia TASSIE, Gregor: «A Truly Noble Conductor». Gramophone (edició dels Estats Units), maig de 2002, pàg. 36-37. TASSIE, Gregor: Yevgeny Mravinsky: The Noble Conductor, The Scarecrow Press, 2005 ()
Categoria:Directors d'orquestra russos Categoria:Morts el 1988 Categoria:Herois del Treball Socialista Categoria:Músics de Sant Petersburg Categoria:Alumnes del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Receptors de l'Orde de la Bandera Roja del Treball Categoria:Guanyadors del Premi Stalin Categoria:Artistes del Poble de l'URSS Categoria:Morts a Sant Petersburg Categoria:Professors del Conservatori de Sant Petersburg Categoria:Músics soviètics Categoria:Receptors de l'Orde de l'Amistat dels Pobles Categoria:Directors de l'Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg Categoria:Nascuts el 1903