miniatura|Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies. Aquesta pràctica s'ha realitzat des de temps antics.
Les col·leccions de gemmes treballades es diuen gliptoteques. Entre els estudiosos més destacats d'aquest tema estan: Philipp von Stosch, Adolf Furtwängler i John Boardman.
Tècnica Per treballar les gemmes es pot fer servir la tècnica del gravat emprant un burí, però també es pot fer servir un material abrasiu, generalment pedres de major duresa unides a un torn giratori. L'esmeril és una de les pedres emprades des de l'antiguitat amb aquesta funció, per exemple a l'illa de Naxos. Alguns tipus de segell estaven fets amb gemmes tallades a mà i amb fins detalls. Teòfil el prevere va escriure a l'edat mitjana un manual de les tècniques per treballar gemmes. Els artesans romans d'Orient empraven rodes d'esmolar de cantell pla, en canvi les dels carolingis eren de vora arrodonida. En la majoria de gemmes treballades antigues, la superfície del tallat es conserva intacta des de l'època de la seva realització, cosa que possibilita que, amb l'ajut d'un microscopi, deduir la tècnica de treball que es va fer servir. A més del rebaixat del material, el treball artístic d'una gemma implica tècniques de realçament del color, cosa que es pot aconseguir a través de diferents mètodes: aplicant calor, sucre o tints. Algunes de les tècniques relacionades amb el color ja es coneixien al 7è mil·lenni aC.Lisbet Thorensen Archaeogemology ,2015
Història miniatura|segell cilíndric, procedent de Mesopotàmia, i la seva impressió L'art de treballar les gemmes té una antiga tradició a l'Orient Pròxim i se'n troben exemples en la majoria de les cultures que van habitar aquella àrea. Una segona regió d'antiga tradició és la Civilització de la vall de l'Indus. A Mesopotàmia, sobretot a Assíria els segells cilíndrics emprats pels governants i alts funcionaris estaven fets amb gemmes gravades. Des d'allà es va escampar aquesta tradició cap a la cultura Minoica, algunes ciutats gregues i Xipre. En la cultura grega va trobar el seu apogeu en època hel·lenística. També a l'antic Egipte (prehel·lenístic), es va treballar les gemmes per fer segells però amb la particularitat que es preferia fer inscripcions jeroglífiques, és a dir dibuixos que representaven paraules en lloc de com feien a mesopotàmia que feien imatges purament decoratives. Al llibre de l'Èxode, es descriu un estri cerimonial anomenat hoshen, un pectoral que es posava el summe sacerdot el qual tenia incrustades quatre gemmes en les quals estaven gravades els noms de les dotze tribus d'Israel.
S'han trobat gemmes del i VII aC, juntament amb objectes fets d'os i d'ivori, tots ells treballats amb les mateixes tècniques. Generalment les imatges representen animals en posats ferotges, sovint tallades en forma rodona o oval i amb la vora marcada amb puntets. Els exemplars més antics són els fets amb pedres menys dures. A partir del la forma oval es fa predominant, molts representen la part dorsal d'un escarbot (escarabeu, tradició que sembla que es va adoptar de Fenícia) i figures humanes o divines.Beazley archive Classical Research Center Universitat d'Oxford Malgrat la mida reduïda de les gemmes, el treball és bastant sofisticat. Al les gemmes s'escollien una mica més grans però només uns 2 o 3 cm. Amb tot, s'observen detalls en les imatges, per exemple les pestanyes en un retrat d'home. Hi ha quatre gemmes, signades per Dexamenos de Quios, que són considerades les més fines d'aquest període, en les que hi són representades dues garses. miniatura|En aquesta gemma la imatge que representa un sàtir està feta amb la tècnica del buidatge, mentre que els dos gerros estan tallats en relleu. Art etrusc, c. 550 aC, amplada: 2,2 cm. A Grècia els gravats en relleu van ser una forma d'artesania popular durant el i gradualment la majoria de les gemmes treballades a occident també van seguir la moda de les imatges en relleu, mentre que els sassànides i altres cultures van romandre fidels a la seva tradició d'imatges obtingudes per buidatge. Generalment una imatge en relleu és més impressionant que una altra obtinguda per buidatge; a la forma més antiga (la del buidatge), emprada en segells, el dibuix només es pot veure en la seva impressió fent-lo rodolar sobre un document, mentre que la forma en relleu el propietari del segell l'acostumava a portar penjat del coll com si fos una joia, d'on devia sorgir la tendència a treballar les gemmes per fer joies i no com a segell, que va ser la primera aplicació. El segon tipus es feien servir per tancar documents i els del primer tipus per a signar-los; molts d'aquests segells tenien el dibuix de forma que un cop impresos sobre el paper o l'argila es veien de forma inversa (escriptura en espill).
El camafeu, que és un tipus de gemma tallada en relleu, va aparèixer per primera vegada a Grècia al voltant del . LEscudella Farnese és l'exemple més destacat del període hel·lenístic d'Egipte, només comparable al camafeu Gonzaga, que es creu és del mateix període, ja que se n'han trobat còpies en pasta de vidre d'aquesta època. Les conquestes d'Alexandre el Gran van obrir noves rutes als grecs i van augmentar la possibilitat d'obtenir gemmes, ja que les mines més importants estaven a orient.Beazley, "Hellenistic gems: introduction" Les gemmes treballades pels romans van continuar l'estil hel·lenístic, cosa que fa difícil datar-les fins al moment en què van començar a decaure. Ciceró va escriure que alguns romans en feien ostentació exhibint amb orgull davant dels seus convidats plats i altres recipients fets amb gemmes que tenien tallat en relleu el retrat dels seus personatges preferits. Els romans van ser els inventors dels camafeus de cristall, com a material alternatiu i més barat que les gemmes, i amb l'avantatge de poder-se afegir a superfícies corbes, l'exemple més conegut és el gerro de Portland. miniatura|A la creu de Lotari hi ha incrustades diverses gemmes treballades d'època antiga, com el retrat d'August situat al mig. Durant l'edat mitjana, les gemmes treballades van ser una forma d'art molt valorada, s'excavaven antigues ruïnes d'època clàssica per recuperar-les així com altres objectes d'art. Es feien servir per decorar peces d'orfebreria incrustades en creus, corones votives, tapes de llibres, de vegades tenint una relació inapropiada amb l'objecte que decoraven. El monjo cronista Mateu de París va descriure les gemmes de l'abadia de sant Albà (Anglaterra), entre elles hi havia una de mida gran procedent de l'imperi romà (actualment perduda) anomenada Kaadmau, que es feia servir per provocar un part quan es retardava. En aquesta gemma estava gravada una oració al sant i l'havia de portar penjada del coll la dona embarassada que el necessitava. La mateixa creença va ser expressada per Georgius Agricola (1494–1555), el pare de la mineralogia, en relació al jaspi. En l'època d'esplendor de l'Imperi Romà d'Orient i a Europa es van inscriure imatges religioses en gemmes.Exemple: Crist a la creu MMA Nova York
El cristall de Lotari és una peça circular de quars en què està tallada una escena bíblica i és el més conegut de l'època carolíngia. En alguns dels gravats en cristalls, l'artista aprofita la transparència d'aquest material per fer que el dibuix pugui ser vist correctament des de la banda que no s'ha treballat. En el llistat de pertinences d'un testament, les gemmes treballades encapçalaven la llista dels petits tresors legats.Al sud d'Itàlia durant el govern de Frederic II (primera meitat del ) es va promoure la creació d'obres d'art amb gemmes, a imitació de les del període clàssic; alguns es conserven al Museu de monedes, medalles i objectes antics a París. Al mateix temps els membres de l'església promovien la creació de motllos fets amb gemmes gravades per fer segells de cera de dues bandes que es trencaven en obrir un document (butlla).
Segon període d'esplendor miniatura|esquerra|Guerrer subjectant un company ferit greument (datat entre el i l'I dC. A la cort de Borgonya i a la dels darrers reis francs es van encomanar als artistes nous treballs amb gemmes. En són exemples el retrat de Carles VII de França i el de Joan I de Berry, fet en safir.
A començaments del renaixement italià es va revifar l'interès per aquest art i Venècia va esdevenir un centre de producció. Va ser una època en què se'n van descobrir gemmes en sarcòfags antics i es va despertar l'interès per imitar aquells treballs. Destaca el Felix Diomedes que va pertànyer a Llorenç el Magnífic, amb un posat poc comú en el retrat, que fou copiat per Leonardo da Vinci i que podria haver estat el punt de partida per als nus que Michelangelo Buonarroti va pintar a la capella sixtina.Claire Clark, Kenneth en: J. Farago Leonardo's projects, c. 1500-1519, volum 3 de Leonardo da Vinci, ed. Taylor & Francis, 1999, , , p. 28,160
Al van formar part dels gabinets de curiositats, alguns eren, imitacions fetes en aquell segle emprant ònix que s'exhibien com a objectes antics. N'hi havia tantes falsificacions que van posar en perill l'interès per aquest art, rebaixant-lo de categoria.De vegades l'única manera de distingir les antigues de les imitacions del és la quantitat de figures que surten en la composició artística.El pintor Rubens fou un notable col·leccionista.J Paul Getty
Iconografia Els temes escollits per les imatges de les gemmes és semblant als de les monedes però més variats. Els déus, els sàtirs i les escenes mitològiques són bastant comuns, i de vegades les estàtues representades demostren un major domini del posat que les estàtues que els grecs feien servir per al culte, com l'Atena Prómakhos i, comparat amb les monedes, el resultat és també més acurat. Una gemma, que es creu que podria ser del , mostra la imatge d'Àiax el Gran cometent suïcidi, amb el seu nom inscrit.Beazley Archive, Geometric and Early Archaic gems: Island gems Universitat d'Oxford La llegenda d'Hèracles és, com en altres arts, un tema molt emprat.
Els retrats de monarques és un tema que apareix a partir el període hel·lenístic, però com que la majoria no porten inscripcions s'ha fet difícil identificar-los. Durant l'època de l'imperi romà els retrats dels emperadors i els membres de la seva família van ser immortalitzats en gemmes i molts d'ells han sobreviscut fins als nostres dies, els més valorats els camafeus d'August. Com a objectes privats, produïts sens dubte per artistes formats en la tradició de les monarquies hel·lenístiques, la seva iconografia és més desinhibida que els retrats oficials destinats a obres públiques d'art estatal més pensades per a mostrar els atributs divins. En l'anomenada Gemma Augustea la identitat i interpretació dels personatges roman sense aclarir. Hi ha un nombre de gemmes del mateix període, el contingut de les quals sembla que siguin escenes d'un poema èpic, ara perdut, que es deia El saqueig de Troia i en el qual destaquen les figures dels Dioscurs. (Es conserva en Chatsworth House).
Els treballs amb gemmes creats al renaixement i èpoques posteriors repeteixen preferentment les mateixes temàtiques.
Col·leccions