La batalla de Mogadiscio o Dia dels Rangers (somalí: Maalintii Rangers), va ser part de l'operació Gothic Serpent i va tenir lloc entre el 3 i el 4 d'octubre de 1993 a Mogadiscio, Somàlia, entre forces dels Estats Units amb el suport de les tropes del UNOSOM II contra els milicians somalis lleials a l'autoproclamat president Muhammad Farra Aydid, amb el suport de combatents civils armats.
Un grup de combat de l'exèrcit dels Estats Units, format principalment pels Rangers de la Companyia Bravo, el 3r Batalló, 75è Regiment de Rangers; Esquadró C, 1r Destacament Operatiu de Forces Especials -Delta (1r SFOD-D) més conegut com la "Delta Force"; així com Controladors de Combat de la Força Aèria i Pararescatadors de la Força Aèria i helicòpters del 1r batalló 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials, intentaren segrestar dos tinents d'alt nivell d'Aidid durant una reunió a la ciutat. Poc després que comencés l'assalt, la milícia somali i els combatents civils van abatre dos helicòpters UH-60 Black Hawk. L'operació posterior per assegurar i recuperar les tripulacions d'ambdós helicòpters van convertir tot l'atac, que estava previst que no durés més d'una hora, en un combat durant tota la nit per la ciutat. La batalla acabà en 18 morts, 73 ferits i un pilot d'helicòpter capturat entre el grup d'assalt estatunidenc i les forces de rescat. Com a mínim un soldat pakistanès i un altre malaisi van morir com a part de les forces de rescat. Les fonts estatunidenques estimen entre 1.500 i 3.000 les baixes somalis, incloent civils; les forces de la SNA només reconeixen 315 morts i 812 ferits. La batalla també és anomenada Primera batalla de Mogadiscio, per distingir-la de la Segona batalla de Mogadiscio el 2006.
Sumari La Task Force Ranger, que consistia en una força d'assalt composta per operaris de la Delta Force de l'Exèrcit, 75è Regiment de Rangers, Pararescatadors de la Força Aèria, Controladors de Combat de la Força Aèria, quatre Navy SEALs del Grup de Desenvolupament de Guerra Naval Espacial, i un element aeri proveït pel 160è Regiment d'Aviació d'Operacions Especials, sota el comandament del Major General William F. Garrison, executà una operació que significava viatjar des de la seva base als afores de la ciutat fins al centre amb el propòsit de capturar els líders del clan de Habar Gidir, encapçalat per Mohamed Farrah Aidid. La força d'assalt consistia en 19 aeronaus, dotze vehicles terrestres (incloent 9 Humvees) i 160 homes. miniatura|esquerra|Helicòpter de l'U.S. Marine Corps sobrevolant una àrea residencial a Mogadiscio com a part de l'operació Restaurar l'Esperança (1992).
Durant l'operació, dos helicòpters Black Hawk estatunidencs van ser abatuts pels RPGs, i tres més van resultar danyats. Alguns dels ferits supervivents van poder ser evacuats a la base, però d'altres van quedar prop dels llocs on havien caigut i van quedar aïllats. Durant la nit va tenir lloc una batalla urbana.
A primera hora del matí següent, una força combinada va ser enviada en rescat dels soldats atrapats. Estava formada per soldats pakistanesos, malaisis i de la 10a divisió de Muntanya estatunidenca. Van reunir cap a un centenar de vehicles, incloent tancs pakistanesos (M48s) i transports blindats de personal Condors malaisis, amb suport d'helicòpters MH-6 Little Bird i MH-60L Black Hawks estatunidencs. Aquesta força arribà al lloc del primer helicòpter abatut i rescatà els supervivents. El lloc on es trobaven les restes del segon havia quedat envoltat pel somalis hostils durant la nit. Els franctiradors de Delta Gary Gordon i Randy Shughart es van oferir voluntaris per estar-se allà fins que les tropes de terra arribessin. Una munió de gent somalí, amb centenars de combatents, superaren els dos homes. L'únic supervivent americà del lloc, el pilot Michael Durant, va ser fet presoner i posteriorment alliberat. miniatura|La "Línia Verda" abandonada, dividint les faccions en guerra al nord i al sud de Mogadiscio (gener de 1993). El nombre exacte de baixes somalis és desconegut, però s'estima que podria estar entre diversos centenars a milers de milicians i d'altres morts,Ambush In Mogadishu – PBS Frontline. Pbs.org. 29 September 1998.<ref>Bowden, Mark (16 November 1997) "Black Hawk Down " . Philadelphia Inquirer". Retrieved on 1 May 2014.</ref> i a entre 3.000 i 4.000 ferits. El Comitè Internacional de la Creu Roja estimà en 200 civils somalis morts i centenars ferits durant els combats, amb informes que alguns civils atacaren els soldats americans.Battlefield Somalia: The Battle of Mogadishu. Militaryfactory.com. Retrieved on 1 May 2014. El llibre Black Hawk Down: A Story of Modern War estima en més de 700 milicians somalis morts i més de 1.000 ferits, però l'Aliança Nacional Somalí en un documental del Frontline per a la televisió estatunidenca reconegué només 133 morts en tota la batalla. Segons The Washington Post les baixes somalis van ser de 312 morts i 814 ferits. Inicialment El Pentàgon inicialment informà de 5 soldats estatunidencs morts,"Somalia Battle Killed 12 Americans, Wounded 78". The Washington Post. 7 August 2006. però la xifra total va ser de 18 soldats estatunidencs morts i 73 ferits. Dos dies després, un 19è soldat, l'operador SFC Matt Rierson va morir en un atac de morters. Entre les tropes de les Nacions Unides, un soldat malaisi i un altre de pakistanès van morir; i set malaisis i dos pakistanesos van ser ferits. En aquell moment, la batalla va ser la més sagnant on participaven tropes estatunidenques des de la Guerra de Vietnam i continuà sent-ho fins a la Segona batalla de Fallujah, el 2004.
El 24 de juliol de 1996, Aidid va resultar ferit durant un intercanvi de foc entre la seva milícia i les forces lleials als antics aliats d'Aidid, Ali Mahdi Muhammad i Osman Ali Atto. Va patir un atac de cor fatal l'1 d'agost de 1996, durant o després de la cirurgia per tractar les seves ferides.Serrill, Michael (12 August 1996), "Death of a Warlord", Time, retrieved 19 March 2011. L'endemà, el general Garrison es retirà.
Rerefons miniatura|esquerra|Tres tancs M47 abandonats de l'Exèrcit Nacional Somali (SNA) destruïts prop d'un magatzem després de l'esclat de la guerra civil. El gener de 1991, el President somali Mohammed Siad Barre va ser derrocat en la guerra civil per una coalició de clans oposats. L'Exèrcit Nacional Somali es va dissoldre i alguns antics soldats es reuniren com a forces regionals irregulars o s'uniren a les milícies dels clans. El grup principal rebel a la capital Mogadiscio era el Congrés Unit Somali (United Somali Congress – USC), que posteriorment es dividiria en dues faccions armades: una encapçalada per Ali Mahdi Muhammad, que esdevindria president, i l'altra per Mohamed Farrah Aidid. En total, havia quatre grups oposats que lluitaven pel control polític: el USC, el Front Democràtic Somali de Salvació (Somali Salvation Democratic Front - SSDF), el Moviment Patriòtic Somali (Somali Patriotic Movement - SPM) i el Moviment Democràtic Somali (Somali Democratic Movement - SDM). El juny de 1991 s'acordà un alto el foc, però no va tenir efecte. Un cinquè grup, el Moviment Nacional Somali (Somali National Movement - SNM) posteriorment declarà la independència de la regió nord-occidental del país al juny. El SNM rebatejà aquest territori no reconegut per ningú com a "Somaliland, i el seu líder, Abdirahman Ahmed Ali Tuur, va ser elegit president.
El setembre del 1991, diversos combats esclataren a Mogadiscio, que prosseguiren en els mesos següents i s'escamparen per la resta del país, amb unes 20.000 persones mortes o ferides a finals d'any. Aquestes guerres comportaren la destrucció de l'agricultura somali, que portà la fam a grans parts del país. La Comunitat Internacional començà a enviar menjar per aturar la fam, però grans quantitats d'aquest ajut era segrestades i portades als líders dels clans, que de manera rutinària la canviaven a altres països per armes. S'estima que fins a un 80% del menjat va ser robat. Aquests factors van fer créixer la fam, estimant-se que unes 300.000 persones van morir i 1,5 milions més patiren entre 1991 i 1992. al juliol de 1992, després d'un alto el foc entre les faccions dels clans oposats, l'ONU envià 50 observadors militars per supervisar la distribució del menjar. miniatura|El President dels Estats Units George H. W. Bush (esquerra) visitant Somàlia per veure els esforços de la Task Force Somalia, que estava en suport directe de l'Operació Restaurar l'Esperança. L'agost de 1992 començà l'operació Proporcionar Socors, quan el President dels Estats Units George H. W. Bush anuncià que els transports militars estatunidencs donarien suport a l'esforç multinacional de les Nacions Unides. Deu C-130s i 400 persones van ser traslladats a Mombasa, Kenya, portaren per via aèria ajut a les zones remotes de Somàlia i reduïren la dependència en els combois de camions. Un membre del 86è Esquadró de Subministraments, USAFE, va ser l'única contribució a l'operació, va ser desplegat amb el contingent de suport a terra. Els C-130 van lliurar 48.000 tones de menjar i de subministraments mèdics en sis mesos a les organitzacions humanitàries internacionals intentant ajudar els més de 3 milions de somalis morts de fam.
Quan es demostrà inadequat per aturar les morts massives i el desplaçament del poble somali (500.000 morts i 1,5 milions de refugiats o desplaçats), els Estats Units promogueren una coalició major per assistir i protegir les activitats humanitàries al desembre de 1992. Aquesta operació, anomenada Restaurar l'Esperança, van veure els Estats Units assumint el comandament unificat d'acord amb la Resolució 794 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. El Cos de Marines estatunidenc enviaren la 15a Unitat Marine Expedicionària a Mogadiscio i, amb elements de l'1r Batalló del 7è Regiment Marine i de l'3r Batalló de l'11è Regiment Marine asseguraren prop d'un terç de la ciutat, el port i l'aeroport en dues setmanes, amb l'intent de facilitar l'arribada aèria dels subministraments humanitaris. Elements del de l'2r Batalló; HMLA-369 (Helicòpter Lleuger d'Assalt Marine 369 del 39è Grup Aeri Marine, 3a Ala Aèria Marine, Camp Pendleton) del 7è Regiment Marine; 9è Regiment Marine i el 1r Batalló del 7è Regiment Marine asseguraren ràpidament les rutes a Baidoa, Balidogle i Kismayo; on van ser reforçats pel 3r Batalló Amfibi d'Assalt i la 10a Divisió de Muntanya de l'exèrcit.
Canvi de missió miniatura|Humvees de l'UNOSOM II sortint cap el port de Mogadiscio. El 3 de març de 1993, el Secretari General de les Nacions Unides Boutros Boutros-Ghali sotmeté al Consell de Seguretat de les Nacions Unides les seves recomanacions per efectuar la transició des del UNITAF al UNOSOM II. Indicà que des de l'adopció de la Resolució 794 al desembre de 1992, la presència i les operacions de l'UNITAF havien creat un impacte positiu a la situació de la seguretat a Somàlia i sobre el lliurament efectiu de l'assistència humanitària (l'UNITAF desplegà unes 37.000 persones sobre el 40% de la Somàlia central i septentrional). Malgrat tot, no hi havia un govern, policia o exèrcit nacional efectiu amb el resultat de serioses amenaces contra el personal de les Nacions Unides. Amb aquesta finalitat, el Consell de Seguretat autoritzà l'UNOSOM II per establir un entorn segur per tota Somàlia, per assolir la reconciliació nacional i crear un estat democràtic.UNITED NATIONS OPERATION IN SOMALIA II. UN.org (31 d'agost de 1996). Publicat l'1 d maig de 2014.
A la Conferència sobre la Reconciliació Nacional a Somàlia, celebrada el 15 de març de 1993, a Addis Ababa (Etiòpia), tots quinze partits somalis acordaren els termes per restaurar la pau i la democràcia. Així i tot, al maig era clar que, tot i una signatura dels Acords de Març, la facció de Mohammed Farrah Aidid no cooperaria en la implementació dels acords.