Carles de Prússia, príncep de Prússia. Príncep de Prússia amb el tractament d'altesa reial que formà part de l'exèrcit prussià. Va servir com a general prussià durant gran part de la seva vida adulta i es va convertir en el primer Herrenmeister (Gran Mestre) de l' Orde de Sant Joan després de la seva restauració com a orde cavalleresc.
Biografia Nascut al Palau de Charlottenburg el dia 29 de juny de l'any 1801 essent fill del rei Frederic Guillem III de Prússia i de la princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz. Carles era net per via paterna del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la landgravina Frederica de HessenDarmstadt mentre que per via materna ho era del príncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la landgravina Frederica de Hessen-Darmstadt.
El dia 26 de maig de 1827 contragué matrimoni al Palau de Charlottenburg amb la princesa Maria Lluïsa de Saxònia-Weimar-Eisenach, filla del gran duc Carles Frederic I de Saxònia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rússia. La parella tingué tres fills:
SAR el príncep Frederic Carles de Prússia, nat el 1828 a Berlín i mort el 1885 a Klein-Glienicke. Es casà el 1854 a Berlín amb la princesa Maria Anna d'Anhalt.
SAR la princesa Maria Lluïsa de Prússia, nada el 1829 a Berlín i morta el 1901 a Frankfurt. Es casà el 1853 al Palau de Charlottenburg amb el landgravi Aleix de Hessen-Philippsthal-Barchfeld de qui es divorcià el 1861.
SAR la princesa Maria Anna de Prússia, nada el 1836 a Berlín i morta el 1918 a Frankfurt. Es casà el 1853 al Palau de Charlottenburg amb el landgravi Frederic Guillem de Hessen-Kassel.
La família vivia a Wilhelmstrasse, davant de la residència del canceller alemany Otto von Bismarck. Un ric col·leccionista d'art, el seu palau contenia molts tresors artístics. Carles també era un col·leccionista d'armes rares i va adquirir i conservar ganivets, espases, dagues, rifles, pistoles i revòlvers de molts països i èpoques diferents.
Com a resultat de la seva vasta col·lecció, una font va afirmar que el seu palau era "un dels dipòsits de curiositats més famosos d'Europa... es creu que la seva col·lecció d'armes i armadures no coneix rival excepte a les grans armeries estatals de Torí i Viena".
Mort Marie va morir el 21 de gener de 1877, només cinc mesos abans del que hauria estat el jubileu d'or del seu casament. Tot i que s'havien casat per motius familiars i dinàstics, el seu matrimoni havia estat feliç i harmoniós, i havien estat profundament units l'un a l'altre.
Després de la seva mort, Carles va envellir ràpidament i gradualment es va anar deteriorant a causa de malalties típiques de l'edat avançada. El 1882, el peu li va relliscar mentre s'aixecava de la taula, cosa que el va fer caure pesadament i es va fracturar el fèmur esquerre. La caiguda i la fractura van accentuar les seves dolències, i es va informar que la supervivència era poc probable.
Va morir a Berlín uns mesos més tard, el 21 de gener de 1883, als 81 anys. Les seves últimes paraules van ser "Visca l'Emperador".
En el moment de la seva mort, Carles era l'únic germà supervivent de l'emperador Guillem I. La seva mort va interrompre els plans per a la celebració de les noces de plata del seu nebot, el príncep hereu Frederic Guillem, així com els plans per a una visita del príncep i la princesa de Gal·les a Berlín.
El seu cos va ser enterrat, juntament amb la seva esposa Marie, a Ss. Església de Pere i Pau a Nikolskoë, prop del Palau de Glienicke, Potsdam, Berlín, Alemanya.
Referències
Categoria:Prínceps de Prússia Categoria:Casa de Hohenzollern Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Berlín Categoria:Nobles berlinesos Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant