Pere Nicolau Arnu o Nicolas Arnu o Niccolò Arnù (Mirecourt, Verdun (Mosa), 11 de setembre del 1629 - Bolonya, 8 d'agost del 1692) va ser un teòleg i religiós dominic.
Biografia Nasqué al castell de Mirecourt, a "sis milles" de Verdun (Lorena) i, orfe als nou anys, s'escapà del seu tutor per anar a estudiar a París. Mancat d'oportunitats, però, es posà sota la protecció d'un cavaller català que el 1643 el portà a estudiar a Perpinyà. Entrà a l'orde de Predicadors l'any següent, i estudià a Girona i a Puigcerdà. De la capital de la Cerdanya passà el 1651 al convent de la Seu d'Urgell per a ensenyar-hi filosofia com a Lector. Es doctorà en filosofia i teologia els anys 1656 i 1658, respectivament, i va ser professor de teologia dogmàtica a la universitat de Tarragona. El 1659 deixà lStudium tarraconense per anar al Rosselló, on durant deu anys va ser catedràtic de filosofia i teologia de la universitat; també en fou rector, el 1663. A partir del 1660, predicà regularment la quaresma a la catedral de Perpinyà (un gran honor), alternant-se amb el jesuïta Antoni Ignasi Descamps. Va ser prior del convent perpinyanenc de Sant Domènec (ho era el 1663) i durant un septenni hi ensenyà teologia. Combaté decididament l'afrancesament dels ordes religiosos nord-catalans, un procés, aquest, avalat pels jesuïtes, amb qui tingué polèmiques; el dictamen reial, escampant els novicis catalans entre els monestirs d'arreu de França "pour les accoutumer autant que se pourra à la langue et les moeurs des religieux français" el desautoritzà i reduí temporalment al silenci. El 1673 va ser un dels signataris (juntament amb el jesuïta Descamps) d'un informe en favor del profrancès Josep de Trobat.
El 1675, el general de l'orde dominic, Joan Tomàs de Rocabertí, el cridà a Roma i en reconegué els mèrits fent-lo regent del col·legi superior Divó Tomàs d'Urbeo, situat al convent de la Minerva; aquest càrrec l'havia ocupat anteriorment el dominic valencià Vicent Ferré, regent entre 1654 i 1672. Passats tres anys, la Universitat de Pàdua el reclamà per a la càtedra de metafísica, que regentà del 31 d'agost del 1679 al 18 de juny del 1689. A continuació, ocupà la càtedra de teologia de la mateixa universitat, que havia quedat vacant per la renúncia del seu predecessor, i la retingué fins que la mort el colpí, quan ja tenia fama europea com a teòleg.
Publicà diversos títols de molta difusió. També se li atribueixen un comentari a la Summa philosophiae, feta a partir de textos de Tomàs d'Aquino i d'Albert el Gran i un pamflet contra els jesuïtes perpinyanencs, ambdós no localitzats.
Obres
Segona edició, considerablement reformada: ()
() () Nova edició:
Nova edició: ()
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Frares dominics catalans Categoria:Frares dominics francesos Categoria:Persones de Verdun Categoria:Rectors de la Universitat de Perpinyà Categoria:Teòlegs dominics Categoria:Teòlegs del segle XVII Categoria:Verdun Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Teòlegs catòlics francesos Categoria:Teòlegs catòlics catalans Categoria:Religiosos del Gran Est Categoria:Nascuts el 1629