El Deutsches Museum (nom oficial: Deutsches Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technik o en català Museu de la Tècnica Alemanya) a Múnic és el museu de tècnica i ciència més gran del món. Hi ha prop de 28.000 objectes de 50 àmbits de les ciències de la naturalesa i la tecnologia, on és visitat per prop d'1,5 milions de visitants a l'any.
El museu és també un Institut de dret públic. Forma part com a institut d'investigació de la Leibniz-Gemeinschaft.
Horaris d'Atenció Diari: de 9:00 a 17:00
Regne dels nens: de 9:00 a 16:30
Tancat: 1 de gener, dimarts de Carnestoltes, Divendres Sant, 1 de maig, 1 de novembre, 24, 25 i 31 de desembre, el segon dimecres de desembre a partir de les 12:00
Propòsit El seu propòsit és el de brindar a l'aficionat un accés didàctic a la ciència, enginyeria i tècnica. Pel que des de la fundació del museu per Oskar von Miller, en cada part del museu es troben objectes interactius amb els visitants, simuladors, pantalles tàctils, punts d'informació i presentacions de fenòmens físics en determinats horaris. Per a aquest fi disposa de mostres destacades que il·lustren el desenvolupament tècnic i científic ressaltant les aportacions d'Alemanya en el desenvolupament humà.
Fons En total hi ha més de 18.000 objectes catalogats en 50 categories de la tècnica i les ciències naturals exposades a la seu principal. En els seus fons es troben més de 60.000 objectes i més de 850.000 llibres i textos originals. Els principals temes que aborda són ciències, materials i producció, energia, transport, comunicacions i informació.
Història El Deutsches Museum es va fundar el 1903 i va obrir les portes per primera vegada en unes sales provisionals el 1906. L'edifici principal es va inaugurar el 1925 amb un retard de 10 anys. El 1932 va seguir la biblioteca i el 1935 l'edifici de congressos.
Després d'importants destrosses sofertes durant la Segona Guerra Mundial es va reobrir el 1948.
En 1984 s'afegeix una nova sala per aviació i ciències espacials.
Exposicions permanents miniatura|Reproducció de les coves d'Altamira en el "Deutsches Museum". Tècnica agrícola i d'aliments (des dels orígens de l'agricultura en el Paleolític fins a l'agricultura industrial del segle XXI) Les coves d'Altamira (amb una reproducció de la cova d'Altamira (Espanya). A més s'explica l'art de l'Edat de Pedra) Radioaficionats (exposició sobre aquesta part de la telecomunicació fomentada per afeccionats amb objectes de diverses èpoques) Astronomia (incloent un observatori) Mineria (amb reproduccions de mines i material de mineria de diferents segles) Construcció de ponts (reproduccions i models de ponts explicant les principals tècniques emprades) Química (exposició dels elements químics, reconstruccions de laboratoris històrics i uns quants experiments il·lustratius) La impremta (des de la impremta de Gutenberg fins al Desktop publishing) El ferrocarril (des de les primeres locomotores a vapor fins als trens de suspensió magnètica amb diversos vehicles originals) Tecnologia energètica (explicacions i experiments relacionats amb el tema de l'energia) El petroli i el gas natural (desenvolupament històric, prospecció i producció d'aquests recursos naturals) El pèndol de Foucault La Geodèsia (història i tècniques emprades en el mesurament i reproducció de la Terra) El vidre (des dels orígens fins als vidres especials actuals amb la reproducció de forns de vidre) La informàtica (des de les calculadores mecàniques fins a la microelectrònica passant per les màquines xifradores ENIGMA de la Segona Guerra Mundial o la Zuse Z3 (reproducció) i Zuse Z4 (original) de 1942-1945)) La ceràmica (des de la ceràmica prehistòrica fins a les teules protectores dels transbordadors espacials) Les carrosses i les bicicletes Els motors (destaquen la reconstrucció d'una de les màquines de James Watt de 1788, les turbines de Carl de Laval, el primer motor de 4 temps, els motors de Dièsel i Wankel) L'aviació (amb diversos avions des dels models de Lilienthal fins a caces experimentals de la segona guerra mundial) Els elements de maquinària Mesures i pesos (el desenvolupament històric dels mesuraments i les mesures) Gabinet matemàtic (curiositats matemàtiques i il·lusions òptiques) Els metalls (les tècniques d'obtenció i transformació d'aquests materials) La microelectrònica (des de l'obtenció del silici monocristal·lí fins a l'ordinador) Els instruments musicals La història del Museu El paper (història i producció amb experiments) La farmàcia (exposició sobre les reaccions bioquímiques en el cos humà) La física (uns quants experiments sobre les bases d'aquesta ciència) Un Planetari La tècnica espacial La navegació (amb models dels primers vaixells fins als navilis més moderns; crida l'atenció un submarí que pot ser visitat i un vaixell del salvament marítim alemany) La tècnica dels corrents forts elèctrics (amb la demostració d'una gàbia de Faraday) Joguines tècniques Tècniques de la telecomunicació La tècnica tèxtil La construcció de túnels (les diverses tècniques emprades amb models) El medi ambient La construcció hidràulica Els instruments científics Instruments de mesurament del temps
Illa dels Museus esquerra|miniatura|Deutsches Museum, vista de l'illa dels museus
miniatura|Imatge aèria del Deutsches Museum (centre). A sota, es pot veure un dels braços del riu Isar, entre els quals es troba la Museumsinsel (illa dels museus). A prop de la vora inferior de la imatge hi ha la seu de color fosc de l'Oficina Europea de Patents.
esquerra|miniatura|Museu Alemany de Bonn
esquerra|miniatura|Museu Alemany de Nuremberg
miniatura|Deutsches Museum vist des de Ludwigsbrücke
La seu principal del Deutsches Museum és una petita illa al riu Isar, que s'havia utilitzat per transportar fusta en ràfting des de l'Edat Mitjana. L'illa no tenia cap edifici abans del 1772 perquè s'inundava regularment abans de la construcció del Sylvensteinspeicher.
El 1772 es van construir les casernes d'Isar a l'illa i, després de les inundacions de 1899, els edificis van ser reconstruïts amb protecció contra inundacions. El 1903, l'ajuntament va anunciar que donarien l'illa per al nou Museu Alemany. L'illa anteriorment coneguda com a Kohleninsel (illa del carbó) va passar a anomenar-se Museumsinsel.
Altres instal·lacions miniatura|Imatge del Deutsches Museum a Bonn. A l'esquerra es pot observar el Transrapid A més de la seu principal a la Museumsinsel, el museu té dues sucursals a Munic i els voltants, una a Bonn i una a Nuremberg. Centre de transport: situada a la mateixa ciutat (Theresienhole 14a, 80339 Múnic), posseeix una col·lecció única sobre el transport terrestre.
Drassanes Aeronàutiques: en la planta d'aeronàutica de Schleissheim (Effnerstr. 18, 85764 Oberschleissheim) es mostren avions, helicòpters, motors de propulsió simuladors i exposicions selectes de la història de l'aeronàutica i astronàutica. Aquesta instal·lació es troba a 13 km de Múnic, prop dels castells de Schleissheim. És una de les primeres bases aèries militars d'Alemanya, fundada just abans de la Primera Guerra Mundial. Comprèn l'antic centre de control i comandament aeri, així com edificis moderns afegits a finals dels anys 2000 després del fort suport de Franz Josef Strauss, ex primer ministre de l'estat de Baviera (1978 a 1988), que era un apassionat dels vols. El Flugwerft Schleißheim exposa diversos avions interessants per als quals no hi havia prou espai al recinte de la Museumsinsel, al centre de Munic, i també diversos que es van traslladar dels seus antics llocs al museu principal. Entre les exposicions més destacades hi ha un planador d'ala voladora Horten construït als anys 40, restaurat a partir de les poques peces supervivents. Una col·lecció de les construccions alemanyes d'avions VTOL (enlairament i aterratge vertical) desenvolupats als anys 50 i 60 és única. S'exhibeixen una sèrie d'avions de combat de l'època del Vietnam, així com avions russos adquirits de l'Alemanya Oriental després de la reunificació. Aquesta estació també compta amb un taller dedicat a la restauració de tot tipus d'avions destinats a l'exposició estàtica.
L'any 2003 es va obrir el Deutsches Museum Verkehrszentrum. Situat a Theresienhöhe a Munic, se centra en la tecnologia del transport.
Deutsches Museum (Bonn): situada a la ciutat de Bonn (Ahrstr. 45, 53175 Bonn), presenta cent peces mestres de la tècnica i investigació a Alemanya posteriors a 1945.
L'última obertura d'una sucursal va ser el Deutsches Museum Nuremberg - "Das Zukunftsmuseum", el setembre de 2021. Se centra en la tecnologia del futur i el seu impacte en els humans i la societat.
Oscar von Miller miniatura|Oscar von Miller Oskar von Miller va estudiar enginyeria elèctrica i és conegut per haver construït la primera línia d'alta tensió de Miesbach a Munic (57 km) el 1882 per a l'exposició de tecnologia elèctrica al Glaspalast de Munic. El 1883 es va unir a AEG i va fundar una oficina d'enginyeria a Munic. L'exposició d'electricitat de Frankfurt del 1891 i diverses centrals elèctriques van contribuir a la reputació d'Oskar von Miller. En els primers anys, l'exposició i la col·lecció del Deutsches Museum van estar fortament influenciades personalment per Oskar von Miller.
Uns mesos abans de la reunió de la Societat d'Enginyers Alemanys de 1903, Oskar von Miller va reunir un petit grup que va donar suport al seu desig de fundar un museu de ciència i tecnologia. En una mostra de suport, aquest grup va donar espontàniament 260.000 marcs a la causa i va elegir un Comitè Provisional per posar les coses en marxa.
esquerra|miniatura|Joc de tren en miniatura amb molts dels tipus de vies europees El juny de 1903, el príncep Ludwig va acceptar actuar com a mecenes del museu i la ciutat de Munic va donar l'Illa del Carbó com a emplaçament per al projecte. A més, van començar a arribar exposicions de Munic, Alemanya i de l'estranger, incloent-hi col·leccions de l'Acadèmia Bavaresa. Com que no existia cap edifici dedicat al museu, les exposicions es van exposar al Museu Nacional.
El 12 de novembre de 1906, les exposicions temporals del Museu Nacional es van inaugurar cerimonialment al públic i el 13 de novembre es va col·locar la primera pedra del museu permanent.
El primer nom del museu, Museu Alemany d'Obres Mestres de Ciències Naturals i Tecnologia, no pretenia limitar el museu als avenços alemanys en ciència i tecnologia, sinó expressar la importància de la ciència i la tecnologia per al poble alemany.
Oskar von Miller va inaugurar el nou museu el dia del seu 70è aniversari, el 2 de maig de 1925, després d'un retard de gairebé deu anys. Des del principi, les exposicions del museu estan recolzades per documents disponibles en una biblioteca pública i arxius, que estan oberts set dies a la setmana per garantir l'accés al públic en general.
miniatura|Línies blanques i netes de l'escala de cargol del museu
Abans i durant la Segona Guerra Mundial, el museu va rebre un pressupost molt ajustat del partit nazi i es va deixar que moltes exposicions quedessin obsoletes, amb algunes excepcions, com la nova sala d'automòbils inaugurada el 7 de maig de 1937. A finals de 1944, el museu va patir greus danys pels bombardejos aeris, amb el 80% dels edificis i el 20% de les exposicions danyades o destruïdes. Quan les tropes aliades van entrar a Munic l'abril de 1945, el director del museu, Karl Bässler, va aconseguir amb prou feines evitar que les tropes alemanyes en retirada destruïssin l'últim pont que hi havia fins a l'Illa dels Museus.