El Castell de Cabó és una obra del municipi de Cabó (Alt Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional. Les restes de l'antic castell de Cabó es troben al municipi del mateix nom, en la vall de Cabó (antiga vall de Caboet).
Història El topònim Cabó és esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell i, del castell de Cabó en tenim notícies des del 1115. Els primers senyors del castell i la vila foren els Caboet, que ocuparen un lloc preeminent entre les nissagues nobles de la comarca durant l'edat mitjana el llinatge dels quals ja és documentat a mitjan . Borrell I d'Osona, primer comte d'Urgell després de la reconquesta, va ser probablement qui va instituir el títol de senyors de Caboet. La vall de Cabó donava nom a la seva senyoria. A començament del regia Caboet Isarn, que transmeté la vall al seu fill Guitard Isarn, mort vers el 1095.
Fins a l'inici del els Caboet se succeeixen ininterrompudament per línia directa en la possessió del patrimoni familiar, constituït principalment per les valls de Cabó i de Sant Joan. A més, els Caboet s'havien convertit en feudataris d'Andorra perquè els senyor de les Valls d'Andorra, és a dir els bisbes d'Urgell es van veure obligats a demanar ajuda i protecció als senyorius més pròxims. És a dir, els Caboet posseïen sobre Andorra els drets polítics, militars i judicials però no els drets de sobirania.
L'any 1185, el matrimoni d'Arnaua de Caboet amb Arnau de Castellbò representa la unió dels dominis hereditaris dels Caboet al vescomtat de Castellbò, incloent-hi els béns i els drets que posseïen a la vall d'Andorra en feu de l'església d'Urgell. Des d'aleshores Cabó formà part del quarter d'Organyà, una de les cinc parts de què consta el vescomtat de Castellbó. El quarter d'Organyà comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i, a més, la vall de Cabó, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles.
Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet miniatura|Fragment dels Greuges de Guitard Isarn Aquest pergamí, fou trobat l'any 1905 per Joaquim Miret i Sans a l'antiga col·legiata d'Organyà (Urgell), juntament amb aproximadament altres 500 pergamins entre els quals les conegudes Homilies d'Organyà. Miret i Sans situava la confecció del document entre els anys 1080 i 1095. És escrit en català en les seves tres quartes parts, si no més. Es podria considerar pràcticament el document escrit en català més antic conegut, anterior en més de 100 anys a les Homilies. Té un gran valor com a reflex dels fenòmens que van tenir lloc a les terres pirinenques en la segona meitat del . Catalunya va experimentar en aquesta època un seguit de canvis que afectaren les relacions entre els homes i amb la propietat de la terra. En aquests anys de bonança econòmica i creixement demogràfic, el feudalisme va arrelar a la Catalunya Vella, començant per les petites valls pirinenques, on una nova aristocràcia rapinyaire lligada als castells i a les bandes de guerrers a cavall (castlans i cabalers), afermava el seu poder i imposava les relacions de domini damunt de pagesos i petits propietaris aloers que fins llavors havien gaudit de llibertat. En el document que es presenta, el senyor de Caboet, Guitart Isarn, relaciona les vexacions que ha suportat dels seus vassalls, castlans de Cabó.
Arquitectura miniatura|esquerra|Poble de Cabó. A la part alta hi deuria haver el castell dels Caboet Una antiga tradició sosté que el nucli urbà es trobava envoltat per una vall i que, al punt més elevat, s’alçava un castell. Tanmateix, les evidències materials conservades són molt escasses. A la part superior del turó on s’assenta la població només es conserven alguns fragments de mur, que probablement corresponen al recinte emmurallat que envoltava la vila durant l’edat mitjana, més que no a les restes d’un castell pròpiament dit.
Referències
Enllaços externs Generalitat de Catalunya. Patrimoni
Cabó Categoria:Patrimoni monumental de Cabó Categoria:Edificis de Cabó Categoria:Monuments històrics de l'Alt Urgell