fou un físic experimental i professor universitari estatunidenc la seva àrea de recerca incloïa estudis de temperatura sub-millikelvin de l'heli-3. Richardson, juntament amb David Lee, com a investigadors sèniors, i l'aleshores estudiant de postgrau Douglas Osheroff, van compartir el Premi Nobel de Física de 1996 pel seu descobriment el 1972 de la propietat de la superfluïdesa en àtoms d'heli-3 al Laboratori de Física Atòmica i de l'Estat Sòlid de la Universitat Cornell.
Biografia Va néixer el 26 de juny al districte federal de Washington DC. Va estudiar física a l'Institut Politècnic de Virgínia, situat a l'estat nord-americà de Virgínia, on es llicencià el 1958. Més tard va descriure els cursos de biologia i física de Washington-Lee com a "molt antiquats" per a l'època. "La idea de 'col·locació avançada' encara no s'havia inventat", va escriure a la seva autobiografia, guanyadora del Premi Nobel. Va fer el seu primer curs de càlcul quan era estudiant de segon any a la universitat.
El 1965 es doctorà a la Universitat Duke i actualment és professor a la Universitat Cornell. Va morir el 19 de febrer de 2013 a Ithaca, estat de Nova York.
Recerca científica Al costat dels físics estatunidenc David Morris Lee i Douglas Dean Osheroff treballà en la superfluïdesa de l'isòtop heli-3, descobrint l'any 1972 com l'heli aconseguia adoptar una fluïdesa desconeguda a l'aproximar-se al zero absolut (-273 °C). Els seus treballs al voltant d'aquest gas han estat aplicades a la formulació i comprovació de la teoria de la formació de les cordes còsmiques de l'Univers.
L'any 1996 fou guardonat, conjuntament amb els seus dos col·laboradors, amb el Premi Nobel de Física «pel seu descobriment de la superfluidesa en l'heli 3».
Referències
Categoria:Físics estatunidencs Categoria:Premis Nobel de Física Categoria:Professors de la Universitat Duke Categoria:Persones de Washington DC Categoria:Alumnes de la Universitat Duke Categoria:Alumnes de l'Institut Politècnic i Universitat Estatal de Virgínia Categoria:Morts a Ithaca (Nova York)