Can Coll és una casa forta de Lliçà de Vall (Vallès Oriental), declarada bé cultural d'interès nacional.
miniatura|Década dels 1950 miniatura|Rentadors de Can Coll durant els anys 1960 miniatura|Molí d'en Baix miniatura|Relació dels molins de Farina miniatura|Mina d'aigua de Can Coll miniatura|Inscripció de Can Coll miniatura|Vidriera de la sala noble de Can Coll miniatura|Vista general de la capella de Sant Joan Baptista miniatura|Detall dels frescos de la capella de Sant Joan Baptista miniatura|Frescos de la capella de Sant Joan Baptista
Història Als camps més propers als murs de tanca, a la zona sud de la masia, s'ha trobat material arqueològic d'època romana, tot i que molt escadusser. Aquest jaciment és una confluència important de camins, i Can Coll ha estat considerada per algunes persones com una vil·la romana, però no hi ha testimonis materials que ho corroborin.
La capella de Sant Joan Baptista és documentada el 1009, i probablement la masia és originària també d'aquesta època. Els Coll n'eren els propietaris, documentats des del , i que al eren una de les més notables del terme de Lliçà de Vall, tal com ho demostra la imponent torre de guaita al costat de la masia, aixecada el 1576 per Pere Coll. Als baixos hi havia la nova capella de Sant Joan, que va substituir l'antiga i que fou beneïda el 1600.
El 1765 es van signar els capítols matrimonials entre la pubilla Gertrudis Coll i de Perelló, filla de la pagesa Maria Teresa de Perelló i de son espòs Pere Coll i Matas, i el donzell de les Corts de Sarrià Joan de Llança i Feu, fill de Martí de Llança i Palau i de Maria Antònia Feu i Ravella,AHPB, notari Joan Olzina i Cabanas, manual 1.007/30, f. 469-478, 15-06-1765. que adoptà el cognom Coll. En aquesta època, la masia fou ampliada i transformada en una residència senyorial a l'estil dels palaus francesos. La sala noble es devia utilitzar per fer-hi recepcions o balls, i es decorà amb pintures de l'italià A. Vertuchi. Cap al 1777 es van fer també millores a la mina de Can Coll, una infraestructura hidràulica d'origen medieval que anava de Lliçà d'Amunt fins a la masia i que feia anar diversos molins i pous de glaç.
L'hereu fou Anton Coll i de Llança, de qui passà al seu fill Joan de Llança i Torres, i d'aquest successivament a Eduard de Llança i Vila (†1874), Carles de Llança i de Carballo (1858-1918), i Ignasi de Llança i Montoliu. En aquesta època, la família residia a Barcelona i la masia era portada per masovers. La propietat incloïa també els masos Xiol, Canyet i la Casa Nova del Pla, el mas Neri a Lliçà d'Amunt, i altres terres fora del terme. Posteriorment, passà a mans de Lluís Isbert i Miró, i el 1957 fou adquirida per Eduardo Sancho Costa, un industrial del Poblenou de Barcelona, col·leccionista i amant de l'art.
La capella fou remodelada i ampliada per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol en col·laboració amb Josep Maria Subirachs, que hi va fer l'altar, i després van continuar treballant a la Sagrada Família. El 1962, Maties Palau Ferré va fer les pintures que la decoren, que il·lustren l'arribada de les relíquies de Sant Vicenç i Santa Clara.
A les dècades del 1970 i 1980, la planta baixa i el jardí van ser destinats a restaurant, i entre el 2002 i el 2012, aquest espai fou llogat a l'Ajuntament per a diverses activitats. Finalment, el 2017 aquest va adquirir tota la finca per a transformar-la en casa-museu.
Arquitectura La finca de Can Coll té 20.000 m² de superfície i es pot dividir en diverses construccions i espais: casa, torre, capella, edificis auxiliars, jardí, terres de conreu i bosc.
Casa L'edificació principal, de 2.840 m², era una gran casa dedicada a l'explotació agrícola que comprenia estables, magatzems i cuines a la planta baixa. Al primer pis, l'habitatge noble amb nombroses estades: menjadors, dormitoris, alcoves, banys, rebosts, sala de jocs, sala de lectura, sala de ball, celler, etc. I a la planta superior hi havien graners i els dormitoris per al servents.
L'habitatge està construït amb grans murs de pedra. La planta baixa s'edificà amb volta per donar més solidesa a l'edifici i per evitar que les humitats dels animals ascendissin cap a la primera planta. En aquesta era on residien els masovers i on hi havia parts destinades als animals i als estris agrícoles. Existien xemeneies a la sala gran i a la cuina, així com tres abeuradors pels animals.
La masia té dues gran portes adovellades i finestres rectangulars. Una entrada, al principi, era comuna tant per als senyors com per els masovers, però aviat s'habilità una altra entrada independent.
La façana està orientada cap al nord-est, cosa poc usual a les masies catalanes. Les cobertes són a dues vessants i no hi ha carener. A una de les façanes laterals hi ha un rellotge de sol amb forma hexagonal.
El terra de l'entrada principal de la casa està ornamentat amb pedres de molí portades de fora. Davant de la base de la torre hi ha una plaça que havia tingut la funció d'era on es batien els cereals.
Torre A l'extrem oriental del conjunt arquitectònic hi ha la gran torre adossada. Al igual que en altres masos, tenia funcions de defensa i de demostració del poder amb el que s'havia enriquit la pagesia. Els virreis n'havien d'autoritzar la construcció.
De planta quadrada annexa al mas, feta el 1576, de quatre pisos d'alçada i amb edificis annexos. Les finestres tenen ampit de poc voladís. La torre està coberta amb teulada a quatre vessants i està coronada per un campanar d'espadanya. Té adossat un cos rectangular cobert a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. Té dues grans portes adovellades i quantitat de finestres rectangulars.
El sòcol de la torre i els emmarcaments dels angles són de grans carreus.
A l'exterior hi ha un baix relleu amb la figura de dos àngels que sostenen un escut i als peus d'aquest un altre cap. S'hi pot llegir la inscripció: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA PER LO HONORABLE EN PERE COLL A VII DE ABRIL M.D.LXX.VI. que indica la data de la construcció (7 d'abril de 1576) i qui la va manar fer: en Pere Coll.
Capella de Sant Joan Baptista L'any 1660 es va beneir la capella, dedicada a Sant Joan Baptista, i que substituia una d'anterior, del . És una capella petita, a la qual no en queden més elements ni vestigis del culte que s'hi celebrà, que un altar de pedra amb les lletres gregues α i Ω i una creu de forja amb el Crist mirant cap a l'altar i no cap als feligresos, com s'hauria d'esperar.
Està dotada d'una avantsala que en dona accés, decorada amb pintures murals realitzades durant els anys 1962 i 1963 per Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000). Es tracta de quatre quadres de grans dimensions pintats amb la tècnica de l'oli sobre llenç, que situats dins de la capella ocupen tot l'espai com si es tractés d'una gran pintura mural. Es tracta, en total, de més de vint-i-tres metres quadrats de pintura que expliquen la vida de Sant Vicenç i Santa Clara.
Les pintures estan situades a l'entrada de la capella en ambdós costats. Estan estructurades en tres escenes i un frontal. Les de la dreta mostren escenes de la vida terrenal, per contra, en el frontal ens presenta els dos màrtirs dins els taüts. Les de l'esquerra ens expliquen el martiri que van sofrir els dos sants abans que adjurar la seva fe i el frontal situa els dos màrtirs junts en una barca, potser per recordar el pas a la vida eterna i plaents dins un mar d'un blau intens Palau Ferré ha aprofitat la barca per fer referència a la família que li feu l'encàrrec: Sancho Vilardell. Té una composició geomètrica i està explicada de forma senzilla el que la fa fàcil de comprendre pels fidels. La figuració és esquemàtica, influïda pel cubisme, les figures són hieràtiques, el cromatisme és viu i li dona força i expressió al conjunt. En aquesta capella, en l'actualitat només es fan celebracions litúrgiques per Sant Joan.
L'any 1797 van portar-hi els cossos de Sant Vicenç i Santa Clara fet que va provocar que l'anomenessin La Capella del Cossos Sants o La Capella de Santa Clara i Sant Vicenç.
Durant la Guerra Civil espanyola, un escamot republicà va calar foc a la capella i davant de la porta del pati del darrere va cremar els cossos sants. No en va quedar res de les relíquies, i la capella va haver de ser reconstruïda.
Durant l'època que can Coll va ser propietat de la família Sancho-Vilardell i probablement durant el mateix temps que Palau Ferré hi fes la decoració pictòrica, s'hi afegí un nou altar de pedra (l'actual) que encara que no s'ha pogut demostrar, se li atribueix a Josep Maria Subirachs.
Construccions auxiliars A més del mur i la gran porta que tancaven la casa a dins d'un recinte fortificat, hi ha diverses construccions que es van fer servir per diferents tasques relacionades amb els animals i les feines del camp. Al davant de la torre hi ha una petita antiga cotxera on s'hi tancava la tartana.
Si ens encarem cap al pòrtic del mur i a la dreta, sota el conjunt ceràmic fet per en Gibernau amb una representació de Sant Joan Baptista, hem d'apartar les enfiladisses per veure una antiga espitllera. Una petita estança on també es guardaven les eines del camp, permetia vigilar l'arribada d'indesitjables visites. Aquesta estança, junt amb unes altres contigües que foren quadres en el seu temps i ara són habilitades com a lavabos, miren cap a la façana principal de la casa. Per la part posterior i a dins del que ara és el jardí principal, fet per la família Sancho, antigament hi havien les gallines, els porcs i un hort.
A l'empedrat del jardí encara s'hi poden veure senyals de les columnes que suportaven la marquesina que en algun temps antic, època dels darrers Llanza, fou un gimnàs privat.
Un altre cop a dins dels murs i donant la volta a la casa, hi han algunes edificis que corresponien a espais emprats per a les feines pròpies del camp. O bé s'hi guardava gra, o bé s'hi tenien animals.
A l'altra banda de la casa, al darrere de la torre, s'hi va construir cap als anys 70 un habitatge modern adossat a la casa principal. Es va emplaçar a sobre de l'antic celler que es deixà per guardar-ne unes poques botes de vi i algunes ampolles. S'hi accedeix des del saló mitjançant una petita escala.
Darrere de la casa, fora els murs i amagat pels arbustos, hi ha un antic pou de glaç, que no ha estat encara restaurat. Té unes dimensions importants, amb 25 m de diàmetre, i al mig hi ha crescut un lledoner de gruixudes branques que sobresurt per on antany hi va haver un sostre.Documents inédits de l'Arxiu Municipal de Lliçà de Vall.
La bassa de Can Coll, també coneguda com La Bassa del Cànem per l'activitat que havia tingut, era sota la carretera de Parets a Bigues, davant de Can Canyet. L'any 1923 es va acabar el conreu del cànem i l'era i la bassa varen tenir diferents funcions amb el temps, com la de piscina (per a la bassa). Actualment la zona és un aparcament municipal.
Hi havia una mina d'aigua que comença i arrenca del Tenes a Lliçà d'Amunt, al nord de la carretera de Granollers i baixa ran la cara de ponent de la carretera de Parets a Bigues. Travessa per sota de la carretera a l'altura de Can Paiet i passa ran el Rentador de les Casetes i va fins al Molí d'en Roura i després al Molí de Baix.
Jardí A Can Coll hi ha en realitat dos jardins diferenciats: