miniatura|Vermeer, Vista de Delft, 1660 - 1661 La pintura barroca als Països Baixos és la pintura produïda a la República de les Set Províncies Unides durant el que es coneix com l'Edat d'Or Holandesa, un període en la història holandesa que generalment s'ubica al .En termes històrics generals, s'acostuma a considerar el 1702 com el final de l'Edat d'Or, una fita que encaixa raonablement bé en la pintura.
El control acèrrim que la corona castellana havia tingut sobre el territori dels Països Baixos havia minvat en triomfar la revolta de la República de les Set Províncies Unides i el final de la Guerra dels vuitanta anys (1568-1648) que va portar la independència holandesa. Els Països Baixos del sud varen continuar sota el domini castellà fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
La nova República Holandesa era la nació més pròspera a Europa, i liderava el comerç europeu, la ciència i l'art. Les províncies holandeses del nord que conformaven el nou estat havien estat tradicionalment centres artístics menys importants que les ciutats de Flandes al sud, i les agitacions i trasllats a gran escala de la població per la guerra, i l'aguda pausa provocada per la monarquia i les tradicions culturals catòliques, significaven que l'art holandès havia de reinventar-se totalment, un repte del qual sortiria reforçada.
Un tret distintiu del període és la proliferació de gèneres de pintures, amb la majoria d'artistes realitzant la seva producció artística dins d'un d'aquests. El ple desenvolupament d'aquesta especialització es veu des final dels anys 1620 i fins a la Invasió francesa de 1672, on s'ubica el període central de l'Edat d'Or de la pintura.
Aquest moviment adopta diferents direccions segons el territori: A la nova república del nord, protestant i burgesa, hi ha una major diversitat de gèneres pictòrics i diversificació temàtica. Als Països Baixos espanyols catòliques i aristocràtiques la pintura d'història i la temàtica religiosa s'imposen.
Rembrandt Jan Vermeer
Pintura als Països Baixos del Sud miniatura|Les Tres Gràcies (1639) de Peter Paul Rubens L'època d'esplendor de les escoles flamenques, durant el barroc, es redueix a la naturalista d'Anvers del el cap de la qual i àdhuc el fundador es considera l'insigne Rubens (1577-1640) pintor, gravador, arquitecte, humanista i diplomàtic.
Aquest geni universal en pintura, que es va formar a Anvers i a Itàlia i a qui s'atribueixen prop de 2.300 quadres de tot gènere es distingeix per la seva brillant imaginació creadora, per la seva viva expressió de sentiments, amb tendència a les actituds dramàtiques i de vegades amb excés, la seva estudiada composició sovint és amarada de sensualitat, el seu dibuix es mostra rotund amb robustes formes i la seva senzillesa en la coloració resulta brillant i correctament combinada.
Entre els nombrosos deixebles de Rubens passa pel millor Anton van Dyck i entre els seus condeixebles o companys Jacob Jordaens, ambdós d'Anvers. Van Dyck va ser el gran retratista d'aristòcrates del seu temps, solament comparable amb Velázquez i va sobresortir així mateix en pintura d'història. Se li atribueixen en conjunt uns 1.500 quadres. Jordanes és proper pel que fa als dos anteriors en el realisme i colorit, tot i això, les seves figures no disposen d'aquella noblesa ni el seu pinzell resulta tant prolífic.
Cal destacar també, dels molts artistes que es van inspirar en Rubens i van rebre les seves lliçons, la nissaga Teniers (David Teniers el Vell i els seus fills Abraham i David Teniers el Jove) per la seva enginyosa pintura de gènere i els seus paisatges.
Pintura d'història Aquesta categoria comprèn totes les pintures que relaten esdeveniments, siguin esdeveniments històrics del passat, o bé escenes bíbliques, mitològiques, literàries o al·legòriques. Va ser un tema menys tractat que en altres països, perquè no hi havia un mercat eclesiàstic local, i pocs grans palaus barrocs aristocràtics que omplir.
En aquest gènere més que en uns altres, els neerlandesos es van veure més influïts per la pintura italiana, que coneixien per còpies i gravats, ja que pocs pintors neerlandesos van viatjar a Itàlia. Els artistes neerlandesos més destacats de l'època, com Rembrandt, Vermeer, Hals, Steen o Jacob van Ruisdael no van fer tal viatge.Fuchs, 43 miniatura|Escola caravaggista d'Utrecht: Dirck van Baburen, Crist coronat d'espines, 1623, per a un convent d'Utrecht, un mercat no disponible en la major part d'Holanda. A la primera part del segle van continuar treballant molts manieristes nòrdics, fins als anys 1630 en els casos d'Abraham Bloemaert i Joachim Wtewael.Slive, 13-14 Molts quadres d'història eren de petita grandària, exercint tanta influència sobre ells el pintor alemany, establert a Roma, Adam Elsheimer com Caravaggio (tots dos van morir el 1610). Respecte a la resta de la pintura d'història barroca, l'holandesa era més realista i explicava els fets de manera més directa. A vegades se'ls coneix com a «pre-rembrandtistes», perquè els primers quadres de Rembrandt eren d'aquest estil.Fuchs, 62-69
Els caravaggistes d'Utrecht van produir pintura d'història i grans escenes de gènere en un estil influït pels italians, fent sovint un ús intens del clarobscur. Utrecht era una ciutat inusual, perquè a mitjan segle continuava tenint un 40% de catòlics, fins i tot més entre les classes altes.Franits, 65. Els artistes holandesos del segle XVII inclouen Abraham Bloemaert i Gerard van Honthorst d'Utrecht i Jan Steen, Paulus Bor, Jacob van Velsen, més Vermeer que probablement es va convertir en casar-se. Els artistes més destacats van ser Hendrick ter Brugghen, Gerard van Honthorst i Dirck van Baburen; l'escola estava activa entorn a l'any 1630, encara que van Honthorst va continuar treballant amb èxit fins als anys 1650 com a pintor de la cort anglesa, holandesa i danesa, en un estil més clàssic.Slive, 22-4
Rembrandt va començar com a pintor d'història abans de trobar l'èxit financer com un retratista i mai va abandonar les seves ambicions en aquest camp. Un gran nombre dels seus gravats són d'escenes religioses narratives, i la història del seu últim encàrrec històric, La conspiració de Claudio Civil (1661) il·lustra tant el seu compromís amb la forma com les dificultats amb què topava a l'hora de trobar un públic.Fuchs, 69-77
Retrats esquerra|miniatura|Frans Hals, Willem Heythuijsen (1634). El retrat va estar en auge als Països Baixos al , perquè hi havia una àmplia classe mercantil molt disposada a encarregar retrats; s'estima que la producció total va arribar entre 750.000 i 1.100.000 retrats.Ekkart, 17 n.1 (en la pág. 228). Rembrandt va gaudir del seu millor període d'èxit financer com un jove retratista a Amsterdam, però com altres artistes, va arribar a avorrir-se bastant d'aquesta pintura per encàrrec de burgesos: «els artistes recorrien aquest camí sense plaer», segons van Mander.Shawe-Taylor, 22-23, 32-33 sobre retratos, cita de 33
L'altre gran retratista de l'època és Frans Hals, de qui la famosa pinzellada àgil i la capacitat de mostrar als models relaxats i alegres afegeixen interès fins i tot als subjectes menys prometedors, encara que el posat extremadament despreocupat de l'exemple de l'esquerra és excepcional: «cap altre retrat d'aquest període és tan informal».Ekkart, 118 Thomas de Keyser, Bartholomeus van der Helst, Ferdinand Bol i uns altres, inclosos molts esmentats més a baix com a pintors d'història o de gènere, van fer tot el que van poder per a animar les obres més convencionals.
A la fi de segle apareix una moda de mostrar als models amb un vestit que és mitja disfressa; aquesta moda va començar a l'Anglaterra de van Dyck als anys 1630, estil conegut com a vestit «pintoresc» o «romà».Ekkart (ensayo de Marike de Winkel), 72-73 Els models aristocràtics o de les milícies cíviques es permetien més llibertat utilitzant brillants robes i ambientacions més cares que els burgesos.
Un tipus molt particular de quadre era el tronie, que combinava elements del retrat, la història i l'escena de gènere. Usualment es tractava d'una representació de mig cos d'una figura sola que mostra una expressió o estat d'ànim inusuals. No importava la identitat real del model, però podien representar una figura històrica o un vestit històric o exòtic. Entre els quals van desenvolupar el gènere estaven Jan Lievens i Rembrandt, molts dels autoretrats del qual eren també tronies (especialment en els seus gravats).
El retrat de grup, en gran part una invenció holandesa, era molt popular entre les nombroses associacions cíviques, part notable de la vida holandesa, com la milícia cívica urbana, consellers i regents de guildes i fundacions caritatives, així com altres associacions semblants. Especialment durant la primera meitat del segle, els retrats eren molt formals i seriosos en la seva composició. Els grups s'asseien sovint entorn d'una taula, cada persona mirant a l'espectador. Es prestava molta atenció als detalls de la roba, i quan es podia, al mobiliari i altres signes de la posició d'una persona en la societat. Més endavant, els grups es van fer més animats i els colors més clars. miniatura|250x250px|Frans Hals, retrat d'un grup de les milícies cíviques, Els oficials de Sant Andrés (1633); 3,3 metres d'ample. Els científics sovint posaven amb instruments i objectes del seu estudi al voltant d'ells. Els metges a vegades posaven junts al voltant d'un cadàver, en el que s'anomenava «Lliçó d'anatomia», sent la més famosa la de Rembrandt: Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632). Els consells d'administració preferien una imatge d'austeritat i humilitat, posant amb roba fosca, sovint asseguts entorn d'una taula i amb expressions solemnes a les seves cares. Les famílies sovint es feien retratar dins de les seves luxoses cases. La major part dels retrats de grup de milícies cíviques (en neerlandès: schutterstuk) van ser encàrrecs de Haarlem i Amsterdam. Aquí els retratats afavorien una imatge de poder, estatus o fins i tot un esperit festiu. La col·locació entorn d'una taula donaria lloc, en anys posteriors, a una composició més dinàmica, sent l'exemple més destacat la famosa obra de Rembrandt La companyia de milícia del capità Frans Banning Cocq més coneguda com La ronda de nit (1642).
Escenes de la vida quotidiana esquerra|miniatura|Una imatge típica de Jan Steen (h. 1663); mentre la propietària de la casa dorm, el personal es diverteix.Otra versión en Apsley House, con diferente composición, pero usando la mayor parte de los mismos objetos moralizantes, es analizada por Franits, 206-9 Juntament amb la pintura de paisatges, el desenvolupament i l'enorme popularitat de la pintura de gènere és el tret més distintiu de la pintura holandesa de l'època. En molts casos és una figura aïllada, com trobem a La lletera de Vermeer; en uns altres es mostren grans grups amb motiu d'un esdeveniment social. Es distingien categories dins d'aquest gènere: figures soles, famílies pageses, escenes de taverna, l'«alegre companyia» amb figures gaudint de música i beguda, dones treballant en les seves llars, festes a la ciutat o al poble, mercats, estables amb cavalls o animals de granja, en la neu, a la llum de la lluna, etc. Cada classe tenia un terme específic en neerlandès, no existint un terme genèric que designés a totes aquestes «escenes de gènere». Sobretot a partir de 1625 els artistes solien especialitzar-se en un d'aquests subgèneres.Slive, 123