El centre històric de la Secuita és un conjunt d'edificis i carrers de la Secuita (Tarragonès) protegits com a bé cultural d'interès local. El centre històric està format per cases adossades, de planta baixa i un o dos pisos, fetes de pedra i amb teulada. Es troben immobles d'origen medieval on encara són visibles elements decoratius com finestres gòtiques. La majoria de cases són dels segles XVIII.XIX o principis del . El poble ha crescut cap al sud-est, en dos eixamplaments.
Història Les primeres notícies documentals són del , quan els comtes de Barcelona van impulsar la repoblació i, concretament, quan Sant Oleguer de Barcelona, arquebisbe de Tarragona, confià aquesta tasca al normand Robert Bordet o d'Aguiló. Guillem de Claramunt rep de R. Bordet les terres del Codony, entre les quals hi havia part de les de la Secuita, per tal de fer-hi una sèrie d'establiments, per bé que els drets senyorials sobre la comarca els compartia amb altres senyors i amb el mateix arquebisbe. A partir de mitjans del , les terres del Codony quedaren sota l'autoritat del monestir de Santes Creus i de l'arquebisbe de Tarragona, fet que donà lloc a conflictes. Calgueren acords i pactes, no sempre complerts, per solucionar la dualitat existent. A més, al llarg de l'Edat Mitjana, s'hi establiren dues institucions: la Batllia, que defensava els interessos del Monestir, i el Consell, que defensava els dels vilatans.
A començaments del , en prescriure tots els senyorius, Santes Creus deixà de regir els destins de la Secuita, que juntament amb Vistabella, els Masos, Tapioles i Pontarró formen un sol terme; a més, l'any 1842 s'hi afegí les Grunyoles i, el 1846, l'Argilaga-Montbuí.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de la Secuita Secuita