La legislació electoral espanyola que regeix a Espanya les eleccions per sufragi universal des de 1978 comprèn la Llei Orgànica del Règim Electoral General per al cas del Congrés, el Senat, el Parlament Europeu i ajuntaments, i altres lleis vigents en àmbit autonòmic a Espanya.
Lleis electorals vigents La legislació que actualment regula els processos electorals a Espanya consisteix en les següents normes: La Constitució Espanyola de 1978 La Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, que regula les eleccions al Congrés i Senat, les eleccions municipals i les eleccions al Parlament Europeu.Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General Llei Orgànica 2/2011, de 28 de gener, per la qual es modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral GeneralLey Orgánica 2/2011, de 28 de enero, por la que se modifica la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General
Constitució Espanyola de 1978 Article 68. (extracte) 1. El Congrés es compon d'un mínim de 300 i d'un màxim de 400 Diputats, triats per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, en els termes que estableixi la Llei. 2. La circumscripció electoral és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla estaran representades cadascuna per un Diputat. La Llei distribuirà el nombre total de Diputats, assignant una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuint els altres en proporció a la població. 3. L'elecció es verificarà en cada circumscripció atenent a criteris de representació proporcional.Article 68.3 de la Constitució Espanyola de 1978 4. El Congrés és triat per quatre anys. El mandat dels Diputats acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra. 5. Són electors i elegibles tots els espanyols que estiguin en ple ús dels seus drets polítics. La Llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fos del territori d'Espanya.
Article 69. (extracte) 1. El Senat és la cambra de representació territorial. 2. A cada província es triaran quatre Senadors per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret pels votants de cadascuna, en els termes que assenyali una Llei Orgànica. 5. Les Comunitats Autònomes designaran a més un Senador i un altre més per cada milió d'habitants del seu respectiu territori. La designació correspondrà a l'Assemblea legislativa o, en defecte d'això, a l'òrgan col·legiat superior de la Comunitat Autònoma, d'acord amb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en tot cas, l'adequada representació proporcional. 6. El Senat és triat per quatre anys. El mandat dels Senadors acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la cambra.
Congrés Eleccions regulades per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General. Estableix: Article 162 (extracte) 1. El Congrés està format per 350 Diputats. 2. A cada província li correspon un mínim inicial de dos Diputats. Les poblacions de Ceuta i Melilla estan representades cadascuna amb un Diputat. 3. Els dos-cents quaranta-vuit Diputats restants es distribueixen entre les províncies en proporció a la seva població de dret.
Article 163 (extracte) 1.a. No es tenen en compte aquelles candidatures que no haguessin obtingut, almenys, el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. 1.b-c. Els representants s'assignaran a les llistes restants en funció de la regla D'Hondt. cal notar que els diputats triats no tenen cap responsabilitat o relació amb cada província.
S'acusa a la divisió en circumscripció provincial de perjudicar seriosament als partits petits i als mitjans la distribució dels quals no estigui concentrada territorialment. https://www.hayalternativas.es/el-sistema-electoral-en-espana-y-la-exclusion-de-las-minorias Reflexión sobre el sistema Electoral español
El percentatge mínim de vots del 3% per considerar una candidatura (LOREG, Article 163) solament té implicacions pràctiques en les circumscripcions grans en les quals es trien molts diputats (per exemple, Madrid), en la resta aquest mínim no influeix en l'adjudicació d'escons.
Computa com per al total de "vots vàlids" els vots de cada candidatura i el vot en blanc, però no el vot nul.Article 108.4 de la LO 5/1985
miniatura|Diputats per circunscripció (2019) En les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 els escons per circumscripció van ser els següents: Circumscripció Diputats Madrid 37 Barcelona 32 València 15 Alacant i Sevilla 12 Màlaga 11 Múrcia 10 Cadis 9 Biscaia, La Corunya, Balears, Las Palmas 8 Astúries, Santa Cruz de Tenerife, Saragossa, Pontevedra i Granada 7 Tarragona, Còrdova, Girona, Guipúzcoa, Toledo, Almeria, Badajoz 6 Castelló, Huelva, Valladolid, Navarra, Cantàbria, Jaén, Ciudad Real 5Orense, La Rioja, Àlaba, Burgos, Salamanca, Lugo, Lleida Caceres, Albacete i Lleó 4 Avila, Palència, Segòvia, Terol, Guadalajara, Osca, Conca, Zamora, 3 Sòria 2 Ceuta i Melilla 1
Senat Eleccions regulades per la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.
Eleccions municipals Elecció de regidors A Espanya, a diferència de la majoria dels Estats políticament descentralitzats, el sistema electoral per a les eleccions municipals el regula l'Estat, a través de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). D'acord amb aquesta llei, les eleccions es basen en una votació per mitjà de llistes tancades i en l'assignació de regidors seguint la regla D'Hondt. El llindar electoral exigit a cada candidatura del 5% dels vots vàlids emesos per obtenir representació afavoreix (en major mesura que la regla D'Hondt) la composició de majories perjudicant els partits menys votats. La LOREG determina el nombre de regidors de cada municipi en funció del nombre d'habitants censats. Habitants Regidors Fins a 100 3 De 101 a 250 5 De 251 a 1.000 7 D'1.001 a 2.000 9 De 2.001 a 5.000 11 De 5.001 a 10.000 13 De 10.001 a 20.000 17 De 20.001 a 50.000 21 De 50.001 a 100.000 25 De 100.001 a 300.000 27 De 300.001 a 500.000 29 De 500.001 a 700.000 31 De 700.001 a 900.000 (València) 33 D'1.500.000 a 1.700.000 (Barcelona) 41 De 3.100.000 a 3.300.000 (Madrid) 57 El sistema creat per la LOREG s'aplica de la següent manera: Desestimació de les candidatures amb menys del 5% de vots respecte al total de vots. Entre les candidatures que superin el 5%, es divideixen els vots obtinguts per cada candidatura entre 1, 2, 3, 4... i així fins al nombre de regidors a triar. Es classifiquen els quocients obtinguts en ordre decreixent, i s'atribueixen els regidors al partit corresponent a cada quocient, fins a completar el nombre total de regidors a assignar. L'altra característica del sistema és que, en els municipis de més de 250 habitants, es vota mitjançant llistes completes, tancades i bloquejades, és a dir, que es vota a la candidatura (generalment un partit), no a les persones, i no es pot donar major o menor pes a cadascun dels quals integren aquesta candidatura. Són triats els candidats de la llista que estiguessin en les primeres posicions, tants com a regidors obtingués la candidatura.
En els municipis de fins a 250 habitants es vota mitjançant llistes obertes. En els més petits (fins a 100 habitants), un elector pot marcar a dos dels tres candidats, i si el municipi té entre 101 i 250 habitants, es pot votar a quatre dels cinc candidats d'una candidatura. Elecció d'alcaldes Els electors no voten directament al seu alcalde. Aquest és triat pels regidors en la primera reunió del nou ple municipal, que té lloc 20 dies després de les eleccions. Per triar a un alcalde, és necessari que sigui votat per la majoria absoluta dels regidors. En cas que cap candidat aconsegueixi la majoria absoluta, el nou alcalde serà el regidor que estigués en el primer lloc de la llista de la candidatura més votada per l'electorat.
Un alcalde pot ser destituït pel ple municipal mitjançant una moció de censura, que ha d'incloure un nou candidat a alcalde i comptar amb el suport de la majoria absoluta del ple per prosperar. Vot dels estrangers L'article 176 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General estableix “.gaudeixen de dret de sufragi actiu en les eleccions municipals els residents estrangers a Espanya els respectius països dels quals permetin el vot als espanyols en aquestes eleccions, en els termes d'un tractat.Desarrollat per l'Ordre EHA / 2264/2010, de 20 de juliol, per la qual es dicten normes i instruccions tècniques per a la formació del cens electoral de residents a Espanya que siguin nacionals de països amb Acords per a les eleccions municipals
Així mateix, gaudeixen del dret de sufragi actiu en les eleccions municipals totes les persones residents a Espanya que, sense haver adquirit la nacionalitat espanyola:
A) Tinguin la condició de ciutadans de la Unió Europea segons preveu el paràgraf 2 de l'apartat 1 de l'article 8 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.
B) Reuneixin els requisits per ser elector exigits en aquesta Llei per als espanyols i hagin manifestat la seva voluntat d'exercir el dret de sufragi actiu a Espanya".
Els països extracomunitaris amb Acords en vigor fins al dia d'avui són: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, l'Equador, Islàndia, Trinidad i Tobago, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú. Han d'haver residit a Espanya, legalment i ininterrompuda, durant almenys els cinc anys anteriors a la seva sol·licitud d'inscripció en el cens electoral (o durant els tres anys anteriors al dia de la votació, en el cas dels nacionals de Noruega). La inscripció en el cens electoral d'estrangers residents a Espanya (CERE), es farà a instància de part.Regulat pel Reial Decret 202/1995, de 10 de febrer Aquesta instància es presentarà a l'Ajuntament.
Lleis electorals de les comunitats autònomes La legislació electoral de les Comunitats Autònomes ve regulada per les seves pròpies normes. No obstant això, i a diferència de la majoria d'Estats políticament descentralitzats del món, l'Estat té competència per regular-ne els aspectes essencials, cosa que fa a la mateixa LOREG (l'article 1.2 i la disposició addicional primera de la mateixa determinen l'abast de la regulació). Catalunya: No té llei electoral pròpia. Les eleccions es regulen per la Disposició Transitòria 2a de l'estatut d'autonomia (Llei Orgànica 6/2006) que remitent a la Disposició Transitòria 4a de l'anterior estatut d'autonomia (Llei Orgànica 4/1979) i aquest al seu torn remitent a "les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals", això és, la Llei Orgànica de Règim Electoral General en el qual es disposa per a les Corts Generals. Estableix una única cambra o Parlament de 135 diputats i quatre circumscripcions (les províncies). Llei Electoral Valenciana: Estableix una cambra única anomenada les Corts o Corts Valencianes, composta per un mínim de 99 diputats segons consta en l'article 23 del seu estatut d'autonomia. Fixa un mínim d'un 5% de vots en tota la comunitat perquè una candidatura pugui obtenir diputats. El sistema les eleccions és per llistes tancades, circumscripcions provincials i regla D'Hondt.
Llei d'Eleccions al Parlament de Galícia Llei de 13 d'agost de 1985 d'Eleccions al Parlament de Galícia Llei Electoral d'Andalusia Llei Electoral de Castella-la Manxa Llei sobre Règim d'Eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries Llei Electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Llei Electoral de la Comunitat de Madrid - Llei 11/1986, de 16 de desembre, Electoral de la Comunitat de Madrid Llei Electoral de la Comunitat Autònoma d'Aragó Llei d'Eleccions a l'Assemblea d'Extremadura Llei d'Eleccions a l'Assemblea Regional de Cantàbria Llei Electoral de Castella i Lleó Llei d'Eleccions al Parlament de Navarra: Llei Foral 16/1986, de 17 de novembre, reguladora de les eleccions al Parlament de Navarra Llei Electoral de la Regió de Múrcia