El Baixador de Font-Picant és una obra del municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció És un conjunt format per una construcció central que feia d'estació i tres petites casetes com a complement. L'edifici gran és de planta rectangular, fet de maó i cobert per una teulada a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta una ordenació simètrica dels elements: les dues façanes grans tenen dues portades i una finestra al mig; les façanes més petites tenen dues finestres cadascuna i a dalt, sota la cornisa, un òcul circular. Totes les obertures són emmarcades per una alineació de maó vist, sistema que també s'utilitza als angles de l'edifici i al basament.
Les altres edificacions segueixen una tipologia semblant.
Història Aquest conjunt d'edificis conformava una de les estacions del "Carrilet" o ferrocarril de via estreta que feia el recorregut de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Fou creat per Joan Casas i Arxer i Enric Heriz i inaugurat el 30 de juny de 1892. Aquesta línia va funcionar fins a l'any 1969. Inicialment aquesta via tenia un recorregut de 37 km, però el 1924 es va perllongar fins al moll de Sant Feliu per a exportar mercaderies. Va fer un gran servei a la comarca i a la indústria surotapera, al mateix temps que oferia una sortida al mar pels habitants de Girona i altres indrets no costers.
L'estació de Font-Picant era un lloc estratègic d'encreuament de camins entre Romanyà de la Selva, Solius i Bell-lloc. Molt a prop hi ha una font d'aigua ferruginosa (La Font Picant) molt apreciada per les seves propietats medicinals.
Fa uns anys aquest conjunt va ser restaurat i l'edifici principal convertit en un restaurant. L'antic recorregut del carrilet es fa servir com a carril bici, i arriba de Sant Feliu de Guíxols a Olot.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Santa Cristina d'Aro Fontpicant Categoria:Edificis de Santa Cristina d'Aro