Spirídon Nikolau Marinatos (en grec: Σπυρίδων Νικολάου Μαρινᾶτος, Lixuri, 4 de novembre de 1901 - Santorini, 1 d'octubre de 1974) va ser un dels principals arqueòlegs grecs del .
Va començar la seva carrera el 1929, a Creta, com a director del Museu arqueològic d'Iràklio, on va conèixer Sir Arthur Evans. A l'illa, va dirigir diverses excavacions a Amnissos, Dreros, Arkalochori, Vathypetro i Gazi, i hi va fer importants troballes. El 1937, va ser nomenat director del Servei d'antiguitats de Grècia, assumint, poc després, un càrrec de professor a la Universitat d'Atenes. En aquest període, va dirigir la seva atenció a la cultura micènica, realitzant diverses excavacions al Peloponès, destacant el descobriment d'una tomba intacta a Routsi, prop de Pilos. També va excavar a les Termòpiles i a Marató, a la recerca d'establir els llocs precisos en els quals les famoses batalles homònimes havien ocorregut.
El seu descobriment més notable va ser el jaciment d'Acrotiri, una petita ciutat minoica a l'illa de Santorini (anomenada també Thera, el seu nom antic), destruïda per una gran erupció que la va deixar sota un gruixuda capa de cendres i pumicita. Els sismes submarins que va produir l'erupció van destruir també els assentaments costaners més importants de Creta. Aquest esdeveniment ha estat vinculat, per diversos escriptors i mitjans de comunicació, amb el mite de l'Atlàntida. Amb la col·laboració de Nikos Pelekis, Marinatos va començar les excavacions a Acrotiri el 1967, i va continuar amb elles fins a la seva mort (producte d'un accident cervell vascular) el 1974. El va succeir el seu deixeble i col·laborador Khristos Dumas miniatura|Fresc descobert al jaciment arqueològic d'Acrotiri. Durant el règim conegut com a Dictadura dels coronels, Marinatos va treballar per al ministeri grec de cultura com a director general d'antiguitats. La proximitat que va mantenir amb els líders del règim, especialment el líder de la junta militar de 1967 a 1974, Georgios Papadopoulos, tenia base ideològica; Marinatos aspirava al fet que Grècia fos un país patriòtic i ordenat, i considerava que els coronels podien contribuir-hi. La seva tendència política li va crear problemes entre els seus col·legues acadèmics.
El seu llibre Creta i Micenes va ser publicat per primer cop en alemany, el 1960.Marinatos, Spirídon, Kreta und das Mykenische Hellas, 1960. El seu article més important, pel que fa a la seva influència, va ser «La destrucció volcànica de la Creta minoica» (Antiquity, 1939).Article reproduït al llibre Ancient Astronauts, Cosmic Collisions, and Other Popular Theories about Man's Past, Stiebing, William H. Jr., Prometheus Books, 1984. Els escrits sobre les seves excavacions a Santorini han estat publicats en sis volums (1968-74). El seu últim article, «Vida i art a la Thera prehistòrica», va ser publicat el 1972.Proceedings of the British Academy, Vol. 57 (1972)
El seu nom s'esmenta en el videojoc Indiana Jones and the Fate of Atlantis, el qual incorpora una etapa dedicada a Thera.
Vegeu també Acrotiri Amnisos Civilització minoica Civilització micènica
Referències
Enllaços externs Archaeological site of Akrotiri Thera
Categoria:Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica Categoria:Civilització minoica Categoria:Morts a Grècia Categoria:Professors de la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes Categoria:Persones de les Illes Jòniques Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts el 1974 Categoria:Educadors grecs Categoria:Arqueòlegs grecs Categoria:Nascuts el 1901