René Char (L'Illa de Veniça, Vaucluse, 14 de juny de 1907, París - 19 de febrer de 1988); poeta francès.
Biografia En acabar el batxillerat al liceu d'Avinyó, la seva família el va enviar a Marsella per estudiar ciències empresarials, estudis que va realitzar sense gran convicció. La publicació de la Capital del dolor (1926) de Paul Éluard va suposar una inspiració per la seva vocació poètica. El 1928 va publicar Cloches sur le coeur, una col·lecció de poemes que va destruir poc després. El 1929, va visitar París i va conèixer al grup surrealista de André Breton, René Crevel i Louis Aragon i el 1930 va signar el Segon manifest surrealista, així com pamflets que criticaven el colonialisme francès i defensaven el moviment revolucionari espanyol. Posteriorment va publicar Marxa lenta, en col·laboració amb Breton i Éluard. El 1934 va publicar Le marteau sans maître, El martell sense amo, d'estil surrealista i ric en imatges exuberants, poemes als quals va posar música Pierre Boulez en una peça que va ser interpretada per primera vegada el 1955.
Es va allunyar del Surrealisme amb Fora la nit és governada (1938). El 1939, després de la invasió de Polònia pels alemanys, va ser destinat a un regiment d'artilleria a Alsàcia. Després de quedar lliure del servei el 1940 es va unir a la resistència sota el nom de capità Alexandre, experiència que va reflectir en el poemari Sols romanen (1945) i Feuillets d'Hypnos, Les fulles de Hipnos (1946), un diari poètic dels anys de guerra. Va condemnar el comunisme el 1949. Furor i Misteri comprèn la seva poesia completa entre 1938 i 1947. Després va publicar Els Matinals, 1950). Va protestar contra la base d'armes atòmiques de l'Alta Provença el1966. El 1955 va conèixer a Martin Heidegger, amb qui va establir una bella i fructífera amistat.
Obra Reculls poètics Arsenal, 1929 Ralentir Travaux, 1930 Artine, 1930 Le Marteau sans maître, 1934 Placard pour un chemin des Écoliers, 1937 Seuls demeurent, 1945 Le Poème pulvérisé, 1945 Feuillets d'Hypnos, 1946 Fureur et Mystère, 1948 Le Soleil des eaux, 1949 Les Matinaux, 1950 L'Art bref suivi de Premières alluvions, 1950 À une sérénité crispée, 1951 Lettera Amorosa, 1952 Le Rempart de brindilles, 1953Louis Broder, éditeur, Paris. Cité dans Lam et les poètes, Hazan, Paris, 2005, et 102. Recherche de la base et du sommet, 1955 En trente-trois morceaux, 1956 La Parole en archipel, 1952-1960, 1962 Dans la pluie giboyeuse, 1968 Le Nu perdu, 1971 Aromates chasseurs, 1976 Chants de la Balandrane, 1977 Fenêtres dormantes et porte sur le toit, 1979 Les Voisinages de Van Gogh, 1985 Éloge d'une soupçonnée, 1988.
Antologies René Char, Commune présence, Paris, Gallimard. René Char, Dans l'atelier du poète.
Obres completes René Char, Œuvres complètes, Paris, Gallimard, «Bibliothèque de la Pléiade», 1983; édition revisada el 1995. Pròleg de Jean Roudaut.
Referències
Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Morts a París Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Escriptors de Provença-Alps-Costa Blava Categoria:Artistes de la Valclusa Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1907