alt=Acraea aglaonice|miniatura|Acraea aglaonice alt= Aglaonice, crater de Vènus |miniatura|Aglaonice, cràter de Venus Aglaonice, Aglaonike, o Aganice (grec antic: Ἀγλαονίκη, Aglaoníkē), natural de Tessàlia, va ser una astrònoma i filòsofa natural grega del segle II aC o el segle I aC. Es considera una de les primeres dones astrònomes.
Eclipsis Aglaonice és esmentada en les escriptures de Plutarc i en l'escoli a Apol·loni de Rodes com a dona astrònoma, i diu que era filla d'Hegetor (o Hegemon) de Tessàlia. Va ser molt respectada per la seva capacitat de pronosticar quan i on havia d'ocórrer un eclipsi lunar.
Les bruixes de Tessàlia Aglaonice va ser relacionada amb un grup de dones astròlogues, molt actives entre el i el segle I aC, aparentment considerades com a fetilleres o magues. Es van conèixer com les bruixes de Tessàlia i existí la creença, molt estesa en l'antiguitat, que tenien poder per fer desaparèixer la lluna. També es deia que Aglaonice amb els seus encanteris la podia atreure fins a tocar-la, cosa que li va provocar moltes desgràcies i va donar lloc al refrany "τήν σελήνην κατασπά" "atreu la lluna", per referir-se als que reben un càstig per la seva arrogància.
Un proverbi grec fa referència a Aglaonice: Sí, com la lluna obeeix Aglaonice. Així, Aglaonice era considerada fetillera, per la seva habilitat per fer desaparèixer la lluna del cel.
Dins del Gòrgies (diàleg) de Plató, Sòcrates parla de "les encantadores de Tessàlia, que, com diuen, van baixar la lluna de cel amb risc de la seva pròpia perdició". Plutarc en Moralia i Aristòfanes en Els núvols ens van transmetre igualment aquesta tradició de magues.
Plutarc va escriure que Aglaonice estava completament familiaritzada amb els períodes de la lluna plena quan esdevenen els eclipsis i, sabent per endavant el moment en què la lluna anava a ser superada per l'ombra de la Terra, s'imposava a les dones i els feia creure que ella era la que dirigia la lluna.
Mencions Un dels cràters de Venus i una papallona porten el nom d'Aglaonice.
Aglaonice en la cultura popular Aglaonice és un personatge en la pel·lícula de Jean Cocteau, Orpheus, on és una amiga d'Eurydice i líder de la Lliga de Dones. Aglaonice, a més, és una figura representada en una instal·lació artística de Judy Chicago, The Dinner Party.
Referències
Vegeu també Dones i ciència. L'antiga Grècia. Portal d'astronomia.
Enllaços externs Martínez, Encarnación Castro. Mujeres matemáticas en la historia de Occidente, 2005. Saridakis, Voula. "Aganice of Thessaly." Biographical Encyclopedia of Astronomers. Springer New York, 2014, 29-30. Acraea aglaonice. La web de Dominique Bernaud sobre Acraea. Acraea aglaonice. Col·lecció d'imatges de Dominique Bernaud.
Categoria:Astrònoms de l'antiga Grècia Categoria:Tessalis de l'antiguitat Categoria:Astrònoms europeus