La parla de Vingrau és el parlar del vilatge de Vingrau d'origen occità parcialment catalanitzat, resultant-ne un parlar molt semblant al capcinès, si bé amb una catalanització més lleugera (el vocabulari té per exemple cadiera i fiera i no 'cadira' i 'fira', aier i avei i no 'ahir' 'avui', coit i no 'cuit', anirei i no 'iré', faire [fajro] i no 'fer', Diu(s) i no 'Déu', biou i no 'bou', caulet i no 'col', agut alternant amb tengut, etc). Enric Guiter (1977) classifica la parla de Vingrau com a dialecte o subdialecte «curiós» del rossellonès.
Particularitats fonètiques Conservació del so 'au' o transformació de 'al' en 'au' : faucilla (falzilla), mauva (malva), llausa (llosa), pauc (poc), rauba (roba)... La U es pronuncia [ü] com en occità i en capcinès. Conservació de la S intervòcalica: 'lluseix' (llueix). Les -m finals verbals es pronuncien 'n' com en llenguadocià.
Particularitats gramàtiques L'article és 'al'. Té l'article partitiu 'de' : "de llausetes" : (unes) aloses. Té els possessius lo miu, lo siu. Els plurals femenins són en -ES [es]. Fa el present de l'indicatiu de la primera persona de plural en -em. Conserva el perfet simple: cantèc (cantà, va cantar), (ell) neixic/neixiguec. Degueren és Deviéran. El participi passat del verb 'ser' és: sun, has, ha, vem, vets, han. El subjuntiu present és en '-e'. El partícipi passat del verb 'conèixer' és coneixit i a Perillós de 'reconèixer', reconescut. Formes verbals particulars: vem [ven] (hem), nem [nen] (anem), clavellets (claveu), creu, cresets (creieu), cridets-lo [kridedlu] (crideu-lo), dormits (dormiu), tenets (teniu), nets (aneu), nirei (aniré), direi (diré), irem [iren] (anirem), tengues (tinguis), ser (en rossellonès Sere), asseut (>asseüt>assegut), asseut (>asseüt>assegut).
Lèxic miniatura|Taula comparativa establerta per Claudi Balaguer entre les formes en llatí, català general i parlar de Vingrau i occità
Presenta un lèxic particular amb una mescla de trets occitans i catalans: aier [ayer] (ahir), aigadièra ([eigadièra] : cocó, cadolla. "aiguera" a Talteüll: cocó o cadolla tapat), avelanier ([velanie]. avellaner), bruc ([brük] quasi [broek]), juriol (juliol), peu, sentir ('oir'), tarda, clavell o clau (clau), clavellar (clavar), espinya (espina), ciiera (cirera), cotiu (erm. fr. jachère), cirerier, copar (trencar), codena (cotna), coderna (cogoma), cotell (ganivet), descotivar (artigar), dit menut (dit menuell o menovell), egal (igual), espineta (arç blanc), ital (així, oc. atal)jorn (dia), llenynya (sic. llenya), naut (alt), calla (guatlla), aiguardent [ajgwarden], rasims (raims), llusert (lluert), lluseix (ell llueix), crus (cru), núsec (nus), s'assesir (asseure's), creire (creure), coire (coure, verb), femna [fennë], grapau (gripau), tombat (caigut), nauçada (alçada), posquer (poder), múlser (munyir), ser (ser, ésser), acò (això), ressegar (serrar), quer (cuiro), agusar, ase (burro en rossellonès), allumar (encendre, sauma (burra en rossellonès), argent (plata), demorar (esperar), engranyera (escombra), polit (bell), besuny [bësuny] (menester), aviat, ampolla, aper (arada), eruga, nosautris (nosaltres), pèls (cabells), pobre (i no 'paubre'), llocada, botada, agulla (de cap), mürga (rateta), solell (sol), tancar, ferrer, esquerra, mill (blat indi), margue (mànec), niucs (nius), pinyó (pinyol), patana (patata), plan (bé), ferrat (galleda), rondola [rundulo] (ratapanera), teulat, trell (trull. occità truèlh), tustar [tüstar], verm [ver] (cuc), veu...
Hi ha nombroses coincidències amb l'occità: calfar/escalfar: escalfar semenar: sembrar téner: tenir trop/massa: massa
Altres alteracions:
tironja: taronja
Text d'exemple (en grafia afrancesada)
Bibliografia
Enric Guiter, Els altres Capcirs, in Actes del VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica (1953), Barcelona, 1955, 706-735.
Categoria:Català septentrional Categoria:Parlars locals del català oriental Categoria:Cultura del Rosselló Categoria:Dialectes de l'occità vingrau vingrau