Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés. L'abast del terme difereix entre els diferents països, però alguns són comuns a diversos territoris, com la protecció contra la tortura o la desaparició forçada, la llibertat de consciència, la llibertat de premsa, la llibertat de culte, llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, el dret a la seguretat i a la intimitat, el dret a la igualtat de tracte davant la llei i el degut procés, el dret a un judici just i el dret a la vida. Altres llibertats civils inclouen el dret a la propietat, el dret a defensar-se i el dret a la integritat corporal. Entre les distincions entre les llibertats civils i altres tipus de llibertat, hi ha distincions entre llibertat positiva o drets positius i llibertat negativa o drets negatius.

Context miniatura|La llibertat trencada (Museu Arqueològic d'Istanbul) Moltes nacions contemporànies tenen una constitució, una declaració de drets o documents constitucionals similars que enumeren i pretenen garantir les llibertats civils. Altres nacions han promulgat lleis similars mitjançant diversos mitjans legals, com ara la signatura i la ratificació o la posada en vigor de convencions clau com la Convenció Europea de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. L'existència d'algunes llibertats civils reclamades és una qüestió de disputa, com també ho és l'abast de la majoria dels drets civils. Els exemples més controvertits inclouen els drets a la propietat, els drets reproductius i el matrimoni civil. En règims autoritaris en què la censura del govern impedeix les llibertats civils percebudes, alguns defensors de la llibertat civil defensen l'ús d'eines anònimes per permetre la llibertat d'expressió, la privadesa i l'anonimat. El grau en què les democràcies reconeixen les llibertats civils es veu afectat per la influència del terrorisme. També és discutible si l'existència de delictes sense víctimes infringeix o no les llibertats civils. Un altre tema de debat és la suspensió o alteració de determinades llibertats civils en temps de guerra o estat d'excepció, incloent-hi fins a quin punt això s'ha de produir.

El concepte formal de llibertats civils es remunta sovint a la Carta Magna, una carta legal anglesa acordada el 1215 que al seu torn es basava en documents preexistents, és a dir, la Carta de les Llibertats.

Àsia Xina La Constitució de la República Popular de la Xina (que s'aplica només a la Xina continental, no a Hong Kong, Macau i Taiwan), especialment els seus drets i deures fonamentals dels ciutadans, pretén protegir moltes llibertats civils. Taiwan, que està separat de la Xina continental, té la seva pròpia Constitució.

Tot i que la constitució de 1982 garanteix les llibertats civils, el govern xinès sol utilitzar les clàusules de "subversió del poder de l'estat" i "protecció dels secrets d'estat" en el seu sistema legal per empresonar els que critiquen el Partit Comunista Xinès (PCC) i els líders nacionals.

Índia miniatura|Enormes mítings com aquest a Calcuta són habituals a l'Índia. Els Drets Fonamentalsplasmats a la part III de la constituciógaranteixen llibertats perquè tots els indis puguin viure en pau com a ciutadans de l'Índia. Els sis drets fonamentals són el dret a la igualtat, el dret a la llibertat, el dret contra l'explotació, el dret a la llibertat de religió, els drets culturals i educatius i el dret als recursos constitucionals.Constitution of India-Part III Fundamental Rights.

Aquests drets inclouen els drets individuals comuns a la majoria de les democràcies liberals, incorporats a la llei fonamental del país i que són exigibles en un tribunal de justícia. Les violacions d'aquests drets donen lloc a càstigs tal com estableix el Codi Penal Indi, subjecte a la discreció del poder judicial. Aquests drets no són ni absoluts ni immunes a les modificacions constitucionals. El seu objectiu ha estat capgirar les desigualtats de les pràctiques socials anteriors a la independència. Concretament, van donar lloc a l'abolició de la intocabilitat i van prohibir la discriminació per raó de religió, raça, casta, sexe o lloc de naixement. Prohibeixen el tràfic de persones i el treball forçós. Protegeixen els drets culturals i educatius de les minories ètniques i religioses permetent-los preservar les seves llengües i administrar les seves pròpies institucions educatives.

Totes les persones, sense distinció de raça, religió, casta o sexe, tenen dret a dirigir-se als Tribunals Superiors o al Tribunal Suprem per fer valer els seus drets fonamentals. No cal que sigui el perjudicat qui ho faci. En interès públic, qualsevol persona pot iniciar un litigi al tribunal en nom seu. Això es coneix com a "litigis d'interès públic". This was the case where public interest litigation was introduced (date of ruling 15 December 1995). Els jutges del Tribunal Superior i del Tribunal Suprem també poden actuar pel seu compte a partir dels informes dels mitjans de comunicació.

Els Drets Fonamentals posen l'accent en la igualtat garantint a tots els ciutadans l'accés i l'ús de les institucions i proteccions públiques, independentment de la seva procedència. Els drets a la vida i la llibertat personal s'apliquen a persones de qualsevol nacionalitat, mentre que altres, com ara la llibertat d'expressió i expressió, només s'apliquen als ciutadans de l'Índia (inclosos els ciutadans indis no residents).Tayal, B.B. & Jacob, A. (2005), Indian History, World Developments and Civics, p. A-25 El dret a la igualtat en matèria d'ocupació pública no es pot conferir als ciutadans estrangers de l'Índia.

Els Drets Fonamentals protegeixen principalment els individus de qualsevol acció arbitrària de l'Estat, però alguns drets també són exigibles als particulars. This was the case where Fundamental Rights were enforced against private individuals (date of ruling 15 December 1995). Per exemple, la constitució suprimeix que algú sigui intocable i prohibeix el treball forçós o begar. Aquestes disposicions actuen com a control tant de l'actuació de l'Estat com de l'actuació dels particulars. Els drets fonamentals no són absoluts i estan subjectes a restriccions raonables que siguin necessàries per a la protecció de l'interès nacional. En el cas Kesavananda Bharati contra l'estat de Kerala, la Cort Suprema va dictaminar que es poden modificar totes les disposicions de la constitució, inclosos els drets fonamentals.Kesavananda Bharati vs. state of Kerala; AIR 1973 S.C. 1461, (1973) 4 SCC 225 – In what became famously known as the "Fundamental Rights case", the Supreme Court decided that the basic structure of the constitution was unamendable. Tanmateix, el Parlament no pot alterar l'estructura bàsica de la constitució com la laïcitat, la democràcia, el federalisme, la separació de poders. Sovint anomenada "doctrina de l'estructura bàsica", aquesta decisió és àmpliament considerada com una part important de la història de l'Índia. El 1978 Maneka Gandhi v. En el cas de la Unió de l'Índia, el Tribunal Suprem va ampliar la importància de la doctrina com a superior a qualsevol legislació parlamentària. Segons el veredicte, cap acte del parlament es pot considerar llei si vulnera l'estructura bàsica de la constitució. Aquesta garantia històrica dels Drets Fonamentals va ser considerada com un exemple únic d'independència judicial en la preservació de la santedat dels Drets Fonamentals. Els Drets Fonamentals només es poden alterar mitjançant una esmena constitucional, per tant, la seva inclusió és un control no només al poder executiu, sinó també al Parlament i a les legislatures estatals.Tayal, B.B. & Jacob, A. (2005), Indian History, World Developments and Civics, p. A-24 La imposició de l'⁣estat d'excepció pot comportar la suspensió temporal dels drets que confereix l'article 19 (incloses les llibertats d'expressió, reunió i moviment, etc.) per preservar la seguretat nacional i l'ordre públic. El president pot, per ordre seva, suspendre també els recursos constitucionals escrits.

Japó Des de 1947, el Japó, un país amb una monarquia constitucional i conegut per la seva "societat socialment conservadora on el canvi és gradual", té una constitució amb una declaració de drets aparentment forta en el seu nucli (Capítol III. Drets i deures de les persones). En molts aspectes, s'assembla a la Constitució dels Estats Units anterior a la Llei de drets civils de 1964, i això és perquè va néixer durant l'ocupació aliada del Japó. Aquesta constitució es va veure com una imposició estrangera per a les elits governants, però no per a la gent comuna "que no tenia fe en els seus líders desacreditats i donava suport a un canvi significatiu". En abstracte, la constitució s'esforça per garantir les llibertats i els drets individuals fonamentals, que estan coberts clarament als articles 10 a 40. El més destacat dels articles sobre la dignitat humana és l'article 25, secció 1, que garanteix que "totes les persones tenen dret a mantenir els estàndards mínims de vida sana i culta".

Malgrat l'adopció d'aquesta constitució liberal, sovint coneguda com la "Constitució de postguerra" (戦後憲法, Sengo-Kenpō) o la "Constitució de la pau" (平和憲法, Heiwa-Kenpō), les elits governants japoneses han lluitat per introduir una política inclusiva, societat oberta i pluralista. Fins i tot després del final de la Segona Guerra Mundial i la sortida del govern aliat d'ocupació el 1952, el Japó ha estat objecte de crítiques internacionals per no admetre crims de guerra, discriminació religiosa institucional i mantenir una feble llibertat de premsa, el tractament dels nens, minories, estrangers i dones, el seu sistema de justícia penal punitiva i, més recentment, el biaix sistemàtic contra les persones LGBT.

El primer intent japonès d'una declaració de drets va ser a la constitució Meiji del (1890), que va prendre com a models bàsics tant la constitució prusiana (1850) com la britànica.Kazuhiro Takii and David Noble, The Meiji Constitution: The Japanese Experience of the West and the Shaping of the Modern State (Tokyo, Japan: International House of Japan, 2007), 181. Tanmateix, va tenir una escassa influència en la pràctica de l'estat de dret, així com en la vida diària de les persones. Per tant, la història curta i deliberadament gradual de lluites pels drets personals i la protecció contra les imposicions del govern/la societat encara ha de transformar el Japó en un defensor de la llibertat universal i individual.Andrew Gordon, Postwar Japan As History. Berkeley: University of California Press, 1993, p. 91.Ugo Dessì, Japanese Religions and Globalization. London: Routledge, 2013, p. 64. Segons l'estudiós constitucional Shigenori Matsui, "Les persones solen considerar el projecte de llei de drets com un imperatiu moral i no com a norma judicial. Les persones també solen confiar en els buròcrates per solucionar problemes socials, incloses fins i tot violacions dels drets humans, en lloc del tribunal"

Malgrat les divergències entre la cultura social del Japó i el constitucionalisme liberal que pretén haver adoptat, el país ha avançat cap a tancar la bretxa entre la noció i la pràctica de la llei. La tendència és més evident a llarg termini. Entre diversos exemples, la Dieta del Japó (legislatura bicameral) va ratificar la Carta Internacional dels Drets Humans el 1979 i després va aprovar la Llei per a la Igualtat d'Oportunitats en l'Ocupació d'Homes i Dones el 1985, mesures que es van anunciar com a grans passos cap a una societat democràtica i participativa. El 2015, a més, va arribar a un acord amb Corea per compensar els abusos relacionats amb les anomenades "dones de conhort" que van tenir lloc durant l'ocupació japonesa de la península. Tanmateix, el grup pels drets humans i les famílies dels supervivents van condemnar l'acord com a paternalista i insultant.