fou un industrial i polític català.
Biografia Orfe de pare des de la infantesa, va començar a treballar en un comerç de teles de Barcelona i als 17 anys ja regentava la seva pròpia botiga de vetes i fils. Es va casar dues vegades: la primera amb Dolors Cerdà i Llobet (1877) i la segona amb Concepció Mauri i Vidal, mare de Ferran Puig-Mauri i Gibert, a qui li va donar els cognoms.
Empresari tèxtil El seu salt a l'activitat industrial es va iniciar el 1838, amb Manuel, Jaume Antoni i Joaquim Portabella i Cantarell sota la raó social Ferran Puig, Portabella i Cia. Van instal·lar-se a Sant Andreu de Palomar, en una fàbrica dedicada al filat i torçat de lli, coneguda popularment com el Vapor del Fil. Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil de cotó d'Espanya.
El 1866, Ferran Puig va constituir la societat Ferran Puig i Fill amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills -que el 1858 s'havia casat amb una filla del seu primer matrimoni, Dolors Puig i Cerdà- i van adquirir una fàbrica de cintes de cotó de Salt a Llach, Portabella i Cia. La retirada progressiva de Puig dels negocis en favor del seu gendre es va concretar el 1870 amb la constitució de la societat Puig i Fabra, substituïda el 1875 per Camil Fabra i Cia, de la que Fabra passaria a ser gerent el 1879. El 1884, Camil Fabra i Cia es va fusionar amb Manuel Portabella i Fill i Cia per a constituir la nova societat Successora de Fabra i Portabella.
Després de la mort de Ferran Puig el 1901 i Camil Fabra el 1902, l'empresa passà a ser dirigida pels fills d'aquest darrer, els germans Ferran i Romà Fabra i Puig. El 1903 es fusionà amb la casa escocesa J&P Coats i en sortí l'empresa Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, que monopolitzaria el sector en l'àmbit estatal.
esquerra|miniatura|Placa a la façana de la Casa Canal de Mollerussa: Al distinguido patrício Exmo. Sr. D. Fernando Puig y Gibert. Senador vitalicio del Reyno. Primer presidente que fué de la Sociedad Canal de Urgel por espacio de 46 años. Sirva este recuerdo de la Junta de Gobierno de la misma en agadecimiento de sus sacrificios en pro de la comarca regable y a sus eminentes servicios en favor de los intereses sociales
Empresari agrícola Fou un dels dotze propietaris als quals la societat Girona, Clavé i Cia, concessionària per a la construcció i explotació del Canal d'Urgell incorporà com a nous socis en l'escriptura de conveni de 5 de març del 1853, i que constituïren la societat Canal de Urgel per Reial Ordre de 28 de desembre, ocupant des d'aleshores el càrrec de President de la seva Junta de Govern i durant 46 anys, fins a la seva mort el gener del 1901.
El 1877 adquireix una part de l'antic terme rural de Bellestar al terme municipal de Penelles, Noguera, amb el propòsit de convertir aquestes terres en una granja model i d'experimentació de nous cultius de regadiu, precursora de l'actual Granja Sant Vicenç Ferrer, com a exemple d'aprofitament racional de les aigües del Canal d'Urgell. També va comprar 500 hectàrees de terreny al Prat de Llobregat, vora el riu, d'on extreu aigua mitjançant una gran màquina de vapor. Dedicant-les a la producció d'arròs i farratges.
Vida política Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 1855, president de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià (1863) i fundador de diverses societats i empreses, com la Junta d'Obres del Port de Barcelona.
Senador per Girona de 1872 a 1876, per Barcelona entre el 1876 i el 1881, altra cop per Girona entre 1881 i 1893 any en què fou anomenat senador vitalici.
Va pagar de la seva pròpia butxaca el monument de la plaça de la Independència de Girona, titulat Los Defensores de Gerona, obra de l'escultor Antoni Parera i Saurina, amb la inscripció A los defensores de Gerona en 1808 y 1809 /A la immortal Gerona de su hijo Fernando Puig y Gibert, 1894.
Obres Publicà obres de temàtica econòmica com El contrabando por Gibraltar (1890), El impuesto de consumos (1891) i ¿Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados? (1892).
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Empresaris tèxtils catalans Categoria:Polítics gironins contemporanis Categoria:Regidors de l'Ajuntament de Barcelona Categoria:Empresaris gironins contemporanis Categoria:Senadors al Senat de la restauració Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Industrials catalans Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Morts el 1901 Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1815