miniatura|Una dona trans amb les lletres "XY" escrites al seu palmell La transsexualitat és la condició segons la qual les persones transsexuals experimenten una identitat de gènere que és inconsistent o no associada culturalment amb el seu sexe assignat, i desitgen una transició permanent al gènere amb el qual s'identifiquen, normalment mitjançant assistència mèdica (incloent la teràpia de reemplaçament hormonal i altres teràpies de reassignament de sexe) per ajudar-los a alinear el seu cos amb el sexe o gènere amb què s'identifiquen. Transsexual és generalment considerat com un subconjunt de transgènere,Transgender Rights (2006, ), editat per Paisley Currah, Richard M. Juang, Shannon MinterThomas E. Bevan, The Psychobiology of Transsexualism and Transgenderism (2014, ), pàgina 42: "The term transsexual was introduced by Cauldwell (1949) and popularized by Harry Benjamin (1966) [.A. C. Alegria, Transgender identity and health care: Implications for psychosocial and physical evaluation, a Journal of the American Academy of Nurse Practitioners, volum 23, número 4 (2011), pàgines 175–182: "Transgender, Umbrella term for persons who do not conform to gender norms in their identity and/or behavior (Meyerowitz, 2002). però algunes persones transsexuals rebutgen l'etiqueta de transgènere.Valentine, David. Imagining Transgender: An Ethnography of a Category, Duke University, 2007Stryker, Susan. Introduction. In Stryker and S. Whittle (Eds.), The Transgender Studies Reader, New York: Routledge, 2006. 1–17Kelley Winters, "Gender Madness in American Psychiatry, essays from the struggle for dignity", 2008, p. 198. Es pot fer una diagnosi mèdica de disfòria de gènere si una persona expressa el desig per viure i ser acceptat com a membre del sexe amb què s'identifica, o si una persona té una malestar per la seva identitat de gènere.
Terminologia Origen i ús de transsexual Norman Haire va informar que l'any 1921, Dora R d'Alemanya va començar una operació de transició, sota la supervisió de Magnus Hirschfeld, que va acabar el 1930 amb èxit després d'una operació de reassignament de genitals. El 1930, Hirschfeld supervisà la segona operació de reassignament de genitals que va ser difosa en detall en una revista de Lili Elbe de Dinamarca. El 1923, Hirschfeld va introduir el terme "Transsexualismus",Hirschfeld, Magnus; "Die intersexuelle Konstitution" in Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen 1923. després que David Oliver Cauldwell introduís "transsexualitat" i "transsexual" a l'anglès l'any 1949 i 1950. Cauldwell, David Oliver.
Sembla que Cauldwell fou el primer a utilitzar el terme per a referir-se a aquells que desitjaven un canvi en físic de sexe.Meyerowitz, Joanne Jay; How Sex Changed: A History of Transsexuality in the United States. El 1969, Harry Benjamin va afirmar haver estat el primer a utilitzar el terme "transsexual" en una conferència pública, el desembre de 1953. Benjamin va popularitzar el terme en el seu llibre The Transsexual Phenomenon (1966), en què descriu les persones transsexuals en una escala (més tard anomenada "l'escala de Benjamin") de tres nivells d'intensitat: "Transsexual (no quirúrgic)", "Transsexual (intensitat moderada)", i "Transsexual (intensitat alta)".The non-surgical true Transsexual: a theoretical rationale. En el seu llibre, Benjamin va descriure la transsexualitat "real" d'aquesta manera:Benjamin va suggerir que les dones transsexuals d'intensitat moderada poden beneficiar-se de la medicació d'estrògens com a "substitut o preliminar a l'operació". Algunes persones han tingut l'operació de reassignació de sexe però no compleixen amb la definició anterior de transsexual (és a dir, la de Gregori Hemingway). Altres persones no desitgen ser operades tot i que compleixen amb la definició de Benjamin de "transsexual real". La transsexualitat va ser inclosa per primera vegada en el DSM-III l'any 1980 i de nou en el DSM-III-R l'any 1987, on es troba a l'apartat Trastorns evidents per primera vegada en la infància o l'adolescència.
Més enllà de l'obra de Benjamin, que es va centrar en les dones transsexuals, hi ha casos d'homes transsexuals, per als quals la cirurgia genital pot no ser tan pràctica. Benjamin va donar cartes aclaridores a les seves pacients transsexuals que declaraven que "el seu sexe anatòmic, és a dir, el cos, és masculí. El seu sexe psicològic, és a dir, la ment, és femenina." Després del 1967 Benjamin abandonà aquesta terminologia en favor d'"identitat de gènere."
Relació entre transsexual i transgènere Al mateix temps que el llibre de Benjamin, el 1965, el terme transgènere va ser encunyat per John Oliven. En la dècada del 1990, transsexual havia arribat a ser considerat un subconjunt del terme general transgènere. El terme transgènere ara és més comú, i molta gent transgènere prefereix la designació transgènere i rebutgen transsexual. El terme transsexual, tanmateix, continua sent utilitzat, i algunes persones que segueixen assistència mèdica (per exemple, cirurgia de reassignació de sexe) per a canviar les seves característiques sexuals segons la seva identitat de gènere prefereixen la denominació transsexual i rebutgen transgènere.R Polly, J Nicole, Understanding the transsexual patient: culturally sensitive care in emergency nursing practice, a Advanced Emergency Nursing Journal (2011): "The use of terminology by transsexual individuals to self-identify varies.A Swenson, Medical Care of the Transgender Patient, a Family Medicine (2014): "While some transsexual people still prefer to use the term to describe themselves, many transgender people prefer the term transgender to transsexual." Una raó donada per la gent transsexual que rebutja l'etiqueta transgènere és que, per la gent que ha passat per una operació de reassignació de sexe, el seu sexe anatòmic ha estat alterat, mentre que el seu gènere continua sent el mateix.
Històricament, una raó per la qual algunes persones preferien transsexual a transgènere és que la comunitat mèdica entre les dècades del 1950 i del 1980 va intentar implantar una distinció entre aquests termes de manera que es permetés accedir a un tractament mèdic només a la gent transsexual. Altres persones transsexuals diuen que aquells que no volen una operació de reassignació de gènere són fonamentalment diferents d'aquells que volen, i que els dos tenen inquietuds diferents però aquesta visió és controvertida, i d'altres afirmen que els tractaments mèdics no tenen unes conseqüències tan importants com per separar en dues categories tan distintives. Un altre motiu per oposar-se a terme transsexual és la preocupació que això implica alguna cosa a veure amb la sexualitat, quan en realitat és sobre la identitat de gènere. Per exemple, Christine Jorgensen, la primera persona coneguda àmpliament per haver tingut l'operació de reassignació de gènere (en aquest cas, d'home a dona), va rebutjar transsexual i va decidir utilitzar l'etiqueta transgènere.
Terminologia La paraula transsexual és més utilitzada com a adjectiu en lloc de com a substantiu, és a dir, es diu "una persona transsexual" més que simplement "una transsexual". Com la resta de les persones trans, la gent transsexual prefereix que s'utilitzin els pronoms i les paraules associades a la seva identitat de gènere. Per exemple, un home trans és una persona a qui li va ser assignat el sexe femení en néixer basant-se en els seus genitals, però, tot i l'assignació, s'identifica com un home i està en procés de transició o ha passat la transició al gènere masculí; en el cas d'un home transsexual, ell té o tindrà, a més, un cos masculí. A vegades es parla de les persones transsexuals en termes "direccionals", com ara "dona-a-home" per a un home transsexual, abreujat a "DaH" o "home-a-dona", abreujat "HaD", per a una dona transsexual (en anglès, MtF i FtM respectivament).
Els termes disfòria de gènere i trastorn de la identitat de gènere no es van utilitzar fins a la dècada del 1970, quan Laub i Fisk publicaren diverses obres sobre la transsexualitat amb aquests termes. "Transsexualitat" va ser substituïda en el DSM-IV per "trastorn d'identitat de gènere en adolescents i adults".
Androfília i ginefília L'ús d'homosexual transsexual i termes relacionats s'ha aplicat a les persones transsexuals des de mitjans del , tot i les preocupacions sobre la terminogia que s'ha expressat des de llavors. Harry Benjamin va dir el 1966:
Moltes fonts, incloent-hi alguns partidaris de la tipologia, critiquen l'elecció d'aquest text com a confús i degradant. El biòleg Bruce Bagemihl escriu "...el punt de referència per a les orientacions "heterosexual" o "homosexual" en aquesta nomenclatura és solament el sexe genètic de l'individu anterior a la reassignació. D'aquesta manera, aquestes etiquetes ignoren el sentit personal del gènere de cada individu donant-se preferència per sobre del sexe biològic, en comptes del revés."Bagemihl B. Surrogate phonology and transsexual faggotry: A linguistic analogy for uncoupling sexual orientation from gender identity. A Queerly Phrased: Language, Gender, and Sexuality. Anna Livia, Kira Hall (eds.) p. 380 ff. Oxford University Press La terminologia de Bagamihl fa més fàcil dir que les persones transsexuals són en realitat homes homosexuals que volen escapar de l'estigmatització. Leavitt i Berger afirmaren el 1990 que "L'etiqueta homosexual transsexual és confusa i controvertida entre els homes que busquen reassignació de sexe.Leavitt F, Berger JC (1990). Clinical patterns among male transsexual candidates with erotic interest in males. Archives of Sexual Behavior, full text Volum 19, Número 5 / October, 1990Morgan AJ Jr (1978). Psychotherapy for transsexual candidates screened out of surgery. Archives of Sexual Behavior. 7: 273-282.| Els crítics argumenten que el terme "homosexual transsexual" és "heterosexista", "arcaic",Wahng SJ (2004). Double Cross: Transamasculinity Asian American Gendering in Trappings of Transhood. in Aldama AJ (ed.) Violence and the Body: Race, Gender, and the State. Indiana University Press. i humiliant perquè etiqueta les persones segons el sexe assignat en néixer, en comptes de per la seva identitat de gènere.Leiblum SR, Rosen RC (2000). Principles and Practice of Sex Therapy, tercera edició. , Guilford Press of New York, c2000. Benjamin, Leavitt i Berger han utilitzat tots el terme en les seves obres. El sexòleg John Bancroft també va expressar recentment penediment per haver usat aquesta terminologia, que era l'estàndard quan l'utilitzava, per referir-se a dones transsexuals. Diu que ara intenta triar les seves paraules més sensiblement. El sexòleg Charles Allen Moser és igualment crític amb la terminologia.
L'ús d'androfília i ginefília es va proposar i popularitzar gràcies a la psicòloga Ron Langevin en la dècada del 1980.Langevin R (1982). El psicòleg Stephen T. Wegener escriu, "Langevin fa diverses propostes concretes pel que fa al llenguatge utilitzat per descriure anomalies sexuals. Per exemple, proposa els termes ginefílic i androfílic per indicar el tipus de parella preferent independentment de la identitat de gènere o el vestit de l'individu. Aquells que estan escrivint i investigant en aquesta àrea farien bé d'adoptar el seu vocabulari clar i concís."Wegener ST (1984).
El psiquiatre Anil Aggrawal explica per què els termes són útils en un glossari:
La psicòloga Raquel Ana Heath escriu:
L'autor Helen Boyd hi està d'acord, escrivint, "seria molt més precís definir l'orientació sexual com a "androfílic" (amor als homes) i "ginefílic" (amor a les dones)."Boyd H (2007). La científica sociomèdica Rebecca Jordan-Young repta investigadors com Simon LeVay, J. Michael Bailey, i Martin Lalumiere, de qui diu que "han fracassat completament en apreciar les implicacions de formes alternatives d'anomenar l'orientació sexual."Jordan-Young RM (2010).
Diagnosi mèdica