miniatura|Orella d'ase (Otidea onotica) amb punts de color rogenc en la cara interior. Lorella d'aseInstitut d'Estudis Catalans (Otidea onotica, del grec us, otós, orella, eidos, forma, i ónos, ase) és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels pezizals (Pezizales),Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. una de les més comunes i conegudes del gènere i del grup de les orelles d'ase. Es caracteritza per desenvolupar apotecis de color groc ocraci bastant grans, sovint amb una tonalitat rosada, puntejats o tacats en la cara interna. La presència de tons rosats varia considerablement.
Notes nomenclaturals Va ser descrita com Peziza onotica per CH Persoon (Syn. meth. fung. (Göttingen) 2: 637. 1801), i combinada per KWGL Fuckel a Otidea onotica (Pers.) Fuckel, Jb. Nassau. Ver. Naturk. 23-24: 330 (1870) [1869-70].
Descripció Té una forma de cassoleta que pot atènyer fins als 10 cm d'alçada per 5 cm d'ample. Aquesta cassoleta, però, té una forma allargada i presenta un tall o fissura a un costat i les vores caragolades cap a l'interior, de manera que pren un aspecte que recorda el d'una orella de llebre o de ruc. La carn és prima, de color pàl·lid, trencadissa i s'esquerda amb facilitat. No té cap olor ni sabor remarcables. Les espores són llises, hialines, amb dues gútules a l'interior i mesuren 12-14 x 6-8 µm. Els ascs que les formen contenen vuit espores i mesuren al voltant de 225 x 15 µm. També s'observen paràfisis ramificades a la base, septades i molt corbades vers l'àpex, on assoleixen de 3 a 4 µm d'ample.2015 Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea. Mikologia. Bajauri
Distribució i hàbitat Comú; solitari o en grups; des de la tardor a inicis d'hivern; en tota mena de sòls; des de l'estatge subalpí a la muntanya mitjana; tant en boscos de planifolis (alzinars, rouredes, etc.) com de coníferes (pinedes i avetoses)
Comentaris D'entre les espècies que poden tindre forma d'orella i que fructifiquen a la tardor es troben, entre d'altres, Otidea alutacea (més petita i de color bru), Otidea leporina (més petita, de color bru amb reflexos vermellosos), Otidea concinna (també més petita, amb un peu curt i de color de groc viu a ocraci clar) i Aleuria aurantia (de color ataronjat viu i amb la cara exterior coberta de pruïna).
Comestibilitat Comestible, d'escàs valor culinari. El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. . Pàg. 31.
Referències
Categoria:Pezizals Categoria:Bolets comestibles