Lensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis. És de caràcter festiu i humorístic, lligat en general amb la temàtica de Nadal, en el text literari de la qual —i d'aquí el seu nom— es barrejaven diversos idiomes, i que en el transcurs del seu discurs musical tot d'un plegat canviava d'estil, de manera que donava així un marcat caràcter de joc al desenvolupament de l'obra.
Va ser molt popular als Països Catalans durant el Renaixement, especialment el . L'ensalada va ser concebuda per a diversió dels cortesans i va assolir gran fama a les festes reials.
Definició La denominació es deu als elements heterogenis que la integren. Covarrubias defineix l'Ensalada el 1611 al Tesoro de la lengua castellana com «un gènere de cançons que tenen diferents metres i són com centons recollits de diversos autors. Les componen els mestres de capella per a celebrar les festes de Nadal, i en tenim moltes i molt bones dels autors antics, com "el molino", "la bomba", "el fuego", "la justa", "el chilindron", etc.».Sebastian de Covarrubias, Tesoro de la lengua castellana o española, Madrid 1611, f.239r, Digitalització a Cervantes virtual. Text original: «Un género de canciones que tienen distintos metros y son como centones, recogidos de diversos autores. Estas componen los Maestros de Capilla, para celebrar las fiestas de la Natividad, y tenemos de los autores antiguos muchas y muy buenas, como el molino, la bomba, el fuego, la justa, el chilindron, &c.»
Juan Díaz Rengifo, autor de finals del , dona la mateixa idea de varietat a la seva Arte Poética: «Composició de cobles entre les quals es barregen totes les diferències de metres, no només espanyols, però d'altres llengües, sense ordre dels uns als altres, a la voluntat del poeta; i segons la varietat de la lletra va canviant la música.»Juan Diaz Rengifo, Arte Poética, Salamanca 1592, Digitalització de l'edició de Barcelona 1726 a Cervantes virtual, p. 138. Text original: «Ensalada es una Composición de Coplas Redondillas, entre las cuales se mezclan todas las diferencias de Metros no solo Españoles; pero de otras lenguas, sin orden de unos à otros, al alvedrio del Poeta; y segun la variedad de la letra se và mudando la Musica.»
Per això, ja en el , Higini Anglès defineix l'ensalada com un gènere quòdlibet en el qual diverses cançons estan inserides dins un teixit contrapuntístic que és original del compositor, malgrat que moltes de les melodies tractades estan extretes del repertori popular.Higinio Anglés, Las ensaladas de Mateo Flecha, Barcelona 1954
Característiques musicals Com suggereix el seu nom, l'ensalada és un gènere polifònic on es barregen diversos tipus de formes i textures musicals: Religioses, com per exemple fragments de música litúrgica. Profanes, com ara villancets, romanços o cançons populars. Homofonia. Contrapunt. Polifonia, amb un nombre de veus variable, Elements còmics, èpics, seriosos o irònics. Els seus texts es caracteritzen per barrejar diverses línies argumentals i amb freqüència també es barregen diverses llengües, com castellà, català, italià, francès, portuguès o llatí. També solen incloure, a partir de les Ensalades de Fletxa, onomatopeies - segurament per influència de «La Guerre» (c.1526) de Clément Janequin, una peça que esdevingué especialment popular a tota Europa pel seu ús extensiu d'onomatopeies i donà peu a un nou gènere anomenat Batalla. La influència de la Batalla en les ensalades tardanes de Mateu Fletxa és evident, i ha estat àmpliament documentada per Maricarmen Gómez Muntané.Maricarmen Gómez Muntané, Las Ensaladas (Praga, 1581): con un suplemento de obras del género, València 2008, Tomo 1, p. 63
Compositors Mateu Fletxa el Vell representa el punt culminant en el desenvolupament, fins al punt que sovint se'l considera el creador de l'ensalada perquè és ell qui li dona una forma característica i la converteix en un subgènere molt clarament diferenciat de la resta de composicions de l'època.
Altres compositors rellevants d'ensalades varen ser Pere Alberc i Vila, Bartomeu Càrceres, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu.
Obres Les ensalades més antigues que es conserven es troben al Cancionero de Palacio, sent probablement Una montaña pasando, atribuïda a Garcimuñóz, la més antiga que es coneix. Al mateix cançoner tenim dues ensalades més compostes per Francisco de Peñalosa.
De Mateu Fletxa el Vell, el compositor d'ensalades més important, sabem que va escriure almenys onze ensalades, tot i que se n'han conservat deu, sis d'elles completes. Vuit d'elles van ser publicades el 1581 a Praga pel seu nebot Mateu Fletxa el Jove, en un llibre anomenat Les ensalades de Flecha. A la mateixa publicació, inclou dues ensalades compostes per ell mateix, una per Bartomeu Càrceres, una altra per F. Chacón i dues més compostes per Pere Alberch Vila.Maricarmen Gómez Muntané, Las Ensaladas (Praga, 1581): con un suplemento de obras del género, València 2008, Tomo 1, p. 44-45 També ha arribat fins a nosaltres una altra ensalada anònima al Cançoner de Medinaceli titulada Salgan damas galanes. A més de les ensalades ja citades, se sap que n'existiren més de 20 que no han sobreviscut.
Es poden destacar les següents ensalades de Mateu Fletxa el Vell: El jubilate. Mostra l'alegria pel naixement de Jesús. La negrina. Anomenada així perquè acaba amb un diàleg imitant el parlar dels negres que habitaven a la península Ibèrica el . La justa. Representa una justa medieval entre Llucifer i Adam. Hi apareixen gran quantitat d'onomatopeies pròpies d'una batalla d'aquest tipus.
Cal citar també tres ensalades anomenades Las Cañas, de Mateu Fletxa el Vell, Mateu Fletxa el Jove i Joan Brudieu. És també una justa, en aquesta ocasió entre l'Amor i la Magestad que juguen a les canyes, que eren les llances pròpies d'aquests torneigs medievals. L'ensalada de Mateu Fletxa el Vell és a cinc veus, tot i que només se'n conserven quatre. La del seu nebot és pràcticament una versió a quatre veus de l'ensalada de l'oncle, mentre que la de Joan Brudieu és una composició clarament diferent sobre un text molt semblant.Maricarmen Gómez Muntané, Las Ensaladas (Praga, 1581): con un suplemento de obras del género, València 2008, Tomo 1, p. 146
Llista d'ensalades A continuació s'inclou una llista amb les obres que han sobreviscut i que es poden classificar com ensalades. Els codis de la columna de "Fonts" musicals s'especifiquen més avall. Els de la columna d'"Enregistraments" s'especifiquen a la secció de "Discografia".
+ EnsaladaVeusCompositorFontsComentarisEnregistraments Una montaña pasando 4Garcimuñóz (atribuïda) CMP Possiblement la ensalada més antiga que es coneix. Està composta a 4 veus i incorpora la cançó Ay triste de mi ventura, el refrany Madre mía, muriera yo i un fragment del salm Super flumina Babylonis. RES, BIN Por las sierras de Madrid 6 Francisco de Peñalosa CMP Obra en la que es canten alhora quatre refranys tradicionals de diferents cançons i una frase final en llatí. GIS, SAV, SEM, GOT, MIN Tú que vienes de camino 4 Francisco de Peñalosa CMP Incompleta, s'han perdut 2 veus. El seu text conté frases en diverses llengües. YOR El fuego 4 Mateu Fletxa el Vell ENS, CAI, CII HES, HUE, RUD, CRC, LON, ARM, HAR, ROS, SAC El jubilate 4 Mateu Fletxa el Vell CMM, CII CAR, CRC, LON, ARM, HIL La bomba 4 Mateu Fletxa el Vell ENS, CMM, CAI, CII HES, FAG*, KIN, JAN, CRC, LON, KIS, HAR, ORP La caça 4 Mateu Fletxa el Vell CII La guerra 4 Mateu Fletxa el Vell ENS, CAI, CII ARS, RIC**, CAR, PIF**, JAN, LAC, CON, REI*, CRC, LON, DUO, SAC La justa 4 Mateu Fletxa el Vell ENS, CMM, DIF, CAI, CII RIC**, CAR, HES, KOL, HUE, COL, VOC, CRC, LON, ARM, ANG, SAC La negrina 4 Mateu Fletxa el Vell ENS, CAI ARS*, CAR, HUE, COL, MAG, CAT*, CRC, LON, SAC La viuda 4 Mateu Fletxa el Vell ENS HAR Las cañas 5 Mateu Fletxa el Vell ENS Los chistes 5 Mateu Fletxa el Vell ENS El cantate o dança despadas 5 Mateu Fletxa el Vell Perduda La trulla 4 Bartomeu Càrceres ENSS'encadenen diverses cançons mitjançant passatges polifònics. CAP, NAT El bon jorn 4 Pere Alberch VilaENS Segueix el model de les ensalades de Mateu Fletxa el Vell. Barreja castellà, català, occità i acaba en llatí. COL La lucha 4 Pere Alberch VilaENS El molino F. Chacón ENS La feria 4 Mateu Fletxa el jove ENS Basada en la balada "En la ciudad de Toledo". Las cañas 4 Mateu Fletxa el joveENS És una revisió de l'ensalada del mateix nom composta pel seu oncle, Mateu Fletxa el Vell. Salgan damas galanes Anònim CMM (*) només un fragment de l'ensalada
(**) versió instrumental
Fonts musicals [CMP] - Cancionero de Palacio [CMM] - Cancionero de Medinaceli [ENS] - Las ensaladas de Flecha. Mateu Fletxa el jove. Praga. 1581. Només es conserva la part del baix. [DIF] - Le difficile de Chansons. Second Livre. Jacques Moderne. Lyon. Conté l'ensalada La justa, anomenada aquí La Bataille en Spagnol. [CAI] - Biblioteca de Catalunya. M 588 I. [CII] - Biblioteca de Catalunya. M 588 II.
Obres relacionades Encara que no són pròpiament ensalades, es poden citar també les següents obres: Sebastián Aguilera de Heredia va classificar com una ensalada una de les seves peces per a orgue per la varietat de temes i estils que conté. Enríquez de Valderrábano, al seu llibre Silva de Sirenas publicat el 1547, va anomenar "Soneto, a manera de ensalada" a una adaptació per a veu i vihuela del quòdlibet, Corten espadas afiladas, del Cançoner de Medinaceli.
Discografia La següent discografia s'ha ordenat per any d'enregistrament, però la referència és la de l'edició més recent en CD. No s'inclouen les recopilacions, només els discs originals.
1968 - [ARS] Le Moyen-Age Catalan. Ars Musicae de Barcelona. Enric Gispert. Harmonia Mundi HMA 190 051. 1968 - [RES] Music from the Time of Christopher Columbus. Musica Reservata. Philips 432 821-2 PM. 1973 - [RIC] Die Instrumentalvariation in der Spanischen Renaissancemusik. Ricercare i l'Ensemble für Alte Musik Zürich. Michel Piguet i Jordi Savall. . Edició en CD en la compilació: Reflexe Vol. 3 Stationen Europäischer Musik. . 1974 - [GIS] La música en la Corte de los Reyes Católicos. Ars Musicae de Barcelona, Cor Al·leluia. Enric Gispert. MEC 1001 1976 - [YOR] Medieval and Renaissance Songs of Portugal and Spain. The New York Consort for Poetry and Music. Vox "Turnabout" TV 34693 (LP). 1977 - [CAR] Ensaladas de Mateo Flecha, el viejo. Coral Carmina, solistes i conjunt instrumental. Jordi Casas. MEC 1015 1984 - [KIS] Madrigal History Tour. The King's Singers. EMI Classics 1987 - [HES] Ensaladas. Flecha, Heredia, Arrauxo. Hespèrion XX i Studio musicae Valencia. Jordi Savall. Astrée (Naïve) ES 9961. 1988 - [KOL] The Most beautiful madrigals. Collegium Vocale Köln. Wolfgang Fromme. CBS Odyssey M2K 45622 (2 Cds). 1989 - [HIL] Sacred and Secular Music from six centuries. The Hilliard Ensemble. Hyperion Helios CDH 55148. 1990 - [CAP] Bartomeu Càrceres: Villancicos & Ensaladas. Anonymes XVIe siècle. La Capella Reial de Catalunya. Montserrat Figueras, Jordi Savall. Astrée (Naïve) ES 9951. 1991 - [HUE] Mateo Flecha el Viejo: Las Ensaladas. El Fuego, La Negrina, La Justa. Huelgas Ensemble. Paul Van Nevel. Sony Classical Vivarte SK 46699. 1991 - [SAV] El Cancionero de Palacio, 1474-1516. Música en la corte de los Reyes Católicos. Hespèrion XX. Jordi Savall. Astrée (Naïve) ES 9943. 1992 - [SEM] Por las sierras de Madrid. Música antigua 3. Grupo Sema. Pepe Rey. Sociedad General de Autores de España. 1993 - [GOT] The Voice in the Garden. Spanish Songs and Motets, 1480-1550. Gothic Voices. Christopher Page. Hyperion 66653. 1994 - [FAG] Insalata. I Fagiolini. Robert Hollingworth. Metronome 1004. 1994 - [COL] La Justa. Madrigals and Ensaladas from 16th century Catalonia. La Colombina. Josep Benet. Accent 94103 1994 - [DUO] Musica Temporis Rudolphi II. Duodena Cantitans, Capella Rudolphina. Petr Danek. Supraphon 0192-2231