Lantiindustrialisme és un corrent de pensament crític amb la indústria i la producció industrial i amb les conseqüències socials, econòmiques i mediambientals que aquestes comporten. Els antiindustrialistes argumenten que la indústria massiva i la producció en sèrie han tingut efectes negatius sobre la societat, l'economia i el medi ambient, com ara la desaparició del treball artesanal i la uniformització de la cultura, la degradació ambiental i la pèrdua de la biodiversitat, així com la concentració de la producció en poques empreses multinacionals.
L'antiindustrialisme té arrels històriques en el romanticisme del segle XVIII i XIX, que va veure la indústria com una amenaça per a la natura i la cultura tradicional. A partir del , l'antiindustrialisme es va convertir en una corrent més ampla que es va desenvolupar en diferents moviments socials i polítics, com ara el moviment obrer, el moviment ambientalista i el moviment contracultural.
En l'actualitat, l'antiindustrialisme continua sent una corrent important dins del pensament crític amb la indústria i la producció en sèrie, i es manifesta en diferents formes, com ara el moviment slow, que promou una vida més senzilla i sostenible, o el moviment dels degrowth, que defensa la reducció del consum i la producció per tal de preservar els recursos del planeta i garantir la justícia social. L'antiindustrialisme també està relacionat amb altres corrents de pensament, com ara el localisme i el comerç just, que busquen promoure l'economia local i els productes sostenibles. traduït al català com La societat industrial i el seu futur (2008)
Referències
Bibliografia Miguel Amorós, Salida de emergencia, Pepitas de calabaza, 2012
José Ardillo, Las ilusiones renovables, 2007.
Jacques Ellul, La edad de la técnica, 2003. Lewis Mumford, El mito de la máquina. René Riesel i Jaime Semprún, Catastrofismo, administración del desastre y sumisión sostenible, 2011
Categoria:Filosofia Categoria:Sociologia Categoria:Tecnologia