miniatura|Mapa d'Alemanya amb els 655 codis identificatius. Aquest article proporciona una llista amb els codis identificatius d'àrea utilitzats a les plaques de matrícula alemanyes. Aquests codis corresponen als 655 districtes rurals i districtes urbans. Des de l'1 de novembre de 2012, un mateix districte pot tenir diversos codis d'identificació, i el propietari de l'automòbil pot triar el que prefereixi. La majoria de codis alternatius s'han creat per esgotament del codi inicial, per tant, aquests donen una indicació sobre si l'automòbil és més nou o més vell.
El codi d'àrea o Unterscheidungszeichen consta d'una, dues o tres lletres que representen el districte on està matriculat l'automòbil, com ara B per a Berlín, NB pel districte urbà de Neubrandenburg o HSK per a Hochsauerlandkreis. Aquestes lletres es refereixen bàsicament als districtes alemanys, però després d'alguns canvis en la llei ja no són inequívoques. Quan es va introduir el sistema actual el 1997, a cada districte se li va assignar exactament una abreviatura. Sempre que un districte es fusionava amb un altre o canviava el seu nom, el seu codi es redefinia. Mentre que les matrícules existents continuarien sent vàlides, a qualsevol vehicle matriculat a partir d'aleshores només se li podria assignar el codi actual. En alguns casos, un districte urbà i el districte no urbà circumdant comparteixen el mateix codi de lletres. Normalment, es distingeixen per diferents patrons de lletra/dígit. L'assignació de cada codi i combinació es registra al Zentrales Fahrzeugregister (§34).
Tanmateix, des del 2013, es van reintroduir els prefixos que havien estat abolits durant molt de temps, revocant la regla d'unanimitat. En conseqüència, molts districtes ara utilitzen més d'un codi, i certs codis, en canvi, no s'assignen només a un sol districte. De la mateixa manera, diverses ciutats que comparteixen el seu codi amb els districtes rurals circumdants han començat a utilitzar qualsevol codi disponible per a tots dos districtes sense cap distinció; la ciutat de Ratisbona, per exemple, i el districte rural circumdant de Ratisbona utilitzaven sistemes diferents amb el seu únic codi R fins al 2007.
Alemanya inclou signes diacrítics a les lletres d'alguns codis, és a dir, les lletres Ä, Ö i Ü, però no la ẞ. Durant molt de temps, els codis alemanys es van mantenir amb la norma que un codi amb una vocal amb dièresi prohibiria un altre codi amb la mateixa vocal sense dièresi, és a dir, no hi podia haver un codi de districte FU, ja que el codi FÜ ja s'utilitzava per al districte de Fürth. Aquesta norma es va trencar el 1996, quan es va introduir el codi BÖ per a Bördekreis tot i que ja existia BO per a Bochum. De tota manera, Bördekreis va obtenir el codi BK el 2007, probablement a causa de confusions a l'estranger, per multes, etc.