fou un geòleg i paleontòleg valencià. Va ser un referent de la paleontologia, la geologia i la prehistòria en la segona meitat del , una de les màximes autoritats en aquestes disciplines a Espanya, i es va obstinar a incorporar la ciència espanyola a l'estat de recerca europea.
Biografia Va néixer a València el 1821. Fill de Vicente Vilanova Miralles i Teresa Piera Minguet. Va estudiar en la Universitat de València, Medicina i Ciències. Deixeble del professor Donato García, va ser catedràtic de Geologia i Paleontologia a la Universitat Central de Madrid, i va viatjar arreu d'Europa reunint diverses col·leccions fòssils i mineralògiques per al Museu d'Història Natural de Madrid. La seva vida va córrer paral·lela al desenvolupament de la geologia a Espanya.
Va aconseguir una plaça de catedràtic d'Història Natural en la Universitat d'Oviedo i després de viatjar a París, on va residir quatre anys, i de realitzar diversos viatges per Europa en els quals va reunir una col·lecció de minerals i fòssils que van acabar al Museu d'Història Natural madrileny, va ser nomenat, el 1852, catedràtic de Geologia i Paleontologia a la Universitat de Madrid. Després de separar les dues especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que va mantenir fins a la seva jubilació.
Va treballar juntament amb Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia, i Francisco Quiroga de cristal·lografia, amb qui va formar el nucli de les disciplines d'estudi de la Terra en aquesta universitat.
El 1867, proposà la realització de Congressos Geològics Internacionals, donant mostres de la seva activitat de recerca i en contacte continu amb els seus col·legues internacionals.
Va participar en la Comissió del mapa geològic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadística (organisme que la va substituir), on va col·laborar com a vocal per les províncies de Castelló i València. Aquesta és una obra de gran transcendència per a l'estudi i explotació del sòl.
Va formar part del grup fundacional de la Societat Espanyola d'Història Natural el 1871, en la qual va participar molt activament i en fou president el 1878. Són rellevants les edicions dels Anales de la Sociedad. A més va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals des del 1874.
Entre altres fets notables de la seva prolífica carrera hi ha la primera descripció de la troballa d'un dinosaure a Espanya (restes d'iguanodont a Utrillas, Terol i Morella, Castelló), i la defensa de l'autenticitat de les pintures rupestres de la cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalitzada que es va resistir tenaçment a considerar-les com a tals. Va descobrir importants jaciments, com ara la cova del Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova va morir a Madrid el 1893.
Quant a les teories de l'origen de la vida a la Terra, Vilanova era creacionista, però no rebutjava les noves teories que anaven sorgint. Així i tot, es va mantenir en contra de les idees evolucionistes de Darwin i Huxley. Com ell mateix deia:
Obres Origen, Naturaleza y Antigüedad del hombre (1872) sobre prehistòria La Creación. Historia Natural, Barcelona: Montaner y Simón, 1872-1876. Inclou un extens pròleg on exposa la teoria de Charles Darwin anys abans de la publicació a Espanya de L'origen de les espècies. Atlas Geográfico Universal, Madrid: Astort Hermanos, 1877 Compendio de Geología, Madrid: Imprenta de Alejandro Gómez Fuentenebro, 1872. Dividit en quatre parts i on toca qüestions generals de petrografia, mineralogia, estratigrafia i paleontologia amb nombroses làmines.
Referències
Enllaços externs Juan Vilanova Centenari de Juan Vilanova
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Científics de València Categoria:Morts a Madrid Categoria:Geòlegs valencians Categoria:Científics valencians contemporanis Categoria:Paleontòlegs valencians Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Nascuts el 1821