Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, a uns 6 quilòmetres al nord-est de Barcelona. Forma part de l'àrea metropolitana barcelonina i ocupa una posició estratègica entre la plana del Vallès i la serra de Collserola, fet que li ha permès desenvolupar-se com un important nucli residencial, universitari i tecnològic.
Limita amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell, Ripollet, Montcada i Reixac i Barcelona.
En el seu terme municipal es troben equipaments de gran rellevància com el Sincrotró ALBA, una de les infraestructures científiques més importants del sud d’Europa; el Parc Tecnològic del Vallès, dedicat a la recerca i al desenvolupament empresarial; i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una de les universitats més prestigioses del món.
Topònim El topònim de Cerdanyola es va registrar per primera vegada l'any 954, amb la forma llatinitzada Cerdaniola, en un document en el qual se cedien unes terres al Monestir de Sant Cugat.
Més endavant, el segle XII, es va constituir la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola i, després de l'abolició de les jurisdiccions senyorials, es va formar l'Ajuntament de la zona sota el nom de "Cerdanyola". La denominació es va anar alternant de forma esporàdica amb la grafia Sardanyola, mentre que, al llarg dels segles i , van aparèixer diverses variacions castellanitzades del mot, com Serdañola, Sardañola i Cerdañola.
Pel que fa als estudis acadèmics sobre el nom de la ciutat, el 1899, Josep Balari i Jovany va proposar que l'origen està relacionat amb la paraula llatina quercus o cercus (en català, alzinar). Tot i això, en termes generals, està més acceptada la hipòtesi que el terme "Cerdanyola" és un diminutiu de Cerdanya. Es tracta d'una idea fonamentada per motius lingüístics, per Joan Coromines; geogràfics, per Pau Vila; i històrics, per l'expansió del comtat de Cerdanya, el qual va col·laborar estretament amb el comtat de Barcelona durant el segon quart del .
El 1934, durant l'època de la Segona República, es va afegir al nom el complement de la comarca (del Vallès) per diferenciar-lo d'altres nuclis de població homònims, com Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), Cal Cerdanyola (Gisclareny), Serra de Cerdanyola (Sagàs) i el barri de Cerdanyola (Mataró). En l'etapa franquista i part de la transició, entre 1939 i 1977, el nom oficial del municipi va ser Sardanyola.
Geografia Llista de topònims de Cerdanyola del Vallès (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). El terme municipal de Cerdanyola del Vallès se situa a la part meridional de plana del Vallès i el seu territori inclou gran part de la serra de Collserola. Els dos cursos d'aigua més importants de la localitat són el riu Sec i la riera de Sant Cugat, tots dos afluents del riu Ripoll.
Geogràficament, el municipi està separat en dues grans unitats geomorfològiques. La meitat nord, pertany a la depressió del Vallès, mentre que la meitat sud compren la part nord-est de la serra de Collserola.
Els barris de Cerdanyola del Vallès són els següents: Can Antolí Banús-Bonasort Bellaterra (com a Entitat Municipal Descentralitzada) Can Cerdà Can Fatjó dels Aurons Canaletes Can Xarau Centre Cordelles Farigola Fontetes Gorgs Montflorit Plana del Castell Sant Ramon Serraperera Terranova Turonet Turó de Sant Pau Vila Universitària
Història Durant la prehistòria, a Cerdanyola vivien petites comunitats de caçadors, recol·lectors i d'agricultors. S'han trobat restes de caçadors nòmades de l'època del Paleolític, com ara el jaciment arqueològic del torrent de Can Domènec, que fabricaven estris de pedra, a prop dels torrents de Can Magrans, Can Domènec i del riu Sec. A poc a poc la plana de Cerdanyola i la serra de Collserola va ser ocupada per petites granges o aldees de cabanes entre el Neolític i la primera edat del ferro. Al carrer París de la ciutat es van trobar restes d'un gran nombre de persones inhumades.
Al llarg de l'època ibèrica a Cerdanyola s'estableixen els laietans, que es dediquen bàsicament a la ramaderia i al conreu. S'han trobat moltes restes al poblat ibèric de Ca n'Oliver, que tenia muralla, carrers definits, cases i magatzem. També s'han trobat jaciments més petits a Can Xercavins o a l'actual campus de la UAB.
Amb l'arribada de l'Imperi Romà, els pobladors ibers desapareixen i comença la dominació romana, que provoca la creació de noves explotacions agrícoles, dedicades principalment al conreu de vinya per a la producció de vi.
El nom de Cerdanyola és documentat per primera vegada l'any 975, en un document del Monestir de Sant Cugat.
Des del forma part del Comtat de Barcelona, part del territori de la Gòtia, i els pobladors es dediquen bàsicament a l'agricultura. Des d'aquesta època, Cerdanyola esdevingué a poc a poc un cúmul de masies i cases pairals dispersades pel terme municipal. Durant molt de temps no hi va haver un nucli urbà. La vila estava dividida en dues parròquies, la de les Feixes i la de Sant Martí, i dins la jurisdicció del Castell de Sant Marçal. En aquesta època la societat s'agrupava en dos comuns amb l'objectiu de defensar els interessos dels pagesos davant dels senyors feudals, especialment els Marimon que van arribar a esdevenir marquesos de Cerdanyola a final del .
Durant el , moltes famílies pageses es van enriquir gràcies a la producció i comercialització de vi.
El nucli urbà es va començar a formar dividint-se en dos barris, el Barri de Dalt, que data de 1828 i es formà arran de la carretera de Sant Cugat (actual BV-1415), i el Barri de Baix, de 1845 relacionat amb la construcció del ferrocarril. En aquesta època l'activitat econòmica principal continua sent l'explotació i producció del vi, tot i la crisi que va produir l'arribada de la fil·loxera. Era un municipi tradicionalment agrícola, amb conreu de cereals, vinya i farratge.
A finals del Cerdanyola esdevingué un poble d'estiueig per la burgesia catalana. Van multiplicar-se les cases residencials a barris com Montflorit i Bellaterra. A poc a poc els dos barris de Cerdanyola es van unir i s'edifiquen la nova parròquia i la casa consistorial, obra de Josep Maria Balcells. Fou en aquesta època quan la vila fou un punt de trobada per artistes com Enric Granados, Pau Casals, Josep Viladomat, Josep de Togores, Carles Buïgas o Ismael Smith.
A principis del el sector industrial va començar a agafar certa importància a la ciutat gràcies a l'electrificació de la mateixa i a la instal·lació de la fàbrica Uralita (1907) o la fàbrica de sifons Sarroca.
Al llarg de la dècada dels anys 60, Cerdanyola es va consolidar com a vila industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila, Uralita, Can Mitjans i la Clota, on es va començar a treballar el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i en el sector químic. Amb això, el municipi va atreure onades d'immigrants procedents d'altres zones més deprimides de la península i, en conseqüència, es van crear nous barris a la ciutat com, per exemple, Banús-Bonasort.
En els darrers anys del segle es van construir la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc Tecnològic del Vallès (1987), el polígon Polizur (una ampliació de la Clota). Actualment (2025) s'està creant una nova zona urbana, entre l'AP-7 i Sant Cugat.
Política Mandats en el període democràtic
Eleccions municipals del 2023
Eleccions al Parlament de Catalunya del 2021
Eleccions generals del novembre de 2019
Comunicacions Es pot arribar a Cerdanyola mitjançant els següents mètodes de transport:
En cotxe: per les autopistes AP-7 i C-58 per la carretera N-150, carretera d'Horta (BV-1415) i carretera de Sabadell a Sant Cugat del Vallès (BV-1414).
En tren: Renfe Operadora - Estacions en: Cerdanyola del Vallès, línies i en Cerdanyola Universitat, línies Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - Estacions en: Bellaterra i en Universitat Autònoma
En autobús: Línia e3: Barcelona (La Sagrera) - Cerdanyola del Vallès - Universitat Autònoma de Barcelona. Línia A4: Barcelona (Sant Andreu) - Cerdanyola del Vallès - Sant Cugat del Vallès. Línia A7: Barcelona (Plaça Lesseps) - Cerdanyola del Vallès (Per Carretera d'Horta). Línia B2: Sabadell - Barberà del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Ripollet. Línia B4: Universitat Autònoma de Barcelona / Montflorit - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès. Línia B6: Universitat Autònoma de Barcelona - Badia del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell. Línia B7: Cerdanyola - Sant Cugat del Vallès - Rubí. Línia 648: Montcada - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Bellaterra. Línia N62: Barcelona - Cerdanyola - Universitat Autònoma de Barcelona - Sant Cugat del Vallès. (Autobús nocturn) Línia N64: Barcelona - Cerdanyola - Sabadell. (Autobús nocturn)
Línies urbanes d'autobús: Des d'abril de 2026, les noves línies d'autobús són: CV1 Canaletes - Can Coll: cobreix el servei de l’antiga SU1 i algunes expedicions arriben fins el Recinte Flor de Maig. Feiners i festius (excepte agost) CV2 La Farigola - Bellaterra passant pel centre urbà. Aquesta línia passa de cobrir Bellaterra amb 3 expedicions a fer-ho en 17. Feiners i festius (excepte agost) CV3 Canaletes - Estació de Rodalies Cerdanyola Universitat: cobreix el servei de l’antiga SU3. En algunes expedicions dona servei a l’Escola Bellaterra i l’institut Pere Calders. Feiners i festius (excepte agost) CV4 La Farigola - Can Cerdà: connecta aquestes dues zones passant pel centre urbà. Duplica el nombre d’expedicions caps els barris de Montflorit i Can Cerdà. Servei en dies feiners. CV5 FGC Bellaterra – Parc Tecnològic: substitueix la del Parc de l’Alba i connecta amb les altres línies urbanes al PTV. Tindrà quatre noves expedicions diàries. Feiners.
Demografia La demografia de Cerdanyola del Vallès està marcada per la seva integració dins l'àrea metropolitana de Barcelona i pel seu caràcter universitari i residencial. El municipi compta actualment amb una població superior als 58.000 habitants i una densitat d’uns 1.900 habitants per quilòmetre quadrat, concentrada principalment al nucli urbà i als barris residencials del terme municipal.
Durant la segona meitat del segle XX, la ciutat va experimentar un important creixement demogràfic associat al desenvolupament industrial del Vallès i a l’expansió metropolitana de Barcelona. Entre els anys 2000 i 2008 la població va continuar augmentant de manera notable gràcies a l’arribada de nova població, especialment d’origen estranger, tot i que posteriorment el ritme de creixement es va estabilitzar.
Les projeccions urbanístiques vinculades al desenvolupament del Parc de l'Alba podrien impulsar un nou augment demogràfic durant els pròxims anys, amb la construcció de milers d’habitatges i la consolidació d’una nova àrea residencial i tecnològica al municipi.
Llocs d'interès miniatura|La Torre Vermella A la ciutat destaca el poblat ibèric de Ca n'Oliver, l'església romànica de Sant Iscle de les Feixes, l'ermita barroca de Santa Maria de les Feixes, l'església vella de Sant Martí i el castell de Sant Marçal, com també un gran nombre de masies, testimoni del seu passat agrícola.
La localitat de Cerdanyola posseeix un destacat patrimoni arquitectònic de finals del i del primer quart del a causa del caràcter de població d'estiueig que va tenir fins als anys 40 i que ha condicionat el seu desenvolupament urbà. Aquestes construccions seguien els estils arquitectònics dominants en aquell moment, especialment el modernisme català i el noucentisme, com és el cas de Can Domènec, la Torre Vermella, Casa Vinyes, Can Llopis, la Torre Vinyals, les cases del carrer de Sant Francesc, Ca l'Arquer, Ca n'Ortadó o la Casa Mañà.