Vallestàvia (, estàndard , oficialment en francès Baillestavy) és una comuna de la Catalunya del Nord situada a la comarca del Conflent. Per aquest terme hi passa el riu anomenat la Lentillà, afluent per la dreta de la Tet.
Etimologia Tot i que algunes interpretacions proposen que Vallestàvia procedeix del topònim llatí Vallis Stavia, que vol dir "vall on es troben les pastures d'estiu per al bestiar", Coromines va més enllàCoromines, 1997. i explica que hi ha dubtes entre un origen en stavia, com el proposat al començament, o stabia (establiments), coincidint amb una ciutat del Golf de Nàpols destruïda, com Pompeia, en una erupció del Vesuvi. D'altra banda, descarta del tot l'origen en un vallis tabĭda (vall podrida).
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Vallestàvia en el Conflent El terme comunal de Vallestàvia, de 178.900 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Vallestàvia en els ortofotomapes de l'IGNVallestàvia a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la dreta de la Tet, lluny d'aquest riu, a l'extrem oriental de la comarca del Conflent, a prop del límit amb les del Rosselló i del Vallespir. Pertany a la subcomarca del Baix Conflent. El terme s'estén en els contraforts nord-orientals del Massís del Canigó.
La comuna de Vallestàvia inclou la capçalera de la Lentillà i la part alta del curs d'aquest torrent pirinenc. El punt més baix del terme és a la llera de la Lentillà en la seva sortida del terme, al nord, on assoleix els 442,5 m alt, mentre que els punts més elevats són les muntanyes que davallen del Massís del Canigó, al sud del terme, com el Puig dels Becís, de 1.731 m alt, la Collada del Teixó, el Roc de Jocavell, el Coll de la Gallina i el Puig dels Moros al costat de ponent i la Creu d'en Toron, el Coll de Montportell i el Serrat del Ginebre, que arriba als 1.197.
Termes municipals limítrofs:
La Torre miniatura|La Torre, des de la Farga miniatura|esquerra|Vallestàvia en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) El nucli vell de Vallestàvia, que rep el nom de la Torre, per la torre mestra de l'antic castell, esdevinguda campanar de l'església, es troba arraïmat en un turó al voltant del Castell de Vallestàvia i de l'església parroquial actual de Sant Andreu, que aprofita bona part de les estructures del vell castell, entre ells la torre, esdevinguda campanar, que dona nom al veïnat.
Està situatVallestàvia en els ortofotomapes de l'IGN a la zona central del terme comunal, en un lloc on la vall de la Lentillà s'eixampla una mica. El poble és enlairat a l'esquerra, oest, de la llera del riu, una mica per damunt seu. A prop, una mica a llevant, a l'altre costat del riu i a poca alçada respecte de la llera de la Lentillà, hi ha el veïnat de la Farga.
La Farga miniatura|La Farga en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|esquerra|La Farga El veïnat de la Farga és a la dretaEl veïnat de la Farga en els ortofotomapes de l'IGN de la Lentillà, davant i a llevant del veïnat de la Torre. Actualment exerceix de nucli principal del poble. És a ran i molt poc per damunt de la llera d'aquest riu. Uneix els dos sectors del poble un pont romànic de traça esvelta, atès que la Lentillà passa a una certa profunditat, en aquest lloc.
Deu el seu nom a l'antiga farga existent en aquest lloc, temps enrere, que aprofitava el metall de ferro produït als meners de la Coma.
L'església vella miniatura|esquerra|L'església romànica de Sant Andreu, al cementiri A 365 metres en línia recta al nord-nord-oest del poble i de l'església parroquial actual hi haL'església vella de Sant Andreu en els ortofotomapes de l'IGN l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Vallestàvia, romànica, amb el cementiri en el seu entorn. És a prop a l'esquerra de la Lentillà.
Sota el paviment de l'església es van trobar habitacles altmedievals, tal vegada una primitiva església, que romanen visibles a la capçalera de l'església. També es conserva a l'interior del temple, en aquest cas al costat occidental, un antic martinet sencer, procedent de la farga del Llec, situada a la vall del Llec, dins del veí terme d'Estoer, a ponent de Vallestàvia (les valls del Llec i de la Lentillà, són en aquesta alçada paral·leles, tot i que conflueixen més al nord, al límit dels termes d'Espirà de Conflent i de Finestret).
La Coma L'antic veïnat de la Coma, actualment pràcticament quasi reduït a un sol mas que té aquest nom, ésLa Coma en els ortofotomapes de l'IGN al sector occidental del terme, al nord-oest del poble de Vallestàvia. En el acollí unes mines de ferro, que es troben a prop al sud-est de la Coma i al nord-oest de Vallestàvia, a prop del camí que uneix aquests dos llocs.
Els masos del terme El terme de Vallestàvia, antigament amb un hàbitat dispers important, és actualment bastant despoblat, però conserva alguns dels seus masos i edificacions rurals. Cal Bolet, abans Mas de l'Arnau, Cal Rei, abans Mas d'en Morer, Can Borrassà, Can Carbonell de Baix, abans Mas Bonastre o Mas del Riberal, Can Carbonell de Dalt, Can Comes, Can Fanfaina, Can Guerra, Can, o Mas d'en, Just, Can Pascaló, Can Toseire, o Mas de la Fam, la Coma, la Comassa (tots dos, masos), un cortal sense nom, el Cortal Costa-seca, el Cortal de l'Ardalló, el Cortal del Bernadí, el Cortal del Bolet (antic mas), el Cortal de les Cabres, o d'en Bonet, el Cortal del Gascó (nom ja en desús), el Cortal del Mas d'en Pau, abans Cortal Nou, el Cortal de l'Orri, el Cortal del Pe, el Cortal del Solà, abans d'en Just, el Cortal del Xuri, el Cortal d'en Closca, o de Maçanet, abans d'en Baus, el Cortal d'en Carbonell, el Cortal d'en Cremadells (nom ja en desús), el Cortal d'en Guerra, el Cortal d'en Mestres, el Cortal de Rastilles, els Forns del Mener de Rebolledes, Mas de Dalt, Mas d'en Closca, o d'en Guerra, abans d'en Trabí, Mas d'en Cugat, Mas d'en Pau, o Can Pau, Mas d'en Teix, Mas de Rebolledes, o Noell, Mas Miquelet, Mas Racola, el Molí d'Amunt, el Quilló, en ruïnes, la Teuleria d'en Pallarès i la Teuleria d'en Trinxet, els dos darrers noms antics.
Esment a part mereix l'església vella de Sant Andreu de Vallestàvia i l'Alberg de Muntanya existent prop del poble de Vallestàvia, útil per a les rutes en el Massís del Canigó.
Hidrònims miniatura|esquerra|La vall de la Lentillà al sud de Vallestàvia La Lentillà és el curs d'aigua que vertebra tot el terme de Vallestàvia. La resta existent és el conjunt de torrents que hi aflueixen procedents de les muntanyes i serres que n'emmarquen la vall. La Lentillà entra en el terme de Vallestàvia procedent del de Vallmanya després de fer de termenal en un breu tram en el Pas de Riu Roig; justament en aquest punt rep l'afluència per la dreta dels còrrecs de Pixerot, amb el de Roca Tinda, i de Capellet. Poc després, passat el Bosc dels Menera, rep, altre cop per la dreta, el Còrrec de Rebolledes, que també hi aporta els còrrecs de la Capella, de la Font de la Solana, del Garrollar i del Dragó. Tot seguit, ara per l'esquerra, s'hi ajunta el Còrrec de Can Comes, amb el dels Morts, i poc després, pel mateix costat, el de Marinella. Després d'un fort meandre, hi arriba per la dreta el Còrrec de Micoca i tot seguit el d'en Just, que abans ha recollir els de la Serra de l'Ordi i del Quinqué. Després, per l'esquerra, hi aflueix el Còrrec de Font Fresca, amb els de l'Avetosa, de la Roqueta i del Camp de Nalt. Tot seguit, per la dreta, el de la Vinyassa, poc abans d'arribar als peus del poble de Vallestàvia i del veïnat de la Farga, lloc on arriba per l'esquerra el Còrrec d'en Carbonell. Ja al nord-oest del poble, hi aflueix per la dreta el Còrrec de la Teuleria, el dels Hortassos i el de la Sardana (part inferior de l'anterior), amb el del Bosc i el de la Font del Vern. Després, per l'esquerra el dels Castanyers i per la dreta el de les Planes, amb els del Mas de Dalt i d'en Meler. Ja al nord del terme, més enllà de la Comassa, arriba per la dreta el Còrrec del Bac, amb el de l'Eimeric, i per l'esquerra, el de la Coma, de llarg recorregut, que ha recollit els còrrecs del Millars, del Bac (un altre del mateix nom anterior), de la Martina, o de l'Ull, de la Font Nova i del Roquetàs. A la zona del Mas Racola recull per la dreta el Còrrec de l'Alzinar, per l'esquerra el dels Cirers, el del Malpàs per la dreta (còrrec que fa de termenal amb Finestret un bon tram). Ja en el sector del terme on només pertany a Vallestàvia el costat esquerre del riu (el dret, a Finestret), aflueixen en la Lentillà per l'esquerra els còrrecs del Xuri, amb el del Pelat, del Bac (el tercer amb aquest nom), el del Pe, el torrent anomenat la Coma Gran, amb el còrrec del Pe de Baix, i, finalment, el Còrrec de la Guilla.
A Vallestàvia hi ha el Rec de Can Guerra, que rega la petita zona hortívola del costat nord-oest del poble.
Algunes fonts destaquen en el terme de Vallestàvia: una font captada, la Font del Mas de Dalt, la del Mas d'en Cugat, la del Mas d'en Tosseire, la Font Nova i la Font Rovillosa.
Orografia Hi ha molts topònims en el terme de Vallestàvia que indiquen formes de relleu. Entre elles, hi ha obagues: el Bac de Baix, el de Fanfainat, el de Font Nova, el de les Planes, el dels Castanyers, el d'en Feliu, el d'en Just, el d'en Pere Flor i el de Rebolledes; boscs: l'Alzinar, o Comunal de l'Alzinar, l'Aveteda, o les Vetedes, l'Avetosa, o Bosc del Comunal, o Comunal de l'Avetosa, el Bosc dels Meners, o dels Meners de Rebolledes; collades: Collada de la Tronca, Collada dels Cabrits, Collada dels Cirerers, Collada del Teixó, Collada d'en Jaume, Coll de la Gallina, Coll de Montportell, Collet dels Becís; comes: la Coma i la Comassa; costes: la Costa i la Costa d'en Meler; muntanyes: Puig de Lliberi, Puig dels Becís, Puig dels Moros, la Rocassa, Roc de Cardeniu, Roc de Jocavell, Roc de l'Aguaitador, el Roquetàs i la Tronca; serres: la Serra, Serra de la Roqueta, Serra del Prat Mitjà, Serra de Pixerot, Serrat del Garrollar, Serrat del Ginebre, Serrat de l'Orri, Serrat d'en Feliu i Serrat Roig; solanes: la Solana (tres de diferents), Solà de la Coma Gran, Solà de les Vetedes, Solà d'en Bodiera, Solà d'en Jaques i Solà de Rebolledes.
El terme comunal Els indrets específics i partides del terme de Vallestàvia són l'Avetosa, o les Vetedes, la Bosiga, el Camp de l'Ardalló, el Camp de les Planes, el Camp de l'Home Mort, el Camp de Nalt, els Camps de la Creu, els Camps de la Serra, els Camps dels Pomers, el Cap del Pont, el Cortal Bernadí, el Cortal del Pe, el Cortal del Solà, el Cortal del Xuri, el Faig d'en Joan, el Garrollar, els Hortassos, la Jaça de la Tronca, la Jaça del Cortal Guerra, Maçanet, el Mas Bolet, abans de l'Arnau, el Mas Borrassà, el Mas Carbonell de Baix, abans Bonastre, el Mas Carbonell de Dalt, el Mas de Dalt, el Mas d'en Cugat, abans d'en Pallers, el Mas d'en Pascaló, el Mas d'en Pau, el Mas d'en Teix, el Mas d'en Tosseire, el Mas Fanfaina, el Mas Miquelet, el Mas Racola, el Mas Rei, el Mas Trabí, o Can Closca, els Meners de la Coma, els Meners de Rebolledes, el Micocar, la Mina de Capellet, o de Pixerot, la Mina del Mas d'en Morer, o de Cal Rei, la Mina de Penya Blanca, el Molí, la Morera, el Morriador, el Pelat de la Coma, el Pas del Riu Roig, el Passerell, el Pont de Ferro, o de la Bastida, el Prat Mitjà, Rec dels Molins de la Farga, Rec d'en Guerra, Roc Roig, la Roqueta,. Alguns topònims pertanyen a senyals termenals: Roc de Cardenius, Roc de la Collada del Teixó, Roc de la Collada dels Perros, Roc de l'Agla, Roc del Cistellet, Roc Roig, la Roqueta, el Torre Milà i la Tronca.
Transports i comunicacions Carreteres Una sola carretera travessa el terme de Vallestàvia: la D - 13 (D - 2, a Trevillac - D - 618, a Prunet i Bellpuig, que travessa el terme de nord a sud i permet enllaçar Vallestàvia d'una banda amb Finestret, Vinçà, Tarerac i la Fenolleda, i de l'altra amb Vallmanya, del Conflent i la Bastida i Prunet i Bellpuig, dels Aspres rossellonesos.
Transport públic col·lectiu