Josep Jaume i Boixader, Joseph Jaume (Perpinyà, 2 de juliol del 1731 - Perpinyà, 14 de desembre del 1809) va ser un jurisconsult i professor universitari rossellonès que deixà una nodrida producció escrita.Joseph-Jean-Michel Jaume a:

Biografia Fou fill del notari reial Miquel Jaume (1699-14.12.1768) i de Caterina Boxader, o Boixader, i descendia d'una família que havia donat un gran nombre de religiosos; dos dels seus oncles, Joan i Antoni Jaume, van ser canonges de Nostra Senyora de la Real de Perpinyà. Tingué tres germans, dues noies: Maria Angèlica i Caterina (nascuda pels voltants del 1730, i casada amb un doctor en medicina); i un noi, Sauveur Jaume Començà a estudiar als vuit anys amb preceptors particulars, un dels quals fou Jean-Pierre Campagne, professor de la universitat de Perpinyà, i que amb el temps esdevindria cunyat seu. A partir del 1750 continuà la formació al col·legi dels jesuïtes de Perpinyà, per acabar entrant a la universitat rossellonesaTorreilles L'université de Perpignan... (1892) p. 335, 339 a estudiar-hi dret, cosa que feu sota el mestratge de Francesc de Fossà. Jaume i Antoni de Fossà (germà de Francesc de Fossà) estudiaren plegats, es titularen batxillers en dret el mateix dia, el 5 de maig del 1752, i igualment acabaren doctorant-se alhora, el 19 de febrer del 1754. Aquell mateix any, i ja titulat, Josep Jaume es dedicà a l'advocacia, cosa que començà fent amb Antoni Coma, el degà dels professors de la universitat i, en morir aquest, amb el també professor de dret Josep Tastu (rector de la universitat l'any 1759). En l'exercici de la professióTorreilles L'université de Perpignan... (1892) p. 341, 310 tingué un gran nombre de clients il·lustres, com el Consell Sobirà del Rosselló i els seus presidents, o el bisbe de la diòcesi, de qui en fou també conseller. Durant un temps gestionà el despatx de notari del seu pare, que el 1768 traspassà al seu germà Sauveur Jaume, i entre maig i juliol del 1757Bauby Etude biographique... (1870) p. 368 exercí de jutge episcopal per als llocs pertanyents a la col·legiata de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí (des del 1691, el senyoriu pertanyia al bisbat). El 1752 havia estat nomenatJaume Mémoires... (1894) p. 175 co-director (un de trenta, un títol semblant al de patró d'una fundació) de l'orfenat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, i a partir del 1766 tingué el mateix títol per a l'hospital de pobres de la institució.

El 1757 es presentà a les oposicions per una càtedra de dret de la universitat que obtingué meritòriamentBauby Etude biographique... (1870) p. 345 amb la categoria de viceprofessor, malgrat les pressions contràriesTorreilles L'université de Perpignan... (1892) p. 299 de persones influents, com el president del Consell Sobirà Francesc de Copons. Ocupà la càtedra de dret civil del 1757 al 1788, i a l'any 1770 fou elegit rector de la universitat, per a l'estatutari mandat d'un any. El 1788 obtingué la càtedra de dret francès, vacant per la mort de Josep Balanda Sicart, i la retingué fins al 1792, quan els nous governants eixits de la Revolució, per lleis del 22 de març i 15 d'abril del 1791 exigiren un jurament cívic (i laicitzant) que es negà a prestar, cosa que el portà a dimitir del magisteri universitari. A partir d'aleshores, es dedicà a l'exercici privat de l'advocacia i a la confecció de diverses obres, majoritàriament de tema legal.Torreilles L'université de Perpignan... (1892) p. 302

Josep Jaume té un carrer dedicat a Perpinyà.

Producció literària L'activitat bibliogràfica de Josep Jaume va ser força important. De temàtica legal, es ressenyaBauby Etude biographique... (1870) p. 346 que, amb finalitats pedagògiques, compongué un estudi de les Institutes de Justinià, en dos volums, i redactà cinc altres volums sobre temes d'una matèria força complexa, el dret successori -l'acreixement, la llei Falcídia, la part trebel·liànica, les substitucions directes, les donacions i les successions abintestades en la regulació de les Novellae- Posteriorment, i com a suport a les seves classes, va escriure un tractat sobre casos prebostals i presidials (dues instàncies jurídiques de l'Antic Règim); un altre sobre el reconeixement i la verificació de les escriptures privades i de la prova "contre et outre" (vàlida) en relació amb el contingut de les actes públiques i privades; un tercer referent a les successions legítimes regulars i irregulars; una explicació sobre l'ordenança del 1667 sobre els assumptes civils; i un estudi sobre les segones núpcies (1790), en oposició a la futura llei de divorci a França.

A Jaume se li atribueixJaume Mémoires... (1894) p. 186 una nova versió (1799-1800) de la Tragedia rossellonesa dels màrtyrs sants Cosma y Damià, que s'havia estrenat el 1785 en el context de les activitats de l'anomenat grup de Tuïr, un conjunt de dramaturgs que a la dècada de 1780 representaren diverses obres de teatre en benefici de l'església de Tuïr.

Un cop desvinculat de l'ensenyament, la seva ploma treballà en camps variats. A tall d'exemple, serveixin el Recueil d'arrêts du Conseil Souverain (15 volums manuscrits, que recullen especialment la jurisprudència del Consell Sobirà, però també anècdotes i fets històrics diversos); unes Memòries (obra cabdal per al coneixement de la societat rossellonesa del període 1737-1807); i una miscel·lània de literatura popular, recollida d'altres o d'elaboració pròpia, en català i en francès. Aquest darrer manuscrit conté una majoria de peces obra pròpia de Josep Jaume, comprenent goigs i nadales fets a la manera tradicional, traduccions pròpies de textos del Missal Romà, i on recull els Goigs del gloriós apostol de les Índies, Sant Francisco-Xavier. Del mateix sant transcriu l'himne O Deus! ego amo, en llatí, i el sonet A Cristo crucificado -que considera una traducció castellana de l'original llatí- amb la traducció al francès d'aquest darrer. Investigacions posteriors, però, han considerat que el text castellà fou previ al llatí, i que ambdós serien obra d'un altre sant, Ignasi de Loiola.

A banda de la producció pròpia, Jaume també traduí o anotà i publicà obres d'altres autors, com l'obra de Josep Bosc Règles pour connaître la valeur des vieilles espèces de monnaie, que enriquí amb comentaris i acotacions.

miniatura|Traité de successions, manuscrit (1789)

Obres datades i/o localitzades L'extensa producció escrita de Josep Jaume ha restat, en la seva major part, inèdita, i dispersa en diverses col·leccions. Una part es conserva a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals (ADPO), però llibres de Josep Jaume també han anat a raure a la Universitat de Perpinyà Via Domitia via l'herència Lafabrègue i, encara, una part dels seus documents roman a biblioteques com les municipals de Perpinyà, Tolosa de Llenguadoc o Narbona.

i , dos volums manuscrits de jurisprudència comentada que serviren de base per a la preparació de la tesi doctoral Edició conjunta de les tesis doctorals d'Antoni de Fossà i de Josep Jaume, impresa a Perpinyà el 1753 (en un llibret de 19 pàgines en quart dedicat a Antoine Voyer d'Argenson, marquès de Palmy i ministre de la guerra). Es conserva a l'Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals.Jaume Mémoires... (1894) p. 18

Manuscrit

(N'hi ha una edició crítica d'Albert Lourde (2004)

Nova versió (1799-1800) de la

en 10 volums [Microfilm del manuscrit original, dipositat a la Mediathèque Ville de Perpignan, ref.: 3GP, nº 65-MS 38]Sales Notes als manuscrits... (1993)

()

Altres obres Jean Capeille, editor de les seves Memòries, compilà una extensa llista d'obres de Jaume, que reproduí al Dictionnaire des biographies roussillonnaises en l'article que dedicà al jurisconsult perpinyanenc. Algunes de les obres que s'hi esmenten, molt sovint amb títols fàctics o genèrics, no s'han pogut datar o localitzar en col·leccions públiques:

Miscel·lània de temes civils, eclesiàstics, canònics, beneficials i altres, en 4 volums

36 escrits diversos de tema religiós, comprenent Octaves, Novenes, Septenaris...

Edicions i traduccions d'obres d'altres autors

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Advocats nord-catalans Categoria:Escriptors nord-catalans en català Categoria:Escriptors perpinyanencs Categoria:Professors de la Universitat de Perpinyà Categoria:Morts a Perpinyà Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Escriptors rossellonesos en català Categoria:Escriptors rossellonesos en francès Categoria:Docents rossellonesos Categoria:Docents nord-catalans Categoria:Escriptors rossellonesos contemporanis Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1731