fou un filòsof del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia El 1928 es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa i continuà estudis a Grenoble amb Jacques Chevalier i a Viena amb Hans Kelsen, de qui va traduir al castellà El método y los conceptos fundamentales (1933), Teoría general del Estado (1934) i Forma de Estado y filosofía (1934).
El 1932 finalment es doctorà a la Universitat Central de Madrid i començà a donar classes a la Universitat de Saragossa. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou candidat per la província de Saragossa per Dreta Liberal Republicana. El 8 de febrer de 1935 va obtenir per oposició la càtedra de Filosofia del Dret a la Universitat de La Laguna, però aquell mateix any fou traslladat a la de Santiago de Compostel·la.
Durant de la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional, raó per la qual fou mantingut en el seu càrrec i el 1940 fou nomenat Cap Comarcal de Falange Española Tradicionalista y de las JONS de Santiago de Compostel·la. El 1942 fou nomenat rector de la Universitat de Santiago de Compostel·la, càrrec que va mantenir fins al 1960 i que comportava ser procurador en Corts.Fitxa del Congrés dels Diputats El 1946 va rebre la Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc.
El 1960 es va traslladar a la Universitat de Madrid, on fou degà de la facultat de dret el 1976-1977. El 18 de desembre de 1962 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.Medalla 4 de la RACMYP De 1962 a 1968 fou nomenat Subsecretari del Ministeri d'Educació i Ciència i el 1974 fou professor de dret de la UNED. El 1976 es va jubilar.
Filosofia En el seu pensament intenta equilibrar tres elements: filosofia dels valors, positivisme kelsenià i sociologisme jurídic francès de Georges Gurvitch. D'aquí, respectivament, intenta entendre conjuntament el Dret com a «punt de vista sobre la justícia», perspectivisme orteguià, com a norma i com a fet.
Obres Kelsen. Estudio crítico de la teoría pura del Derecho y del Estado de la Escuela de Viena, Barcelona, Bosch, 1933. El Estado de Derecho en la actualidad, Madrid, Reus, 1934. Cuatro estudios sobre sindicalismo vertical (amb Bartolomé Aragón Gómez), Zaragoza, Tip. La Académica, 1939. Estudios de doctrina jurídica y social, Barcelona, Bosch, 1940. Horizontes del pensamiento jurídico. Estudios de Filosofía del Derecho, Barcelona, Bosch, 1947. Lecciones de Política Social, Santiago, Suc. de Galí, 1948. Derecho y libertad, Buenos Aires, Valerio Abeledo, 1952. El Derecho y el amor, Barcelona, Bosch, 1976. Filosofía del derecho, Barcelona, Bosch, 1979.
Referències
Enllaços externs Luis Legaz Lacambra, a filosofia.org Luis Legaz Lacambra , Diccionario de Catedráticos Españoles de Derecho
Categoria:Filòsofs del dret Categoria:Falangistes Categoria:Rectors d'universitats d'Espanya Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Madrid Categoria:Professors de la Universitat de Saragossa Categoria:Professors de la Universitat de Santiago de Compostel·la Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Viena Categoria:Filòsofs aragonesos Categoria:Polítics saragossans Categoria:Morts el 1980 Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1906