Sufjan Stevens (Detroit, Michigan, 1 de juliol de 1975) és un cantautor i multiinstrumentista estatunidenc.
Ha publicat un total de set àlbums d'estudi en solitari i múltiples àlbums col·laboratius amb altres artistes. El seu àlbum debut A sun came es va publicar l'any 2000 amb la discogràfica Asthmatic Kitty, la qual va cofundar amb el seu padrastre. Va rebre un ampli reconeixement pel seu àlbum Illinois, de 2005, que va arribar a la primera posició del rànquing de Billboard Top Heatseekers i pel single «Chicago» d'aquest àlbum. Posteriorment, Stevens va contribuir a la banda sonora del film de drama romàntic Call Me by Your Name, i va rebre una candidatura a l'Oscar a la millor cançó original i una candidatura al Premi Grammy a la Millor Cançó Escrita per a Mitjans Visuals pel single principal de la banda sonora, Mystery of Love.
Stevens ha publicat àlbums de diferents estils, des de l'electrònica de Enjoy Your Rabbit i el folk lo-fi de Seven Swans fins a la instrumentació simfònica d'Illinois i la nadala de Songs for Christmas. Stevens toca una gran varietat d'instruments, molts dels quals utilitza ell mateix en un sol enregistrament. La música de l'artista també és coneguda per explorar temes diversos, particularment la religió i l'espiritualitat.
Primers anys de vida Sufjan Stevens va néixer a Detroit, però es va criar a Petoskey, un poble del nord de la península inferior de Michigan. Stevens va ser criat pel seu pare Rasjid, d'origen lituà, i la seva madrastra, ja que la seva mare Carrie, d'origen grec, va abandonar la família quan Stevens tenia un any: patia depressió, esquizofrènia, bipolaritat i alcoholisme, i només veia els seus fills ocasionalment a Oregon, on vivia amb el seu segon marit Lowell Brams, qui es va convertir més tard en el cap del segell discogràfic de Stevens, Asthmatic Kitty.
Stevens va estudiar a la Detroit Waldorf School, Petoskey High School i Interlochen Arts Academy, i es va graduar a la Harbour Light Christian School. Després va assistir a Hope College a Holland, Michigan, on va estudiar literatura i enginyeria musical i es va graduar amb honors, i després va obtenir un Master of Fine Arts en escriptura creativa a The New School de Nova York. Més tard va esdevenir dissenyador gràfic.
Sufjan és un nom persa, que significa "ve amb una espasa". És anterior a l'Islam i pertanyia a Abu-Sufyan, una figura de la història islàmica primerenca. El nom va ser donat a Stevens pel fundador de Subud, una comunitat espiritual interfe a la qual pertanyien els seus pares quan va néixer.
Carrera musical Inicis i "el projecte dels cinquanta estats" (1995-2006) Sufjan Stevens va començar la seva carrera musical quan estudiava a Holland, Michigan. Era membre de Marzuki, una banda de folk-rock indie que va ser nomenada a partir del seu germà Marzuki Stevens, antic maratonià professional, i de la banda de garatge Con Los Dudes. També tocava, i segueix tocant, diversos instruments per la banda de rock Danielson. Durant el seu últim semestre a Hope College, Stevens va crear el seu primer àlbum en solitari, A Sun Came (2000), en el qual tocava divuit instruments diferents. Va formar Asthmatic Kitty amb el seu padrastre Lowell, i l'any següent va publicar Enjoy Your Rabbit (2001), àlbum de música electrònica inspirat en el zodiac xinès.
Stevens pràcticament va deixar la música després de mudar-se a Nova York per a fer el màster d'escriptura a la New School for Social Research, on es va sentir atret pels relats curts, que pensava que el portarien a escriure una novel·la, però mai va succeir. Va tornar a compondre cançons, i va crear el seu tercer àlbum: Michigan (2003), un homenatge al seu estat natal. Stevens toca quasi tots dels vint instruments utilitzats, entre ells l'oboè, el vibràfon, i la guitarra i el banjo. A partir de llavors, Stevens va anunciar la intenció de fer un àlbum per a cadascun dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, que va anomenar “el projecte dels cinquanta estats” (Fifty States Project) que, segons l'artista, seria una manera d'explorar el significat de ser americà i entendre l'identitat americana.
Al març del 2004, Stevens va publicar un àlbum que no formava part del seu nou projecte: Seven Swans, pràcticament dominat pel banjo i la guitarra, i centrat en la seva espiritualitat cristiana. Tot seguit, va publicar el segon àlbum del "projecte dels cinquanta estats", Illinois (2005), que inclou referències sobre el mateix estat, com les ciutats de Chicago, Decatur i Jacksonville; l'exposició Universal de 1893, la mort d'un amic el dia de Casimir Pulaski, el poeta Carl Sandburg i l'assassí en sèrie John Wayne Gacy. Tot i així, Stevens també inclou referències a la seva fe cristiana. Encara que la seva publicació estava programada pel 5 de juliol de 2005, l'àlbum es va retardar per qüestions legals sobre l'ús de Superman a la portada original. A les primeres 5.000 còpies del vinil doble dIllinois, es va col·locar un adhesiu d'un globus sobre el personatge, i tant a les següents impressions com al CD, hi havia un espai buit on es trobava la seva imatge.
Illinois va rebre una gran aclamació i va ser l'àlbum més ben valorat del 2005 a Metacritic a partir de ressenyes de Los Angeles Times, Pitchfork, Billboard, Entertainment Weekly, Rolling Stone, The New York Times i The Guardian, entre d'altres. Els premis PLUG Independent Music de 2006 van atorgar Stevens amb l'Àlbum de l'any, el Millor embalatge d'àlbum i l'Artista masculí de l'any, i també va rebre el premi Pantheon de 2005, concedit a àlbums destacables que venen menys de 500.000 exemplars.
A l'abril de 2006, Stevens va anunciar que 21 peces de música que havien resultat de les sessions de gravació d'Illinois s'incorporarien a un nou àlbum, anomenat The Avalanche, que es va publicar l'11 de juliol del 2006. L'11 de setembre de 2006, a Nashville, Tennessee, Stevens va estrenar una nova composició: una peça de més de deu minuts que es titulava Majesty Snowbird, que no va arribar mai a publicar-se oficialment. El 21 de novembre de 2006, es va estrenar Songs for Christmas, recopilació de cinc CD amb nadales originals i estàndards. Les cançons eren enregistrades cada desembre des del 2001 (excepte el 2004) per Stevens i diferents col·laboradors, entre ells Vito Aiuto, de la banda de gòspel The Welcome Wagon, i les enviaven a amics i familiars com a felicitació de Nadal. Stevens va emprendre el projecte inicialment com un exercici "per fer-se apreciar més el Nadal".
Tot i que a vegades s'especulava per intentar relacionar el treball posterior de Stevens amb futurs "projectes Estats", i el mateix Stevens va fer declaracions puntuals al·ludint el futur del projecte, Sufjan va admetre més tard que el projecte havia estat un "truc promocional" i no un que hagués volgut completar seriosament.
Les cançons «The Tallest Man, The Broadest Shoulders» de l'àlbum Illinois i «All the Trees of the Field Will Clap Their Hands» de Seven Swans es van incloure al film britànic Driving Lessons de 2006, protagonitzat per Julie Walters i Rupert Grint, actors coneguts per la saga de pel·lícules de Harry Potter.
Àlbum de banda sonora i diversos projectes col·laboratius (2006-2009) Durant les vacances d'hivern de 2005, Stevens va gravar i coproduir un àlbum amb Rosie Thomas i Denison Witmer tocant el banjo i proporcionant veu d'acompanyament, que es va publicar el 13 de març de 2007 titulat These Friends of Mine. A l'abril de 2006, Pitchfork havia enunciat erròniament que Stevens i Thomas tindrien un bebè junts, i es van veure obligats a desmentir-ho.
L'any 2007, Stevens va actuar esporàdicament: el 5 de febrer al Kennedy Center de Washington D.C. per celebrar el desè aniversari dels concerts del Millennium Stage, i a l'abril fent una sessió de vídeo acústic al Take-Away Show de Vincent Moon, gravat al terrat del Memorial Hall a Cincinnati.
El 31 de maig de 2007, Asthmatic Kitty va anunciar que Stevens estrenaria un nou projecte titulat The BQE a principis de novembre del mateix any. El projecte, batejat com una "exploració simfònica i cinematogràfica de l'infame Brooklyn-Queens Expressway de la ciutat de Nova York", es va presentar en una actuació en directe de trenta minuts. The BQE comptava amb una pel·lícula original de Stevens (rodada en pel·lícula Super 8 i estàndard de 16 mm), i una banda sonora en directe exclusivament instrumental. La funció va incloure trenta-sis intèrprets, entre ells una banda petita, un conjunt de vents metall i fusta, corda, i hula hoopers. La Brooklyn Academy of Music va encarregar The BQE perquè formés part del seu Next Wave Festival, i es va interpretar tres nits consecutives: de l'1 al 3 de novembre del 2007. Les actuacions van esgotar les 2.109 butaques del BAM Opera House sense fer-ne publicitat. The BQE va guanyar el premi Brendan Gill del 2008, que s'atorga anualment a les obres que capten millor l'esperit de Nova York. El CD es va publicar el 20 d'octubre de 2009.
Stevens també ha treballat com a assagista a Asthmatic Kitty Records i la revista Topic. Va escriure la introducció a l'edició de 2007 de The Best American Nonrequired Reading, de Dave Eggers, una història breu sobre la seva educació infantil i sobre aprendre a llegir titulada How I Trumped Rudolf Steiner and Overcame the Tribulations of Illiteracy, One Snickers Bar at a Time. Aquell hivern, Stevens va organitzar un concurs de cançons de Nadal anomenat Xmas Song Exchange Contest en què el guanyador Alec Duffy va obtenir drets exclusius de la cançó original de Stevens Lonely Man of Winter. La pista només es podia escoltar assistint a festes privades a casa de Duffy a Brooklyn i a altres llocs de tot el món fins al 2018, quan Duffy va negociar amb Asthmatic Kitty Records per publicar la cançó amb tots els ingressos dirigits a l'organització JACK de Duffy.
Durant el 2007, Stevens va tocar el piano a l'àlbum Boxer, de The National, instruments variats a All This Could Kill You de Ben + Vesper i oboè i veu a Noise In You de David Garland. L'any 2008, Stevens va produir Welcome to The Welcome Wagon, l'àlbum debut de la parella Vito i Monique Aiuto, The Welcome Wagon.
El febrer de 2009, Stevens va contribuir amb You Are the Blood a l'àlbum Dark Was the Night produït per la Red Hot Organization, organització sense ànim de lucre contra el sida. A l'abril del mateix any, Stevens va penjar en línia una cançó sobre la directora de cinema Sofia Coppola que havia escrit quan estava a la universitat a partir d'una sèrie de cançons sobre noms.
Àlbums d'estudi en solitari (2009-2011) Al setembre de 2009, Stevens va començar a interpretar quatre cançons noves durant la seva gira de tardor: All Delighted People, Impossible Soul, Too Much i Age of Adz. El primer tema es va publicar més endavant, el 20 d'agost de 2010, per a descàrrega digital, en un nou EP: All Delighted People, que es construeix al voltant de dues versions de la pista anomenada igual que el títol, que és un homenatge a The Sound of Silence de Simon and Garfunkel. L'àlbum va arribar al número 27 del Billboard 200 només a través de les seves vendes digitals. Els altres tres temes es van publicar en el seu LP The Age of Adz, el 12 d'octubre de 2010. El títol i la portada de l'àlbum fan referència a l'art apocalíptic de Royal Robertson, un artista i autoproclamat profeta esquizofrènic. Tot i això, l'àlbum tracta temàtiques personals com l'amor, sexe, mort, malaltia, ansietat i suïcidi. Més tard, Stevens va declarar que havia patit una misteriosa infecció per virus que afectava el seu sistema nerviós, i el dolor crònic el va obligar a deixar de treballar durant diversos mesos. The Age of Adz va ser el resultat del procés de patir aquests problemes de salut.