Honda Motor Company, Ltd. o simplement, Honda (), és una reeixida companyia d'enginyeria i de producció japonesa. És coneguda pels seus automòbils i motocicletes, però també produeix una llarga llista d'altres productes: camions, escúters, robots, avions, generadors elèctrics, motors de vaixells, equipaments de jardí i tecnologies mòbils i aeronàutiques. Amb més de 14 milions de motors de combustió interna produïts cada any, Honda és el fabricant més gran de motors del món. El 2004, la companyia va començar a produir motors dièsel.
La seu central d'Honda es troba a Minato, Tòquio. Està al mercat de valors de Tòquio i al de Nova York, així com a Osaka, Nagoya, Sapporo, Kyoto, Fukuoka, Londres, París i Suïssa. La seu central americana (American Honda Motor Co.) es troba a Torrance, Califòrnia, i la canadenca (Honda Canada Inc.) a Scarborough, Ontario. La filial d'Honda per a automòbils de luxe a Nord-amèrica s'anomena Acura.
Història Inicis El 1938, mentre treballava a Art Shokai, el mecànic Soichiro Honda va desenvolupar un nou disseny d'anells de pistó i els va intentar vendre a Toyota (que no els va pas rebutjar com es creu popularment). Honda va construir una nova planta per a fabricar productes per a Toyota, però poc després, durant la Segona Guerra Mundial, la fàbrica va ser completament destruïda.
Acabat el conflicte, Soichiro Honda va crear una nova companyia amb allò que li quedava del mercat japonès, que havia estat reduït considerablement per la guerra. El Japó no tenia ni diners ni energia, però necessitava un mitjà de transport bàsic. Honda va començar a muntar motors a bicicletes, creant un mitjà de transport barat i eficaç. El nom inicial de la nova empresa va ser Honda Giken Kōgyō Kabushiki Kaisha (traduïble com a Institut de Recerca Honda). Tot i l'aparença del nom, la primera planta de la nova companyia era una barraca de fusta on Soichiro Honda i els seus associats acoblaven els motors a les bicicletes. En honor als esforços del fundador, el nom inicial de l'empresa segueix essent l'oficial al Japó. El 24 de setembre de 1948 es va fundar al Japó l'empresa definitiva, Honda Motor Co.
Motocicletes De seguida, Honda va començar a fabricar una gamma de petites motocicletes que van permetre Soichiro Honda de recuperar-se de les pèrdues de la guerra. La primera motocicleta posada a la venda va ser l'A-Type de 1947, un any abans de la fundació oficial de la companyia. Equipava un motor de 98 cc, amb una potència al voltant de 3 CV. Aquest model va ser seguit per diversos escúters i motocicletes durant la dècada del 1950 amb molt d'èxit.
El 1958 es va fundar lAmerican Honda Company i només un any després, Honda va introduir el seu primer model als Estats Units, l'Honda C100 Super Cub de 1959. L'Honda Cub té la xifra de vendes més gran per a un vehicle de tot el món, amb vendes al voltant de 50 milions d'unitats. Als Estats Units, durant els anys 60, les grans motocicletes tenien fama de ser un producte per a gent de caràcter aspre, una imatge instigada per Harley Davidson, però Honda va canviar aquesta percepció pública amb l'eslògan «You meet the nicest people on a Honda» ("Coneixes la gent més maca en una Honda").
Dins els sector de les motocicletes de turisme, Honda va ser el primer dels principals fabricants japonesos a fer un ús generalitzat del motor de quatre temps, en particular amb una gamma de bicilíndrics verticals, el CB 250 i el CB 350, amb arbre de lleves al cap. Honda va innovar durant la dècada del 1960 en comercialitzar la CB 450, equipada amb un motor DOHC que lliurava 45 CV i podia competir amb altres models no japonesos de superior cilindrada, com ara la 650 Bonneville, la Norton 750 o les BSA, Moto Guzzi i BMW. La marca japonesa també fabricava a l'època ciclomotors amb motor monocilíndric de quatre temps.
miniatura|esquerra|L'Honda CB 750 Four K0 de 1970 El 1969, Honda va sorprendre tothom amb la primera moto de turisme produïda en sèrie a dur un motor SOHC de 4 cilindres transversal, la CB 750 Four, que ràpidament es va convertir en una referència. La moto incorporava altres innovacions importants, com ara el primer fre de disc hidràulic en un model de sèrie. Aquesta moto seguí gaudint del mateix gran èxit comercial durant la dècada del 1970. Honda esdevingué el fabricant capdavanter en models de diversos cilindres amb la 500 Four, després les 350, 400 i 550 a començaments dels 70. Aquests models varen ser "copiats" per Benelli, en particular amb la seva 750 Sei. Durant aquella època, Honda esdevingué el fabricant de motocicletes més gran del món, lloc que no ha abandonat mai des d'aleshores.
A mitjan dècada de 1970 va aparèixer la Gold Wing, equipada amb un motor boxer de 4 cilindres de 1.000 cc amb accionament per eix cardànic i refrigeració líquida. Aquest model comptarà posteriorment amb diverses versions en 6 cilindres, de 1.500 cc fins a 1.800 cc. El 1978, Honda va comercialitzar un model de sis cilindres en línia de 1.000 cc i 24 vàlvules, la CBX, amb refrigeració per aire i 105 CV de potència. El 1979 es va comercialitzar l'Honda CB99F, una motocicleta esportiva que permetia la marca de retrobar-se amb el gran públic i completar la gamma "Euro Style".
El 1982, Honda va ser el primer fabricant del món a comercialitzar en massa una motocicleta turboalimentada, la 500 CX Turbo. Aquest primer model de 500 cc va ser seguit pel 650 Turbo. Durant la dècada del 1980 es va llançar l'Honda VT 500 E, destinada a substituir la gamma CX. El 1986 va aparèixer la primera Honda VFR. Les motos d'aquesta gamma incorporen solucions tecnològiques provades en competició, la qual cosa els dona un èxit immediat. El motor V4 de la versió 2017 passava el filtre d'emissions Euro 4 però no l'Euro 5, de manera que se n'aturà la producció a finals del 2020.
Entre els motors més excepcionals mai fabricats per Honda cal esmentar el de pistons oblongs de la gamma NR: un V4 de 32 vàlvules que gira a 14.000 rpm, dissenyat inicialment per a la competició i extrapolat després a una motocicleta de carrer, la 750 NR.
Malgrat l'ús quasi exclusiu dels motors de quatre temps, Honda ha fabricat també nombrosos models destinats al fora d'asfalt amb motors de dos temps a causa de la manca de competitivitat en aquest sector dels primers. Tot i així, la marca ha aconseguit també grans progressos en aquest camp amb motors de quatre temps, especialment en motocròs i trial, on les Honda 4T han guanyat nombrosos campionats del món (entre els quals cal comptar els aconseguits per Toni Bou amb la Montesa Cota 4RT, una motocicleta amb tecnologia 100% Honda).
Gamma actual Llista de models de motocicleta Honda a data del 2020:
CBR 500/650 R CBR 1000 RR-R GL 1800 Gold Wing CRF 1100L Africa Twin X-ADV Integra Forza 750
PCX 125 SH 125i NC750S Rebel 500/1100 CB 300/500/650/1000 R CB 500f Crossrunner
Competició Soichiro Honda, com a pilot de curses que havia estat, no podia restar al marge de la competició internacional. El , Honda va presentar cinc motocicletes al TT de l'illa de Man, la cursa de motocicletes més prestigiosa del món a l'època. Tot i que disposava sempre de motors potents, va caldre esperar al perquè Honda acabés d'afinar el seu xassís prou bé per a permetre a Mike Hailwood d'aconseguir les seves primeres victòries en Gran Premi, a les categories de 125cc i 250cc. Hailwood aconseguiria més tard les seves primeres victòries al TT Sènior el i el . Les motos de curses d'Honda eren conegudes pel seu "sleek & stylish design''" ("disseny elegant i estilista") i les exòtiques configuracions dels motors, com ara el de 5 cilindres de 125 cc i 22.000 rpm o els de 6 cilindres de 250 i 297 cc.
El , Honda va guanyar tots els títols mundials de constructors amb les seves motocicletes pluricilíndriques (bicilíndriques de 50cc, cinc cilindres de 125cc, sis cilindres de 250cc, etc.) totes elles equipades amb motor de quatre temps. A banda de Mike Hailwood, pilots també llegendaris com ara Jim Redman i Luigi Taveri van dominar amb les Honda les seves respectives categories durant anys.
La temporada de 1967 fou la darrera de la marca japonesa al mundial, ja que a partir de la de se'n retirà per tal de centrar-se en la Fórmula 1. Tot i no participar en els Grans Premis, Honda va seguir aconseguint èxits durant la dècada del 1970, aquest cop en competicions de resistència. El 1970, Dick Mann va guanyar la cèlebre cursa americana Daytona 200 amb una Honda de fàbrica; poc després, l'equip format per l'importador francès Japauto, amb una CB 750 apujada a 969 cc, va guanyar nombroses curses i campionats gràcies als seus pilots Christian Léon i Jean-Claude Chemarin.
miniatura|L'Honda RC212V pilotada per Casey Stoner el El , Honda va decidir de tornar als Grans Premis i ho va fer amb una motocicleta de quatre temps amb xassís monocasc, la NR500. Les regles de la FIM limitaven els motors a quatre cilindres, de manera que la NR500 tenia cilindres no circulars de "pista de cursa", cadascun amb 8 vàlvules i dues bieles, per tal de proporcionar una àrea de vàlvules suficient per a poder competir amb els models de dos temps dominants a l'època. Malauradament, semblava que Honda havia intentat fer massa coses alhora i l'experiment va fracassar. Per a la temporada de , Honda va estrenar la seva primera motocicleta de curses de dos temps, la NS500, i el ja va guanyar el seu primer mundial de motociclisme de 500cc amb Freddie Spencer. Des de llavors, Honda s'ha convertit en una marca dominant als Grans Premis de motociclisme, guanyant una gran quantitat de títols de primer nivell amb pilots com ara Mick Doohan, Valentino Rossi i Marc Márquez. Honda també encapçala el nombre de victòries al TT de l'illa de Man amb 227 victòries en les classes en solitari i en sidecar, inclosa l'aclaparadora victòria absoluta d'Ian Hutchinson a les curses del 2010.
El rècord total de volta ràpida al Snaefell Mountain Course (el circuit de l'illa de Man) el va ostentar Honda en establir-lo John McGuinness al TT del 2015 a una velocitat mitjana de 213,562 km/h amb una Honda CBR1000RR, tot i que l'any següent el va millorar Michael Dunlop amb una BMW S1000RR a 215,591 km/h.
Al mundial de Superbike, Honda ha obtingut nombroses victòries amb campions com ara Fred Merkel, John Kocinski, Colin Edwards i James Toseland.
Pel que fa al fora d'asfalt, Honda hi ha destacat en totes les modalitats. A data del 2022, els pilots de la marca japonesa havien guanyat més de 30 campionats del món de motocròs, 14 d'enduro i 3 de trial (amb Eddy Lejeune, sense comptar els nombrosos guanyats per Dougie Lampkin, Takahisa Fujinami i Toni Bou amb , marca propietat d'Honda des del 1986).
El 1982 es va crear Honda Racing Corporation (HRC). L'empresa combina la participació en curses de motociclisme arreu del món amb el desenvolupament de models de competició d'alt rendiment. Les seves activitats són una via d'experimentació important per a la creació de tecnologies d'avantguarda emprades en el desenvolupament de motocicletes Honda. HRC també contribueix a l'avenç dels esports motociclistes per mitjà d'una sèrie d'activitats que inclouen la venda de motocicletes de curses de producció, suport a equips satèl·lits i programes d'educació per a pilots.
Galeria de models
Automòbils