Emilio Miñana y Villagrasa (València, 1872 - 1 de desembre de 1937) fou un advocat valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia Llicenciat en dret, fou professor de dret de la Universitat de Madrid i administrador del Centro Jurídico Internacional dirigit per Adolfo Bonilla y San Martín. En 1918 va col·laborar a la revista germanòfila Renovación Española.Renovación Española a filosofia.org
Amb Adolfo Bonilla y San Martín va ser autor de la bibliografia jurídica comercial i va traduir les obres d'alguns filòsofs europeus, entre ells Kant, per a la seva Colección de filósofos españoles y extranjeros. En 1922 fou admès a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, en la que va ingressar amb el discurs De la orientación y selección profesionales, on toca qüestions de psicologia aplicada a la vida professional i considera la psicologia com una de les ciències auxiliars més importants de l'Economia.La psicología científica y su presencia en la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas
Obres El anarquismo según las fuentes suecas y extranjeras (1906) de Friedrich Lindholm (traducció) Crítica de la razón práctica d'Immanuel Kant, amb Manuel García Morente Derecho mercantil (1923) Referències
Categoria:Advocats valencians contemporanis Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Morts a València Categoria:Nascuts el 1872 Categoria:Morts el 1937 Categoria:Advocats de València Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Valencians morts al segle XX