Siunik —Սյունիք; — és una província d'Armènia al sud-est del país. Limita amb la província de Vaiots Dzor al nord, amb la República Autònoma de Nakhtxivan a l'oest; amb l'Iran, al sud; i amb territoris de l'Azerbaijan ocupats per Armènia que la separen del Nagorno Karabagh o Alt Karabakh, a l'est. La capital és Kapan. La població al cens realitzat el 2011 era de 152.684 habitants.
Etimologia Siunik fou una de les quinze províncies del Regne d'Armènia. L'historiador armeni antic Movsès Khorenatsí relacionà el nom de la província amb Sisak, descendent del llegendari patriarca armeni Haik i suposat progenitor de l'antiga dinastia Siunia (o Siunik), que governà la regió a partir del segle I aC.Hakobyan, Tadevos Kh.; Melik-Bakhshyan, Stepan T.; Barseghyan, Hovhannes Kh. (1998). Հայաստանի և հարակից շրջանների տեղանունների բառարան [Dictionary of toponymy of Armenia and adjacent territories] (in Armenian). Vol. 4. Yerevan: Yerevan State University Publishing House. p. 639. Tanmateix, l'historiador Robert Hewsen considerà Sisak com un epònim posterior.Hewsen, Robert H. "The Primary History of Armenia: An Examination of the Validity of an Immemorially Transmitted Historical Tradition," History in Africa 2 (1975): p. 91-100 Per la seva banda, l'historiador Armen Petrosyan suggerí que el nom de Siunik prové del déu solar urartià Shivini (o Siwini), préstec cultural dels hitites, tot assenyalant la similitud fonètica entre els noms i la gran quantitat de topònims relacionats amb el sol que es troben a la regió històrica de Siunik.Petrosyan, Armen (2006). "Ուրարտուի արքայատոհմի և իշխող դասի ծագման շուրջ" [On the origin of the ruling dynasty and ruling class of Urartu]. Հայոց ազգածագման հարցեր [Questions on the origin of Armenians] (PDF). Yerevan: Noravank. p. 45–46.
En diferents períodes, la regió que avui correspon a l'actual Siunik ha rebut altres denominacions com Siunia, Sisakan i Zanguezur (o Zangadzor). En l'àmbit geogràfic, la Cosmographia de Ravenna (segles V–VI) es referí a la zona amb el nom de Siounia Caucasiana.
Geografia Siunik està situada entre la República Autònoma de Nakhtxevan (Azerbaidjan) a l'oest i els districtes de Laçin, Qubadli i Zangilan de l'Azerbaidjan a l'est. Entre els anys 1992 i 2020, limitava per l'est amb la província de Kaixatag de la no reconeguda República de l'Alt Karabakh. Al nord, confronta amb la província armènia de Vayots Dzor, mentre que el riu Araxes marca la frontera sud amb l'Iran. Amb una superfície de 4.506 km² (1.740 milles quadrades), que representa el 15% del territori nacional, Siunik és la segona província més extensa d'Armènia, després de Guegharkunik.
Històricament, l'actual territori de la província ocupa gran part de la regió homònima de l'antiga Armènia.
Siunik és una regió eminentment muntanyosa, majoritàriament coberta de frondosos boscos verds. Les muntanyes de Zangezur n’ocupen la major part. Els cims més elevats de la província són el mont Kaputjugh, amb 3.905 metres (12.812 peus), i el mont Gazanasar, amb 3.829 metres (12.562 peus).
Una part significativa dels boscos de Siunik gaudeix de protecció estatal, amb espais naturals com el Parc Nacional d'Arevik, la Reserva Estatal de Shikahogh, el Santuari de Boghakar, el Santuari de Gorís, el Santuari del Bosc de Plàtans, el Santuari del Llac Sev i el Santuari de Zangezur. miniatura|Lleopart del Caucas Els principals sistemes hidrogràfics inclouen els rius Vorotan, Voghji, Sisian, Meghrí i Vatxagan. A l'estiu, les temperatures poden assolir els 40 °C (104 °F), encara que la mitjana es manté al voltant dels 22 °C (72 °F); a l'hivern poden descendir fins als –12,5 °C (9,5 °F). La frontera occidental amb Nakhtxevan està delimitada per les muntanyes de Zangezur. miniatura|Panorama de la ciutat de Gorís L'extrem sud d'Armènia, al massís de Meghrí, havia estat hàbitat del lleopard del Caucas, espècie en perill d'extinció. No obstant això, entre l'agost de 2006 i l'abril de 2007 només se’n registrà un exemplar mitjançant càmeres trampa, i cap altra senyal fou detectada durant les inspeccions de rastreig realitzades en una àrea de 296,9 km² (114,6 milles quadrades). Malgrat que els recursos tròfics locals podrien mantenir entre quatre i deu individus, la pressió provocada per la caça furtiva, la ramaderia, la recol·lecció de plantes i bolets silvestres, la desforestació i els incendis d'origen humà supera llur llindar de tolerància.Khorozyan, I., Malkhazyan, A. G., Abramov, A. (2008). "Presence – absence surveys of prey and their use in predicting leopard (Panthera pardus) densities: a case study from Armenia." Archived 31 July 2013 at the Wayback Machine Integrative Zoology 2008, 3: 322–332. No obstant això, en el marc de prospeccions realitzades entre 2013 i 2014, es captaren imatges de lleopards en 24 indrets del sud d'Armènia, 14 dels quals situats a les muntanyes de Zangezur.
Subdivisions administratives Ders de les reformes administratives dels anys 2015, 2016 i 2017, la província està subdividida actualment en 8 municipis (hamaynkner), dels quals, 5 són urbans, i 3 són rurals: Gorís (29.173 habitants el 2011), Kajaran (9134 h.), Kapan (49.788 h.), Meghrí (11.377 h.), Sisian (28.563 h.), Gorayk (1.702 h.), Tatev (6.260) i Tegh (5994 h.).
Història Història antiga - Regne d'Armènia
miniatura|Regne de Siunik, 1020-1166 Les inscripcions trobades a la regió dels voltants del llac Sevan atribuïdes al rei Artaxes I confirmen que la província històrica de Siunia formava part del regne artaxiada d'Armènia durant el segle II aC.Borisov, A. Ia, "Inscriptions of Artaxia (Artashes), King of Armenia, 1946, No 2"
La primera dinastia que governà Siunia fou la dinastia Siunia, a partir del segle I. El primer nakharar conegut fou Valinak Siak (vers 330), seguit pel seu germà Andok o Andovk (Antíoc, vers 340). L'any 379, Babik (Bagben), fill d'Andok, fou restablert com a nakharar per la influent família dels Mamiconis. Babik tenia una germana anomenada Pharantzem, que s'havia casat primer amb el príncep arxakuní Gnel, nebot del rei Àrsaces II d'Armènia, i posteriorment amb el mateix Àrsaces II com a segon marit. El govern de Babik durà menys d'una dècada i cap al 386 o 387, Dara fou deposat per l'Imperi Sassànida.
Valinak (c. 400–409) fou succeït per Vasaces (409–452). Vasaces tingué dos fills, Babik (Bagben) i Bakur, així com una filla que es casà amb Varazvahan (452–472), successor de Vasaces. El fill de Varazvahan, Gelehon, governà entre 470 i 477 i morí l'any 483. Babik (Bagben), germà de Varazvahan, esdevingué nakharar el 477. Hadz, germà de Gelehon, morí el 25 de setembre de 482.
Posteriorment, la província de Siunik fou governada per Baanes (vers 570), Felip (vers 580), Esteve (vers 590–597), Isaac (vers 597) i Gregori, que governà fins a l'any 640.
Edat mitjana Una dinastia fou establerta a Syunik governada per una branca de la casa Bagratuní, amb prínceps vassalls menors provinents d'una o més dinasties anteriors. Vasaces III (vers 800) patí un atac de l'emir de Mantziciert, Sevada. Aquest establí una guarnició a Xalat, al districte de Dzoluk. Vasaces III demanà ajuda al cap revolucionari persa Babak Khorramdin, que es casà amb una filla del rei.
A la mort de Vasaces III l'any 821, Babak heretà el territori, que es revoltà contra ell. Tot i que Babak reprimí la revolta, fou assetjat tant per musulmans com per armenis, i acabà abdicant. Els fills de Vasaces, Philipo i Sahak, recuperaren el poder. Philipo controlava l'est de Siunik, inclosos els cantons de Vaiots Dzor i Baghk, mentre que Sahak governava el cantó occidental conegut com a Guegharkunik.
L'any 826, Sahak s'alià amb el seu antic enemic, Sevada —l'emir qaysita de Mantziciert— contra el governador del califa, però fou derrotat i morí a Kavakert. El seu fill Gregori-Sufan el succeí com a príncep de Siunik Occidental. A la regió oriental, Philipo morí el 10 d'agost del 848 i fou succeït pels seus tres fills —Babgen, Vasaces-Ichkhanik i Asoci— que governaren conjuntament. Babgen combaté Gregori-Sufan i el matà (vers 849–851), però morí poc després (851), i Vasaces-Ichkhanik (Vasaces IV) el succeí. Aquest mantingué relacions pacífiques amb Vasaces-Gabor, que havia ascendit al tron de Syunik Occidental després del seu pare. miniatura|Siunik i Artsak fins al segle IX Nerseh Philipoean, germà de Babgen, dirigí una expedició contra Aghuania (822–823)Foundation, Encyclopaedia Iranica. "Welcome to Encyclopaedia Iranica". iranicaonline.org. i derrotà el príncep Varaz-Terdat II de la dinastia mihrakànida a Morgog. Durant aquests anys, el general del califa, Bugha al-Kabir, devastà Armènia i Aghuania. A Siunik Oriental, governada per Vasaces IV i el seu germà Asoci, els habitants es refugiaren a la fortalesa de Balq. Vasaces fugí a Kotaiq, però fou traït pel príncep de Gardman, Ketridj, i entregat a Bugha (859), igual que Asoci. Bugha també empresonà Ketridj i el príncep de Sevordiq, Stepanos Kun. miniatura|Baix relleu d'un àngel (Siwnik, segle X) Per tal de controlar aquestes regions, el califat intentà repoblar la ciutat de Xamkor (vora el riu Kura) amb musulmans, com a punt de vigilància regional. El 862, el nou califa ordenà l'alliberament dels prínceps empresonats si es convertien a l'islam. Tanmateix, tots abandonaren l'islam un cop retornaren als seus dominis.
Vasaces-Gabor, príncep de Syunik Occidental, es casà amb Miriam, filla del príncep Bagratuni Asoci I el Gran, i fou reconegut com a ichkhan pel poble, amb l'aprovació d'Asoci i del califa. El seu fill Gregori-Sufan II (887–909) el succeí. Vasaces IV, a Syunik Oriental, morí vers 887 i fou succeït pel seu germà Asoci († c. 906).
El fill de Vasaces IV, Simbaci, rebé el feu de Vaiots Dzor. Chahaponk (Jahuk) governà de 887 a després de 920. Es revoltà contra el rei Bagratuni Simbaci I l'any 903, i fou atacat pel príncep de Baspracània, Sargis-Ashot. Fou perdonat i es casà amb la germana d'aquest, rebent Nakhitxevan com a recompensa. Posteriorment, s'alià amb l'emir sadjida Yusuf contra Siunik Oriental. Simbaci es refugià a Erendchak (Alinja), i Yusuf ocupà Syunik Oriental. Simbaci trobà refugi al domini del seu cunyat Khatchik-Gagik. miniatura|Monestir de Vorotnavank del segle X L'any 909, Gregori-Sufan II també es sotmeté a Yusuf, però els moviments romans d'Orient i la retirada dels sadjides li permeté recuperar el tron. Simbaci governà junt amb els seus germans Sahak, Babgen i Vasaces. A Siunik Occidental, també governaven Sahak, Ashot i Vasaces, germans de Gregori-Sufan II. La dinastia occidental s'extingí, i el territori passà a mans musulmanes.
La part oriental restà dividida: Simbaci (amb el títol principal) governà la part occidental de Syunik Oriental, incloent Vayots Dzor; Sahak en governava l'est fins al riu Hakar; Babgen tenia el districte de Baghk, i Vasaces († 922) un territori indeterminat. L'emir Nasr d'Azerbaidjan prengué territori a Babgen i Sahak, però Simbaci derrotà Nasr i alliberà els seus germans. El seu fill Vasaces el succeí, i el fill de Sahak, també anomenat Simbaci, el seguí. Vasaces fou reconegut com a rei pels musulmans al final del seu regnat († 963).
El tron passà al seu nebot Simbaci (963–998), reconegut pels emirs de Tabriz i Arran. Es casà amb Chahandoukht, princesa d'Aghuania. El succeí Vasaces (c. 998–1019), i després els nebots Simbaci i Gregori (1019–1084), fills d'Asoci i la germana de Vasaces. Durant aquest període, Syunik fou vassall de l'Imperi Seljúcid. Gregori es casà amb Chahandoukht, filla de Sevada d'Aghuania. El seu únic successor fou la seva filla, també anomenada Chahandoukht, i el poder passà al príncep Senaquirim Ioan d'Aghuania, que governà ambdós territoris fins al 1105.