Pedro de Novo i Colson (Cadis, octubre de 1846 - Madrid, 18 de febrer de 1931) fou un militar, historiador, poeta i dramaturg espanyol.
D'antics ascendents italians radicats a Venècia, els Novo, en 1862 va ingressar a l'Escola Naval Militar, on el 1864 assolí el grau de guardiamarina. El 1872 fou destinat a Cuba com a alferes de navili i el 1878 fou ascendit a tinent de navili i destinat com a professor de l'Escola Naval Militar a Madrid, on també es dedicà a la seva vocació literària. Va escriure diverses obres històriques i literàries i publicà les revistes Diario de Marina i El Mundo Naval Ilustrado en 1896.Biografia a mcn.biografias A les eleccions generals espanyoles de 1896 fou elegit diputat per Manzanillo (Cuba)Fitxa del Congrés dels Diputats i va donar suport al projecte de submarí d'Isaac Peral.Biografia al bloc totoavante
El 1903 va rebre la Gran Creu del Mèrit Naval, el 1908 va ingressar a la Reial Acadèmia de la Història i el 1915 a la Reial Acadèmia Espanyola amb el discurs Los cantores del mar.Fitxa de la RAE
Obres Última teoría sobre la Atlántida (1879) Sobre los viajes apócrifos de Juan de Fuca y de Lorenzo Ferrer Maldonado (1881) Historia de la guerra de España en el Pacífico (1882). Vasco Núñez de Balboa (1882). La manta del caballo (1878), drama Corazón de hombre (1884) La bofetada (1890) El pródigo (1891) Referències
Categoria:Militars gaditans Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Historiadors andalusos Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics gaditans Categoria:Morts el 1931 Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1846