Els arànides (; Առանշահիկներ Aranxahikner o Եռանշահիկներ, Ieranxahikner, en armeni) foren la dinastia governant de l'Albània del Caucas a partir d'una data desconeguda i fins a finals del . L'historiador Moisès de Khorèn afirma que aghu era un sobrenom donat al príncep Aran Haicazuni, a qui el rei arrani Aran I (Vagharsh I) havia nomenat governador de la província del nord-est fronterera amb Armènia. Segons una tradició llegendària reportada per Moisès de Khorèn, Aran era descendent de Sisak, l'avantpassat de la dinastia siuníkida (o sisàkida).
Els governants esmentats són:
Aran Haicazuni Aray Anushavan Parat Arbag Zavan Parnas Sur Havang Vashtagh Ambakh Arnakh Shavarsh Horay Vastamkar Harakh Hiran Anjakh Dalagh Horai II Zarmehr Borj Arbun Bazak Khoy Yusak Khaynakh Skaiordu Parui Pharnavaz Pajuj Kornak Pavus Eruand Tigran
Branques posteriors No hi gairebé cap informació sobre el príncep Arran i els seus primers successors. Segons la tradició, en el començament del els mihrànides havien convidat a 60 homes dels arànides a un banquet i els van matar tots, amb l'excepció de Zarmihr Aranshahik, que s'havia casat amb una princesa mihrànida. Per aquest motiu la família Mihrànida havia esdevingut prínceps de Gardman i com una mena de presidents de tots els prínceps de l'Albània del Caucas o Aghuània. Isaac Simbacià, fundador del principat de Khatxèn, era un descendent de Zarmihr Aranshahik. D'acord amb Arakel Babakhanian, Esayi Abu Musa era també un membre de la casa dels arànides.Arakel Babakhanian (Leo). Երկերի ժողովածու (Obres Completes). vol. II. Erevan, Armènia SSR :. Sovetakan Grogh, 1967, pàg. 446- 449.
A partir de la conquesta musulmana del els arànides (que tenien possessions al Khatxèn) es van dividir en dues branques: la primera que eren ishkans de Goroz (Haband oriental) d'ençà el , va dominar Dizak. La segona governava a Khokhanaberd (Gandzasar) i Andaberd. Del 1072 al 116 van governar a Siunia amb Senaquerim Ioan príncep de l'Altra Haband (Haband oriental) i rei nominal d'Aghuània (que va heretar Siunia com a marit de Shahandoukht, la germana i hereva de l'anterior rei Grigor III), i després el seu fill Grigor IV (1094-1116). La filla i hereva d'aquest darrer, Kata, es va casar amb el príncep haykida-hasanjalàlida de Khatxèn, Hasan I el Gran, al que va aportar la Siunia. La dinastia també governava a Balk, fins a la mort del príncep Mamkan que era príncep de Balk (i potser mantenia el nominal títol de rei d'Aghuània) a l'inici del , a la mort del qual la seva filla Sempad es va casar amb Jalal I Dawla Hasan II (príncep de Khatxèn després titulat rei d'Artsakh i de Baghk) al qui va aportar Baghk (Balk).
Referències
Categoria:Nakharark Categoria:Història d'Armènia