Sozòpol és una antiga i petita ciutat de Bulgària a 30 km al sud de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara del mar Negre. El nom en búlgar: Созопол, grec: Σωζόπολις, turc: Süzebolu. Actualment és més coneguda per les platges, l'art d'Apol·lònia i el festival de cinema.
Era l'antiga ciutat i colònia grega del mar Negre anomenada Apol·lònia.
Història Sozòpol és una de les més antigues ciutats de la costa tràcia del mar Negre de Bulgària. El primer assentament està datat a l'edat del bronze. Les exploracions submarines de la regió del port revelen vestigis d'habitatges, ceràmica, ossos i eines del mil·lenni I aC. A la badia s'han descobert moltes àncores del 2000 aC i del 1000 aC.
La ciutat, anomenada primer Antheia, va ser fundada a Tràcia, a la vora del Pont Euxí, en un illot, per Anaximandre (nascut al 610-609 aC), al capdavant dels colonitzadors milesis. El nom va ser aviat canviat per Apol·lònia, a causa d'un temple dedicat a Apol·lo, en el qual hi havia una famosa i colossal estàtua del déu de 9 m d'alt, realitzada per Calamis, que seria traslladada a Roma per Lucul·le i emplaçada al Capitoli.Estrabó: Geografia VII.6.1. En diverses èpoques, Apol·lònia va ser coneguda com a Apollonia Pòntica (‘Apol·lònia del mar Negre’, l'antic Euxí) i com a Apollònia Magna (‘Gran Apol·lònia’).
Les monedes, les primeres que es van encunyar al , mostren un os i la imatge d'Apol·lo. Les monedes imperials, que continuen fins a la primera meitat del i la Taula de Peutinger, també contenen el nom d'Apol·lònia. Però en el Periplus Ponti Euxini, de l'any 130-31, i a les Notitiae Episcopatuum ja hi figura el nom de Sozòpolis. El 1328 Cantacuzène parla d'una gran i populosa ciutat. L'illeta està avui connectada amb terra ferma per una estreta llengua de terra. Els seus 3.000 habitants, gairebé exclusivament grecs, vivien de la pesca i l'agricultura.
miniatura|esquerra|Antigues cases de fusta.
La ciutat es constitueix en centre naval i comercial en els segles següents. Va mantenir fortes relacions polítiques i comercials amb les ciutats de la Grècia antiga, com Milet, Atenes, Corint, Heraclea Pòntica i amb les illes de Rodes, Quios, Lesbos, etc. La seva influència comercial als territoris tracis estava basada en un tractat amb els reis odrisis que datava del .
El símbol de la ciutat, l'àncora, figura en totes les monedes encunyades a Apol·lònia des del , la qual cosa prova la importància del comerç marítim. La rica ciutat aviat es va convertir en un important centre cultural que en aquella època es deia Apol·lònia Magna.
Ocupada successivament per romans d'Orient, búlgars i otomans, Sozòpol va ser destinada a Bulgària al .
Història eclesiàstica Sozòpol va ser cristianitzada ben aviat. Consten bisbes que hi van residir des d'almenys el 431 se'n coneixen vuit (Le Quien, Oriens Cristià I, 1181): Atanasi (431), Pere (680), Eutimi (787) i Ignasi (869) (pertanyents a l'Església catòlica romana). De l'Església ortodoxa oriental hi ha Teodosi (1357), Joanic, que va arribar a ser Patriarca de Constantinoble el (1524), Filoteus(1564) i Joasap (1721). Aquesta llista és només enunciativa, atès que la seu encara existia entre els grecs. Des de l'existència de la seu episcopal fins que es va constituir l'arquebisbat d'Adrianòpolis, es va convertir al en una metròpoli sense seu episcopal; va desaparèixer potser temporalment amb la conquesta turca, però va reaparèixer més tard.
El 1808 va ser unida a la seu d'Agatòpolis. El titular residia a Agatòpolis, anomenada Akhtébolou en època otomana, al vilayet d'Adrianòpolis (Edirne, en la Turquia europea). Eubel esmenta quatre bisbes llatins del .
miniatura|Vaixells de pescadors a Sozòpol
El bisbat està inclòs en la llista de seus titulars de l'Església Catòlica com a Sozòpolis a Haemimonto i com sufragània d'Adrianòpolis a Haemimonto.
L'art va florir en l'era cristiana. Les antigues icones i magnífiques talles en fusta en les iconòstasis són un notable èxit de l'artesania d'aquests temps. L'arquitectura de les cases al nucli antic del Renaixement el converteix en un lloc únic per visitar avui.
Referències
Categoria:Entitats de població de Bulgària Categoria:Província de Burgàs