Madeleine Lemaire, de soltera Coll, (Leis Arcs, 24 de maig de 1845Arxius departamentals de Var, acte de naissance 7 E 4/26, vue 33/133, acte 30 - París, 8 d'abril de 1928), va ser una pintora i aquarel·lista francesa especialitzada en obres de gènere acadèmic i en flors.Ellison, David (2010). A Reader's Guide to Proust's 'In Search of Lost Time'. Cambridge, England: Cambridge University Press. p. 12. . Robert de Montesquiou solia dir d'ella que era la «emperadriu de les roses». Va introduir a Marcel Proust i Reynaldo Hahn en els salons de l'aristocràcia parisenca.Bales, Richard (2001). The Cambridge companion to Proust. Cambridge, England: Cambridge University Press. p. 10. .
miniatura|esquerra|Cançó de Gibert en el saló de Mme Madeleine Lemaire (1891, Museu de Roubaix, Pierre Georges Jeanniot) Madeleine Lemaire, va ser alumna de la senyora Herbelin i de Charles Joshua Chaplin. Es va especialitzar en el gènere acadèmic —al gust del — i en l'assumpte mundà, especialment en la pintura de naturaleses mortes i flors. Va fer el seu debut en el Saló de París el 1864, on va continuar exposant durant tota la seva vida i va ser premiada el 1877 i el 1900. També va exposar a la societat d'aquarel·listes a partir de 1879. Va ser també il·lustradora de llibres com Els plaers i els dies de Marcel Proust, lAbad Constantin de Ludovic Halévy o els poemes de Robert de Montesquiou. Cada dimarts, d'abril a juny, Madeleine Lemaire, solia rebre al «tot París» en els salons del seu hotel en el número 31 de la rue de Monceau, on rebia als aristòcrates del Faubourg Saint-Germain —els Rochefoucauld, Luynes, d'Uzès, Haussonville, Chevigné o Greffulhe—, als joves artistes i a les celebritats de l'escena i la política.André Becq de Fouquières, 1954 : Mon Paris et mes Parisiens. II. Le quartier Monceau, Paris, Pierre HorayFélix de Rochegude, 1910 : Promenades dans toutes les rues de Paris. VIIIe arrondissement, Paris, Hachette
miniatura|esquerra|Reynaldo Hahn, al piano, amb Federico de Madrazo y Ochoa i Madeleine Lemaire. Dibuix de Sem (Georges Goursat) En el seu taller convertit en saló fou l'amfitriona de figures tan diverses com Marcel Proust, Reynaldo Hahn, Victorien Sardou, Guy de Maupassant, Paul Bourget, Robert de Montesquiou, Gabrielle Charlotte Réju, Jean-Louis Forain, Antonio de la Gándara, Mounet Sully, Emma Calvé, Camille Saint-Saëns, María Diemer, Jules Massenet, Sarah Bernhardt, Henri Rochefort, Constant Coquelin, Robert de Flers, Gaston Armen de Caillavet, François Coppée, la duquessa d'Uzès, el cantant Félix Mayol, el polític Raymond Poincaré, la cantant Marie Van Zandt, Paul Deschanel, Émile Loubet, i l'actor Lucien Guitry. A l'estiu, Madeleine Lemaire rebia als seus convidats en el Château de Réveillon, al Marne, o a la seva casa de Dieppe, en el número 32 del carrer Aguado, on solia convidar a Marcel Proust i a Reynaldo Hahn. Pintora de flors sovint oblidada, Alexandre Dumas fill, que havia estat el seu amant, va dir d'ella que «després de Déu era qui major quantitat de roses havia creat». Robert de Montesquiou la va nomenar «emperadriu de les roses».André Germain. 1953 : Les Clés de Proust, Paris, éditions Sun Va rebre la Legió d'Honor el 1906. Trenta de les seves obres —pastissos, olis i aquarel·les— es van presentar entre abril i juny de 2010 en el Museu Marmottan-Monet de París com a part d'una exposició dedicada a les dones pintores en temps de Marcel Proust. Els museus de Dieppe, Mulhouse i Tolosa tenen algunes de les seves obres i el Museu del Louvre guarda una aquarel·la, Valet de chambre portant une lettre, i un florer de l'antiga col·lecció La Masle.Henri Raczymow. 2005 : Le Paris retrouvé de Marcel Proust, Paris, Parigramme, pp.102-107
Referències
Categoria:Il·lustradors francesos Categoria:Persones del Var Categoria:Models de personatges de Proust Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Artistes de Provença-Alps-Costa Blava Categoria:Morts el 1928 Categoria:Pintors occitans Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1845