Carlos Marfori y Callejas(San Fernando, 10 de novembre de 1821- Madrid, 2 de juny de 1892), I marquès de Loja, va ser un polític espanyol.
Biografia Fill de Francisco-Antonio Marfori y Rodi, noble italià emigrat que va morir quan Carlos Marfori era encara jove, i de María-Josefa Callejas y Pavón. Parent del general Ramón María Narváez, per matrimoni amb la seva cosina María de la Concepción Fernández de Córdoba y Campos. Ja era oficial d'Infanteria de Marina quan fou nomenat subtinent des del 28 de setembre de 1837. Va ser alcalde i governador civil de Madrid en 1857,Ajuntament de Madrid: Alcaldes de Madrid, 1842-1900. diputat a Corts per Granada en algunes legislatures entre 1857 i 1884,Congrés dels Diputats: Arxiu històric de diputats, ministre d'Ultramar entre juny de 1867 i juny de 1868Instituto de historia del CSIC: Gabinetes de ministros durante el reinado de Isabel II. i ministre interí de Marina, capità d'Infanteria, intendent general de la Reial Casa i Patrimoni, conseller d'Estat, Gran Creu i Collaret del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Gran Creu del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, Cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i gentilhome de cambra amb exercici de Sa Majestat.
Marfori ha estat descrit com «un dels més propers consellers de la reina Isabel». Alguns autors assenyalen que fou el seu amant. En aquest sentit, Marfori fou un dels protagonistes de Los Borbones en pelota, una sèrie de làmines satíriques del , en les quals es caricaturitzava a diferents membres de la Cort de la reina, on Marfori apareix representat en diverses il·lustracions de caràcter pornogràfic, al costat del rei consort Francesc d'Assís, el religiós Antoni Maria Claret i la monja sor Patrocinio. Fou un dels protagonistes de l'obra dramàtica La Corte de Isabel de Borbón con todos sus consejeros, de Ramón de Torres y Rojas, de 1869, en l'etapa de Govern provisional del Sexenni Democràtic; hi és caracteritzat com «un aprofitat».
Després del triomf de la revolució del 68, va marxar a l'exili, del que retornaria amb la Restauració. En 1891 fou nomenat senador vitalici. Fou enterrat en la Sacramental de San Lorenzo y San José.
Honors 60px|esquerraMarquesat de Loja 30px|esquerraGentilhome de cambra amb exercici 60px|esquerraCollaret de l'Orde de Carles III 60px|esquerraGran Creu de l'Orde de Carles III 60px|esquerraGran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica 60px|esquerraCavaller de l'Orde de Malta 60px|esquerraPlaca de Comendador de l'Orde de Crist
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Ministres andalusos del Govern d'Espanya Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Persones de San Fernando (Cadis) Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics de la província de Cadis Categoria:Nascuts el 1821 Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX