Joaquim Gay Borràs (Reus, 23 de juliol de 1867 - Granollers, 21 de juliol de 1936) va ser un militar africanista català, fill de Pere Nolasc Gay Sardà, advocat, i de Gertrudis Borràs, tots dos de Reus.
Josep Olesti, per la seva biografia, es basa en una que va aparèixer al Diario de Reus del 19 de febrer de 1931. Diu que va ingressar a l'exèrcit com a alumne de l'acadèmia d'artilleria l'any 1884. Incorporat al primer regiment de muntanya amb el grau de tinent, va participar en la campanya de Melilla el 1893, i va ser ascendit a capità per aquells fets. El 1908 era comandant i va participar en unes maniobres conjuntes amb l'exèrcit francès. Destinat a Barcelona, va ser ajudant de camp del governador militar de la província. Responsable de la Mestrança d'Artilleria de Barcelona, va ser destinat el 1916, amb el grau de coronel, a la Mestrança d'Artilleria de Melilla. L'any 1920 era a Xauen amb les tropes d'ocupació, i el 1921 va participar en la batalla d'Annual. El 1927 va ascendir a general de brigada. El 1930 era governador militar d'Osca, i va formar part del tribunal que va jutjar a Galán i a García Hernández per la Insurrecció de Jaca. Amb la República, es va acollir a la Llei Azaña que permetia als militars jubilar-se abans d'hora amb sou complet, i es va instal·lar a Reus. Pel juliol de 1936 era a les Franqueses del Vallès, on va ser detingut el dia 21 i afusellat el mateix dia a Granollers com a militar vinculat amb les dretes i el cop d'estat. Està enterrat al cementiri d'aquella ciutat.
Referències
Categoria:Militars reusencs Categoria:Morts pel bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Morts a Granollers Categoria:Militars catalans del sud contemporanis Categoria:Morts el 1936 Categoria:Nascuts el 1867