Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
A la Corona d'Aragó es definien com a menestrals aquells oficis que es feien combinant tècniques mecàniques o manuals (fusters, per exemple). El concepte era contraposat al dels oficis artistes i, per tant, no s'agrupaven en col·legis com aquells sinó en gremis o confraries. A Barcelona els menestrals participaven en el consell municipal a partir del 1257. Al llarg dels anys la influència de la menestralia va créixer especialment a les ciutats de Barcelona i Mallorca.
La menestralia, malgrat tenir una dispersió professional elevada, tenia uns agrupaments en funció dels productes elaborats o la dedicació de les persones que hi treballaven en l'estructura econòmica de la població.
A València fins al 1520 quan els agermanats ho imposaren, els menestrals no tingueren accés al govern municipal.
Amb la caiguda del règim estamentari la paraula menestral ha passat a englobar la petita burgesia amb una part dels obrers qualificats i aquest grup ha tingut molta influència en la vida social i política dels segles i .
Tipus de menestrals L'abaixador L'albardener L'aluder L'assaonador L'ataconador El ballester El beiner El blanquer El boter El botxí El broquerer El calceter El calciner El calderer El candeler El cantereller El capeller El cercoler El cervellerer El colteller El corder El corretger El cotoner El courer El daguer El draper L'esparter L'espaser L'estanyer El ferrer El flassader El frener El fustanyer El fuster El ganiveter El gerrer El giponer El guadamassiler El guanter El gumener El llancer El mercer El moler El paraire El pedranyaler El sabater El sastre El seller El tapiner El terrisser El tintorer El vanover
Referències
Vegeu també
Hodonímia de Barcelona
Categoria:Antigues professions