Lensenhamen és un gènere líriconarratiu de la poesia trobadoresca que tracta l'amor cortès d'una manera didàctica. Sol anar destinat a un grup de persones (cavallers, dames, etc.) i sovint s'inicien amb una introducció narrativa on una persona del grup de destinataris (un cavaller, una dama) demana consell al poeta. Pel que fa als aspectes formals, sol tractar-se de versos apariats de sis síl·labes, sense divisó en estrofes.De totes maneres, també n'hi ha algun en octosíl·labs i un heteromètric
Els tractats de poètica medieval no parlen de l'ensenhamen com a gènere, però el mot apareix en les rúbriques d'algun cançoner per referir-se a aquestes composicions.
Cal notar que els ensenhamens representen el gènere didàctic profà i en llengua vulgar més antic d'Europa.
Ensenhamens en la poesia trobadoresca Els nou textos classificats per Monsonp. 167 com a ensenhamens són els següents:
AutorTítol / Primer versNotes Garin lo BrunEnsenhamen de la donsela / El termini d'estiuca. 1155 Arnaut Guilhem de MarsanQui comte vol apendreca. 1170 Arnaut de MaruelhRazos es e mesurafinal del XII Ramon Vidal de BesalúAbril issi' e mays entravaca. 1200; en octosíl·labs Sordel Ensenhamen d'onor / Aissi co·l tesaurs es perdutz1220-1230; en octosíl·labs At de MonsSitot non es enquisitzSegona meitat del s. XIII Amanieu de SescarsEnsenhamen del scudier / El temps de nadalorfinals s. XIIIAmanieu de SescarsEnsenhamen de la donsela / En aquel mes de maifinals s. XIII Peire Lunel de MontechEnsenhamen del garso / L'autrier mentre ques ieu m'estavaprincipi s. XIV; heteromètric
Altres estudiosos havien inclòs més textos, però Monson els descarta com a ensenhamens en el sentit estricte del terme cadascun per diversos motius que analitza en el seu estudi.
Els anomenats ensenhamens per joglars Els que sovint s'han anomenat ensenhamens per joglars cal considerar-los, segons Monson, no ben bé com a ensenhamens sinó més aviat com a sirventesos i, de fet, en alguns casos es titulen així en les rúbriques dels cançoners. Pirot els va anomenar sirventès-ensenhamen. Els motius per a considerar-los sirventesos són el to sarcàstic envers els joglars i l'absència de finalitat didàctica. Es tracta de les peces següents:
AutorPrimer vers / TítolNotes Guerau IV de CabreraCabra joglarAdreçat al joglar Cabra; possiblement joglar al seu servei. Vers 1160 Guiraut de CalansonFadet juglarInicis del XIII Bertran de ParisGuordo, ie·us fas un bo sirventes l'anAdreçat aun tal Gordó. 1197-1224
Referències
Bibliografia Don Alfred Monson, Les "Ensenhamens" occitans: essai de définition et de délimitation du genre. Paris: Klincksieck, 1981 Frank M. Chambers, An Introduction to Old Provençal Versification. Diane, 1985, pàg. 253-256 François Pirot, Recherches sur les connaissances littéraires des troubadours occitans et catalans des XIIè et XIIIè siècles. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres, 1972
Vegeu també Trobador (apartat "Gèneres trobadorescs") Trobairitz
Enllaços externs
Categoria:Gèneres de la poesia trobadoresca