Retrat d'Isabel d'Este (o Isabel en negre) és una pintura realitzada en oli sobre tela pel pintor venecià Ticià, que la va crear entre 1534 i 1536. Mostra la marquesa de Màntua, Isabel d'Este (1474-1539), filla del duc Hèrcules I d'Este i d'Elionor de Nàpols. Tot i que aquí es mostra com a dona jove, Isabel tenia al voltant de 62 anys quan l'obra va ser pintada. Ella era socialment ambiciosa i sembla que era conscient de l'efecte que les pintures fetes per artistes famosos podrien tenir en la seva reputació i prestigi -va encarregar altres retrats a Leonardo da Vinci i Andrea Mantegna. Isabel en negre es troba avui al Museu d'Història de l'Art de Viena.
És un dels dos retrats que Ticià li va pintar; Isabel en vermell (o Isabel envellida), de 1529, és conegut només per una còpia de Peter Paul Rubens. S'hi mostra una Isabel més envellida i matrona; es disgustà tant amb el retrat, però, que va demanar un segon retrat idealitzat, que la mostrés quaranta anys més jove. L'historiador d'art Lionel Cust esmenta que la fama i renom d'Isabel no fou a causa de "la seva bellesa, sinó per l'intel·lecte i caràcter".
Descripció La segona pintura d'Isabel de Ticià es concentra en la seva alta posició social, la seva forta personalitat, la intel·ligència, i en una segona versió de la seva bellesa. Isabel era una col·leccionista d'antiguitats i d'art contemporani, i com una poderosa mecenes de la cultura va ser en part responsable del desenvolupament d'un tribunal altament refinat a Màntua. A causa d'això, Ticià, de vegades pintor encarregat, en depenia econòmicament, i hagué d'afalagar i retre homenatge a la seva protectora. Encara que ella és retratada com una dona bella, molt més jove, l'espectador copsa sense dubte el seu estatus social elevat i la sofisticació cultural. Ella té la boca petita arrodonida, els ulls grans i ovalats, i les celles fosques i arquejades. Té la pell pàl·lida, les galtes rosades, i un clotet al final de la barbeta. Hi ha una dualitat en la seva expressió facial: tot i els trets suaus, la seva personalitat forta i contundent és evident, accentuada pel fet que el cos està rígid i es troba en posició vertical, que li dona un aire imperiós.
miniatura|esquerra|Comparació:Isabel en vermell (Ticià, còpia de Rubens) Kunsthistorisches Museum;Isabel en negre (Ticià), Kunsthistorisches Museum;Margherita Paleologa (Romà) Col·lecció Reial, Londres El cabell, ros, el duu lligat, i porta un sumptuós turbant. El vestit està ricament brodat amb pell, vellut i seda, les mànigues decorades amb or i ornaments d'argent. Amb la seda rellueixen les joies. L'obra reflecteix la tendència de Ticià a posar èmfasi en les mans del subjecte; les mànigues amb decoració elaborada i detallada serveixen per a cridar l'atenció dels espectadors cap a les mans.
Referències
Bibliografia
Enenkel, K. A. E. Modelling the Individual: Biography and Portrait in the Renaissance. Rodopi B.V.Editions, 1998. * Findlen, Paula. The Italian Renaissance: the essential readings. Wiley-Blackwell, 2002.
Kaminski, Marion. Titian. Ullmann, 2007. Ladis, Andrew; et al. "The Craft of Art: Originality and Industry in the Italian Renaissance and Baroque Workshop". University of Georgia Press, 2005. Langdon, Gabrielle. Medici Women: Portraits of Power, Love, and Betrayal in the Court of Duke Cosimo I. University of Toronto Press, 2006. Richter, Georg Martin. "The Portrait of Isabella d'Este, by Cavazzola". The Burlington Magazine for Connoisseurs, Volume 54, No. 311, 1929.
Categoria:Quadres de Ticià Categoria:Quadres al Museu d'Història de l'Art de Viena